dimecres, 9 de març del 2011

Epíleg de l'Antologia

Arriba la primavera, una més, tantes ja passades, i moltes més que vindran. Com cada dia esperem la claror, l'escalfor i la llum del sol que dona vida a laTerra i a tots els éssers vius, tant animals, racionals i irracionals com als vegetals, que ens donen oxigen, per respirar i viure, ens regalen la seva verdor, la seva ombra, i totes les games i ventalls de colors, belleses de núvols blancs i blaus i humitat de pluja que al traspassar la tempesta dibuixa al cel l'arc de Sant Martí

La primavera ens porta aquest pom de flors poètiques, plasmades en paraules, rimes i versos, lliures, fruit de la més extrema sensibilitat, que floreixen, naixen, d'uns sentiments que lliguen el cor amb els fils d'or de la creació, invisibles, que es fan reals al plasmar-los en unes pàgines, per compartir, un sentir autèntic que es desprenen del pensament. Uns fulls albs que s'han omplert de quimeres i de somnis, han solcat, han seguit el corrent del riu, com el avançar de la vida, que sempre va al futur, no retrocedeix, fins arribar al mar, que és l'eternitat, la plenitud, desitjos complits, curulls d'il·lusions que han sortit del cor, esperant arriben al cor i a la ment de tots els lectors amats de les paraules, de la poesia, en totes les seves variades i diverses vessants. Com la mateixa naturalesa, així d'imprevisible i així de perfecta.

Aquest pom de flors, com així és la poesia en la literatura, una bella i delicada flor, com també ho som els poetes i poetesses, que seguim aquest camí, pel Montsià, pel Baix Ebre i pel Delta, per aquestes Terres de l'Ebre i més enllà... En mig d'aquesta societat, de vegades grisa i fosca, per donar la vida i la llum que necessita. També recorrem camins polsosos, com als antics caminants, altres navegant per aigües clares, dolces, pel nostre estimat riu Ebre, vertebrador de vida, de riquesa, gronxats per les barques, com un bressol, d'un origen, de l'inici d'un llarg viatge. Arribem a les daurades platges, d'ones enlairades i de sal, als pobles costaners de cases blanques i de mariners. Poesia lliure, rimada, paraules estimades sortides de la profunditat del nostre cor, que recorrem també les comarques de la Terra Alta i Ribera d'Ebre, que ens abracem a altres camins que ens portaran a altres llocs, llunyans i desconeguts i també estimats.

Esperem arribar al cor dels lectors que tenen a les seves mans aquesta Antologia, que no atura el seu camí, amb constància, amb tenacitat, amb amor per les paraules i per la unió de sentiments...Una terra fèrtil per sembrar llavors i recollir la collita de paraules que ens portaran a la pau i la placidesa de l'ànima, que sembla que la tenim oblidada o adormida, per fer-la despertar a la claror d'un nou dia, amb pluja fina o plugim, o flocs de neu gèlida, amb les noves flors de poesia i de versos que ens escalfaran les mans, amb calidesa suau i de carícies... grafies escrites amb la ploma sucada a la tinta del cor, on es fonen les llàgrimes, els somriures amb la sang calenta de la vida, que aflora als ulls, admirant un paisatge sense boirina, i sense fum...

"Cada mot és un món

amb rius i mars i pobles

o un vidre trencadís,

o una cambra en silenci"

Martí i Pol

Glòria Fandos


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada