El passat divendres 9 d'octubre de 2026, a la biblioteca de Tortosa es va presentar el nou llibre poesia Les ales de Tanit, de l'autora Fe Ferré Ferraté.
Irene Prades inicia l'acte amb unes paraules de benvinguda i agraïment a l'autora.
A continuació Glòria Fandos, va fer la presentació del poemari, amb les següents paraules:
L’amiga i poetessa Fe Ferré ens torna a acompanyar per a fer la presentació del seu últim poemari “Les ales de Tanit” a la Biblioteca de Tortosa, quin honor. Fa uns pocs anys vàrem presentar el seu poemari “Alquímia de paraules” oferint-nos el seu gran nivell poètic. Ho vam presentar, com ara, juntament amb un recital de l’Associació “Poetes de l’Ebre” de la qual Fe també en forma part. Jo li dedicaré unes paraules sortides del cor en les quals abraço el meu món.
És un goig que la poetessa Fe Ferré ens torne a visitar, aquesta vegada solcant camins amb les seves ales amprades a Tanit, deessa de la fertilitat, per camins de l’aire, pel vent de Dalt i la Tramuntana, per a arribar a Tortosa prenyada de versos i paraules, farcides de metàfores creant una poesia del més pur lirisme. I ve a Tortosa a parir tota aquesta bellesa poètica com la gran mare de totes les paraules que ens omplirà el cor de les més sentides i insospitables emocions.
Ens dona missatges profunds i senzills a la vegada, com la vida mateixa. Només us puc dir que llegiu aquest poemari on la Fe Ferré desgrana tota la bellesa que copsa la seva ànima. Passegeu la vostra mirada pels seus renglons molt poc a poc, paladejant cada paraula, cada mot, cada vers i acumulareu a l’ intel·lecte de la vostra ment i al vostre cor una gran riquesa poètica.
Parla del temps, del record, de la memòria, de la lluna blanca, de la dansa, de crear vida. Del silenci, del somni, de la llum, de les llàgrimes retingudes que no cauen al mar i tot és cel i núvols plens de història, de la fe i les pregàries per millorar el món de tantes injustícies. Canta a la rosa i els seus pètals acolorits i olorosos i a les seves espines que fereixen i brollen gotes de sang per on fuig la vida, on tot s’acaba. I no ho volem això, volem un petit raig de llum que brilli als teus ulls i visqui la petita llum de l’esperança i ballen infinits estels a la nit fosca de la humanitat a la recerca de la pau, la pau anhelada i desitjada, inventant un nou món i feliç.
Després d'aquestes paraules la Glòria va recitar un parell de poemes del llibre.
Primer capítol. La lluna a l'arc de la memòria, amb Jacques Adolphe Llorens
Segon capítol. Tempesta de lluna, alternant lectures amb en Carles Jardí Pinyol:
Tercer capítol. Vestida de mar i lluna, amb la Montse Andreu:
Quart capítol i final. La lluna al melic, amb l'Helena Sauras.
A final, vam fer un recital de poemes propis dels components de l'associació
