ANNA MARIA ULLDEMOLINS
ALCANAR
La vida
He nascut,
he crescut,
m’he format,
m’he enamorat
i l’instint m’ha portat
al gran desig de la maternitat.
La responsabilitat i el goig s’han sumat
i a partir d’aquí, la vida dels dits se m’ha
escapat.
Dels fills, als pares he passat i les
circumstàncies s’han confabulat.
De filla a mare he retornat i a la cura m’he
consagrat.
Entregada al deure filial, el temps s’ha
escolat
han passat dies, setmanes, mesos i anys
amb algunes rauxes de rebel·lia
fortes èpoques de submissió
A cops, he madurat,
he complert,
he envellit,
he finat.
La boira
L’edat ens treu nitidesa,
els ulls ja no hi veuen com abans.
És compassiva la naturalesa,
ens evita veure els estralls dels anys.
De la mateixa manera,
quan cau la boira sobre el paisatge rotund,
l’endolceix i el difumina
i tot s’endevina mentre s’esmuny.
14 d’abril de 2016
Estampa de primavera al prat
Sota el blau intens que tot ho fita,
el Montsià guaita benefactor
cases velles que aixopluguen
vides plenes de treball i suor.
Brots tendres d’ubèrrima figuera
són vives
promeses de tardor,
roselles que donen la benvinguda
a eixams que amb mel retornaran el do.
Estampa amable que no varia,
tot un món d’aire, aigua i sol
on perdre’s per a tota la vida
entre tarongers, llorers i flors
Finals d’agost
Finals d’agost, Marjal desert.
El blau del cel, amb el gris es barreja
mentre pel codolar,
una gavina, solitària, passeja.
L’onada agressiva s’atansa
com un mur líquid que tot ho arrabassa,
però al retirar-se, xiuxiueja:
Vine, no em tinguis por i entra
ja em coneixes
jo, sóc la mateixa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada