dimecres, 17 d’abril del 2019

Antologia 2018: Mercè Amat


MERCÈ AMAT

BARCELONA


 
Paisatge endins

Camí avall, m’espera el cercle
de la vida que em va fent a poc a poc.
Suspesa sempre d’un fil
que m’interroga,vull prémer el temps,
retenir-lo en calma i viure’l.
Romandre sense queixes ni enuigs ni desespers.
Al capdavall, sóc cos ansiós
dins una ment que dubta i s’arrisca sense excuses.
I avui, en nou matí de fosc
novembre, duc aquí dempeus la primavera als ulls.


Poema de Nadal

Vindrà la nit en unes hores
i, amb ella, la por, els plors,
també una sort que sembla incerta.
Com l’ocàs vindrà a nosaltres
i a poc a poc encerclarà la casa,
i en un instant precís, de bat a bat,
s’obriran les portes, les finestres,
i un cop de vent s’hi escolarà diàfan
com l’albada. I tal vegada a dins,
serà l’hoste inesperat i més amable
del Nadal: l’estel i llum al cel obscur
en un pessebre humil que ens fa veure
com en som, de rics, quan el duem
endins escrit i és l’alba bella
que conté totes les nostres nits.

Desembre, a Barcelona 2018


A tu, dona

És pel cos que la vida
et vesteix i t’emplena de terra
d’un temps que respira, només,
l’aire lliure, l’oxigen

És pel cos que nia en tu
un clar de lluna dins la fosca
de la nit que et sembra
els ulls, les mans, el coll, la veu i el pit.

Ets,
el bri verd dels tactes tendres
enmig de col·lisions, no sempre amables,
ni sinceres ni tan justes.

És pel cos que la vida et vesteix el que mai no et serà pres.



Vent de Ribera

Sota cels clars matina
un poble de la Ribera de l’Ebre,
sent la guarida del que ha estat
i avui encara pretén ser.
La Torre de l’Espanyol, vila tranquil·la
i festiva enjogassada amb el vent
a tocar de les muntanyes més altes.
És pregó que desperta camps
de cirerers, presseguers i bancals
plens d’ametllers i oliveres.
Una veu ufanosa que s’escampa
i pels carrers i les cases s’escola,
com l’aigua primerenca de bateig.
Hores i hores, com abans ja varen fer
pares i avis, s’emplaçaran al tros
homes i dones i rebran de la terra
una besada de mare, aspra, fonda
–un bes que duc en mi: l’enyor
del vent que em desvetlla a les nits–.

Desembre, a Barcelona 2018



© Mercè Amat Ballester

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada