diumenge, 25 de març del 2012

Recital de Poetes de l'Ebre a Gandesa



Presentació de l'Antologia 2011 de "Poetes de l'Ebre" i posterior recital, a la Biblioteca de Gandesa, ahir dissabte, 24 de març de 2012. La poesia es va anar alternant amb les actuacions dels alumnes de l'escola de música Migjorn de Gandesa. 



Samuel López, director de la biblioteca, obrint l'acte.



Amb la bona organització i presentació de Glòria Fandos, de Tortosa, presidenta de "poetes de l'Ebre", tant de l'acte com de la nova publicació "Antologia 2011"







Joaquim Antoni Rabasa, de Gandesa

 Rafel Jornet, de Gandesa.
 







Gloria Fandos, donant pas a cadascun dels poetes i poetesses durant el recital
















Monste Pallarès, de Roquetes


Actuació d'una alumna de l'escola de música, acompanyada al piano per la seva directora.











Griselda Espuny, de Santa Bàrbara

Paquita Mulet, de Campredó.


Teresa Silva, d'Amposta

Albert Guiu, poeta convidat de "Poetes de l'Ebre" en la darrera Antologia.



Espai per a poetes locals, la senyora Teresita.








Gloria Fandos, recitant els seus poemes, entre ells, un dedicat a Gandesa:




GANDESA

Aquesta tarda de sol,
encetada la primavera,
la població de Gandesa
hem vingut a visitar,
situada a la Terra Alta,
amb l’essència de l’Ebre
un grapat de poemes
venim a recitar.

Gandesa té un museu,
del vi n’és la Catedral,
i el paisatge, la verdor
que enriqueix el seu voltant:

Serra de Cavalls i de Pàndols,
en silenci, parlen
de guerra i de foscor,
tristeses per a oblidar o recordar.

Avui tot herbeis florits,
on renaixen els poetes
i versen de viva veu.
Som els “Poetes de l’Ebre”,
que enlairen les veus
per tot arreu...
Paraules poètiques
sortides de l’ànima i del cor.

Glòria Fandos
Gandesa, 24 de març de 2012






Programa d'actes de la Biblioteca de Gandesa, on hi surt l'acte de Poetes de l'Ebre

diumenge, 11 de març del 2012

"Poetes de l'Ebre" a Bot


DISCURS DE PRESENTACIÓ DE LLIBRES
I RECITAL POÈTIC A BOT

Bona tarda a tothom...  En primer lloc, gràcies a la senyora Tere Barrobés presidenta de l’Associació de Dones “La Donzella”, als companys amics i poetes, Joaquim Antoni Rabasa i Rafel Jornet de Gandesa, que ens han fet de pont per a que avui “Poetes de l’Ebre” fóssim aquí, amb la presentació de llibres i el recital. Gràcies a tots els components de grup en general per acompanyar-nos, sense la participació i el suport de tots i totes, res seria possible, tots som igual d’importants i necessaris, per anar endavant en el nostre caminar poètic, per les nostres Terres de l’Ebre i més enllà, ja que els components poden ser d’altres terres, com així també arriben els nostres poemes fora de les Terres de l’Ebre. Tinc una gran satisfacció de ser la responsable, ara farà dues temporades, de Poetes de l’Ebre, Grup amb més de 10 anys d’història, del qual sempre he format part. Actualment som 39 poetes, de diverses edats, i estils, i de molts pobles de les Terres de l’Ebre i altres terres: L’Ametlla de Mar, , Amposta, Tortosa, Campredó, Santa Bàrbara, Roquetes, Els Reguers, Aldover, Gandesa, Calaceit, Duesaigües, i també de Tarragona i Barcelona. Ens uneix la poètica, l’estima per les paraules, l’amistat, l’amor i la pau... sentiments importants per a seguir la vida...defensem la igualtat i la justícia... Recordem que aquesta associació té el suport especial d’Amposta, però també de totes les Terres de l’Ebre en general.
Gràcies a tots els assistents en general.
  


A l’Antologia 2011 de “Poetes de l’Ebre”, us trobareu una gran riquesa, precisament per la diversitat d’estils, de formes, no estem gairebé influenciats per cap poeta que ens ha precedit, o contemporani, ens guiem per natros mateixos, pel nostre instint, pels nostres sentiments, les nostres vivències, experiències... i les plasmem al paper o en veu pròpia. Tenim il·lusió i entusiasme, però al darrere, hi ha un treball, un esforç... A més a més la creació, que és nata, com quan naix una font a la muntanya després de la pluja... així en surten els poemes... Si volem fer poesia clàssica, de quartets, que poden ser versos de 6 o 8 síl·labes, rimant tercer i quart, els sonets que són de 14 versos decasíl·labs, que té unes normes amb rima consonant o els versos alexandrins de 14 síl·labes, contades mètricament...hi ha un treball i un esforç, buscar paraules, ampliar vocabulari... He de dir que som autodidactes, que vol dir que aprenem per natros mateixos...cosa que no desprestigia per a res...Perquè, algú em podrà dir on es dóna la llicenciatura o la diplomatura de Poeta? A quina escola, a quina universitat es pot anar? S’utilitzen paraules, com a eina a l’abast de tothom, tenim que agafar-les... com més millor i utilitzar-les, com a cadascú li vingui millor o li soni millor... En aquesta Antologia us trobareu més que res poesia lliure... que pot tenir una riquesa lírica insuperable. Podem dir que hi ha, o hi ha hagut grans poetes, en aquest estil... Juan Ramon Jiménez, Rubén Darío... i el poeta que a mi m’agrada molt,  Miquel Martí i Pol...amb poesia lliure. En la poesia clàssica, com no, m’entusiasma Antonio Machado...Quasi sempre aplico un lema que m’he l’he fet meu...”vers a vers, pas a pas, es fa camí al caminar”. Així fem els “Poetes de l’Ebre” caminem pels pobles i ciutats d’aquestes Terres de l’Ebre i més enllà... Esperem que gaudiu d’aquesta antologia de “Poetes de l”Ebre” 2011, només que algun vers arribi a algun cor solitari, que segur que l’està esperant, ens donem per satisfets. Gràcies a tothom, fins la pròxima.


Començarem amb el recital


Miquel Accensi dels Reguers, l’anterior responsable, en recitarà els seus poemes, té temes reals i actuals...
Anna Maria Vallvey, dels Reguers, ens regalarà la seva bellesa en paraules, ens farà sentir la natura, el color, la sentor...
 Montse Pallarés, de Roquetes, la seva bellesa lírica, íntima.. que vol compartir amb tots natros...
Joaquim Antoni Rabasa, de Gandesa, ens obsequiarà amb els bells poemes, des de l’experiència, i la saviesa de la vida viscuda...
Rafel Jornet, de Gandesa... amb l’entusiasme, ens delectarà amb poemes des del record i a la vegada de tornar a nàixer...
Griselda Espuny, de Santa Bàrbara, nova component d’aquest any, afegirà la riquesa del seus poemes, de reflexió i de vida...
Francesc Mayor Pegueroles, Paco del Fruto, d’Aldover, malgrat el component més gran, ens porta l’aire fresc, d’uns somriures... amb els seus versos... agafats a grapats de la vida quotidiana... posant-li humor tot va millor a la vida.. ell és un exemple...
Paquita Mulet, de Campredó, amb els seus bells poemes ens deixa veure la sensibilitat i l’espiritualitat de la seva ànima...
Pili Alegria, de Roquetes, ens porta els seus bonics poemes trets de la realitat injusta, de la societat... del seu interior aflora l’art...
Teresa Silva, d’Amposta, gran rapsode, l’hem vist nàixer com a poeta... ha caminat en el temps, des de l’inici de “Poetes de l’Ebre” ,constant, ens mostrarà la bellesa dels seus poemes en veu pròpia...
Fèlix Rodrìguez i Fandos... secretari i presentador literari de Poetes de l’Ebre, ens oferirà uns poemes, íntims, es pot albirar un solatge trist, malgrat la seva visió de jove...
Glòria Fandos... una mica fanàtica, obsessiva, apassionada..també del inici del grup, com Teresa..ja que vore..dues dones...gaudim un present poètic...pletòric...
                                                                                 
Glòria Fandos i Gracia
Bot, diumenge, 11 de març de 2012

dissabte, 10 de març del 2012

GLÒRIA FANDOS GRACIA





TORTOSA

Tècnica en geriatria i administratiu.
Naix a Samper de Calanda (Terol) i des de 1973 viu a Tortosa. Col·labora a la premsa local i comarcal i al Canal T.E. És presidenta del Grup “Poetes de l’Ebre” amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta. L’any 1999 realitza el Pregó de Festes del seu poble i té una inscripció a la casa on va nàixer. Crea “Poesia Per la Pau” a Ràdio Ràpita. El 2009 realitza el pregó de la Festa Major del barri de Sant Llàtzer (Tortosa)
Ha publicat Tortosa, enyorança i amor (1999), Luz y sombras (2000), Sentiments sobre les Terres de l’Ebre i la seva gent (2002), poesia. Lo Nostre Teixidor, cantador de la jota improvisada de les Terres de l’Ebre (biografia, 2005), Al Vent de l’Ebre (poesia) Empremta de dona (relats), 2006, Puerta al horizonte (novel·la, 2007), Llum de Tardor i Hojas Dormidas (poesia) 2008 i La Sirena de l’Ebre (Relats, 2010)
Ha guanyat diversos premis i guardons. Article d’opinió: Frater (Madrid 2.002). Narrativa: Joan Cid i Mulet (Jesús, Tortosa, 2001), Sant Jordi d’Ulldecona, Tarragona, 2002. Poesia: Internacional “Fèile Filiochta” Dublin (Irlanda, 2001), Grup Luz de Luna (Barcelona, 2003 i 2004), Menció d’Honor, Ca l’Avi, les Planes (Barcelona, 2004). Grup de Dones del Vendrell (Tarragona), 2005, 2007, 2008, i 2009, Frater. Madrid 2007. Primer premi del XXI Certamen Antonia Guerrero de La Asociación de Mujeres Peñas Blancas (Estepona, Málaga, 2011). Ha participat en antologies de relats i poesia de March Editor, Cosetania i Alexeditor, a la Mostra oberta de Poesia d’Alcanar i de “Poetes de l’Ebre” anualment, des de la seva creació 1999.
Tomàs Simon Plazas d’Amposta posa música a tres dels seus poemes. És del Club dels Poetes desconeguts dels Matins de TV3.


Estimar paraules

Tu m’has fet estimar encara més,
les paraules fetes poesia, la il·lusió de seguir,
admirar el teu mestratge, fer créixer ales als versos,
per solcar cels, oceans i universos,
i no es quedin dormint als prestatges de l’ànima.

Els teus missatges metafòrics els sento meus,
els bons desitjos Nadalencs, un Nou Any ple de colors,
de benestar físic, cors amorosits i llavis que somriuen.

Llums que brillen a les constel·lacions,
i torna un altre Nadal, un altre any,
com la roda del món que volta la vida
i ballem el vals, al compàs incert del dia a dia.

Els estels brillen incansables al cel cada nit,
il·luminant els cors de bondat, amor i alegria,
per donar caliu a la societat gelada,
insensible, freda i grisa, feta d’asfalt.

Em perdo en un mar de paraules i estrelles,
de bons desitjos, reals o pressentits,
amb la infinitat de toves i tendres abraçades,
entre núvols de cotó, tous, blancs i blaus
els aniré engolint poc a poc, amb bocins petits,
com llaminadures dolces d’infantesa,
quan tot eren il·lusions i un futur florit d’esperances.


Ja mai ploraran

Les teves paraules
són papallones que volen
i endolceixen l'aire,
com ales multicolors
que surten dels teus llavis,
per un cel blau
tintat de primavera,
com ocells a la recerca
d’un cor per fer niu
i saciar la set, a la verdor
transparent, d’aigua de riu.

Les nits blanques i de llum,
els dies farcits d’estrelles,
i la mirada dels teus ulls,
fa créixer a un jardí, l’amor,
amb roses vermelles...

Terra regada amb la sang
de pell esquinçada, innocent,
de dones que ja mai ploraran,
ni obriran les parpelles...

Dixa'm vore (I)

Dixa’m vore,
per aquest ample balcó,
les nostres Terres de l’Ebre,
d’acolorides flors.


Dixa’m vore,
Programa de Televisió
guiat per Diana Mar,
Dixa’m vore,
les Terres de l’Ebre
que són les terres millors.

El riu Ebre quan s’acaba
i se’n va a descansar, i reposa
entre les aigües blaves del mar.

Són la nostra joia,
Tortosa i la catedral,
Mig Camí i el Coll de l’Alba,
Amposta i el Pont Penjant,
els arrossars i el Montsià,
els garrofers i oliveres
i platges de tranquil·litat,
l’aroma de les pinedes
acariciades per la brisa de sal.

Les aus del Delta,
eixamplen les ales,
solcant el cel, recercant...
la llibertat.

Els flamencs rosats,
les gavines grises,
de sedós plomall,
reflectides a l’aigua neta
com un mirall...

Tantes coses,
que no em caben als ulls,
m’enlluernen amb tanta llum.

Dixa’m vore, fins al Mar... i més enllà...


Dixa'm vore (II)

Dixa’m vore l’aigua clara
del nostre estimat riu Ebre,
d’aigua neta i cristal·lina,
l’aigua dolça de les pluges,
cau del cel, quan els núvols,
ja hi són plens...

I baixa de les muntanyes,
a l’hivern amb la neu blanca,
gelada i fina com sucre de pols,
Del Coll de l'Alba,
Serra de Cardó, Mont Caro
i els Ports...

Després a la primavera,
el Vent de Dalt,
els cabells del sol pentina
i dóna als nostres camps
riquesa i vida.

Dixa’m vore el riu Ebre
el seu corrent...
que té poesia i vida,
com el temps que no s’atura
i ens omple de sentiments,
que la gent estigui unida
i siguem una sola veu.

Dixa’m vore,
 aquestes terres de l’Ebre
les tenim en gran estima,
i al nostre cor sempre
hi seran presents.


ACRÒSTIC

Delicada flor de la Ribera,
Intel·ligència de la ment al cor,
Amistat i amor, són la teva estrella,
Ningú t’iguala, en bellesa i esplendor,
Amarada dels colors de la primavera.

Mirada dolça i blava de cel i mar,
Apareixen reflexos de llum de sol,
Renoves cada dia les teves il·lusions.

Guarneixes els teus cabells amb diademes d’or,
Unió de paisatges, els Ports i el Delta,
Temps per gaudir de tantes belleses
I tornar als orígens de la mare Terra,
Entonant cançons d’amor i de tendresa,
Realitats de la vida plàcida i serena,
Regals de paraules i lletres que estimes,
El gran sentit de l’existència,
Zero injustícies, ànima lliure,
com un ocell, amb les ales obertes
que solca el vent.

ANNA MARIA VALLVEY

Anna Maria Vallvey


ELS REGUERS

M’agradaria que les meus poemes arribessin a despertar algun sentiment, que de vegades, portem adormit dins nostre. Crec que tot allò que sentim, vivim o imaginem, pot donar el seu fruit. Deixeu-me sembrar la meva petita llavor per cultivar l’art de viure.






Incertesa

No sabria dir que sento per tu
No podria definir el meu sentiment.
Tal vegada sigui l’amor…. odi….no ho sé.
Una flamarada roent, crema les meues entranyes.
Vull apropar-me a tu,
I al mateix temps allunyar-me’n.
Lluito per descobrir que m’està passant.
Dins meu hi ha una guerra que no puc dominar.
Tal vegada sigui l’amor!
Si em robessis un petó...
Si els teus braços m’atrapessin...
Si un dia els teus ulls i els meus arribessin a trobar-se.
Tal vegada ho descobriria.


Nit al bell mig del bosc

Si la poesia la portem dins nostre,
És  fàcil  que es desperti en mig de la natura.
Caminant per collades i engorgats,
Observant el capvespre,
Escoltar el silenci, és un goig immens!
La llum del dia va esvaint-se, dormim baix d’un pi,
En mig del seu brancatge, contemplem els estels,
La lluna plena s’enlaira i ens fa companyia.
Dormim? No. No podem dormir,
Avui és la nostra nit màgica. Hem de mirar el cel!!!
Envoltats de cingles i barrancs feréstecs,
Escoltem la música de la nit, com  una màgia encisadora,
El crit d’ un mussol, de la guineu, veus nocturnes del bosc.
La nit dóna pas a les primeres llums de l’alba.
La màgia  continua... La boira inunda les fondalades,
Per damunt seu, el sol naixent tenyeix les cingleres de color rosat,
Un espectacle fascinant ens omple de joia.
Dalt d’ un turonet, prop nostre,
Unes cabres pasturen , alienes a la nostra presència.
El sons de la natura desperten el nou dia,
El bosc s’ omple de llum. La vida segueix...
Fer-la agradable amics meus, és cosa nostra.
Mirant a les persones que ens envolten, escoltant-les.
Agraint tot allò que la vida ens dóna cada dia.
Somrient, sempre somrient!


No desesperis

De sobte t’adones que estàs sola,
T’adones, que la vida passa per baix la teva finestra.
Tu,  darrera els vidres la veus passar,
I no pots fer-hi  res,
Estàs sola o gairebé sola.
T’acompanya una ombra, només això.
Una ombra amb la que tu no comparteixes res.
Aleshores et sents desgraciada.
Com sortir-ne d’aquest no viure?
No desesperis,
Alguna cosa és mou.
Dins teu neix una força invisible,
Només tu, saps el que estàs vivint,
Només tu pots lluitar, créixer i tirar endavant.
La teva intuïció es posa en marxa,
El món és teu, posat a caminar.
Quan veus la llum, no hi ha força que et faci desistir.
No desesperis...
El teu moment arribarà.
Sempre ho fa!


Enamorada

Mira si me’n fas de feliç
I mira com  me’n sento de bé,
Que, quan estic al teu costat,
Una emoció  m’envaeix.
Em fas sentir enamorada,
L’estómac  em fa pessigolles.
Ara, que ja fa quinze anys, vàrem trobar-nos,
Cada dia que passa, sé que t’estimo més.
Compartir la vida amb tu
És una experiència vital.
No sé com s’ho va fer el destí,
Sempre havia volgut sentir-me estimada
I tu, Miquel, ho has fet realitat. 


                                        12 de desembre de 2011

Petjades

Fa temps, els meus peus s’ensorraven en la terra molla.
Vaig mirar amunt, als costats,
Observant  les flors, el cel, el riu,
Veient com l’ aigua s’ atansava dolçament a la mar,
Lliure!
A les hores, vaig dir-me,
Dóna sentit a la teva vida.
Fes les teves petjades més fortes
I com el riu,
Tu també arribaràs a la mar.


Petites coses

M’envaeix l’emoció
Perduda al mig del bosc,
D’un prat florit o gebrat,
De peus al rierol
O enfilada dalt les roques.
M’envaeix l’emoció
Escoltant la mar com brama,
Contemplant el firmament,
Són aquells instants màgics
On el record dels amics es fa present.
FEM QUE CADA DIA LA NOSTRA VIDA SIGUI MILLOR !!!


                                                    12 de desembre de 2011



TERESA SILVA QUEROL

Teresa Silva


AMPOSTA

Nacida en las Casas de Alcanar y residente en Amposta. Rapsoda, escribo poemas y soy actriz de teatro aficionada.

Todo brilla con luz propia,
el sol y las estrellas..
Hay que derrotar con amor
al odio, a la codicia, a la envidia,
la maldad, el egoísmo
que destroza el mundo.




En mis sueños

En mis sueños,
qué visión más bella,
continuamente me acerco a ti,
estoy sintiendo tus palabras
en el fondo de mi alma.
¿Dónde estás?
Me pregunto cuando te veo,
mientras en la noche,
reina el silencio.
¡Qué sólo estoy por dentro!
Sé mía, si lo has de ser,
yo te robé un beso,
acaricié tus labios
con tu suave aliento.
Toqué tus cabellos
pegados en mi cuerpo
y te estreché en mis brazos
con un impulso desbocado.
¿Por qué te cuesta tanto decirme
“Te quiero”?
Yo persigo tu dulce amor
para dormir a mi lado
y alegre mi vida y ser amado.
Pero tengo miedo de despertar
que todo es mentira,
o que se haga realidad.


Dedicat a Carme Saura

Oh, és el dia del teu sant,
quina alegria!
Al meu cor hi sento la inspiració
de dedicar-te aquesta poesia.
Vas volar com una papallona
de la Galera a Barcelona,
terres catalanes,
terres per tu estimades.

De nit quant neix la fosca
del teu petit jardí,
comptes les estrelles,
totes les fulles,
amb l’aigua verdegen ,
curulles de roses i gessamins.
Bona amiga!
Et veig transparent, lluitant i valenta,
tens estudis de lletres i pintura,
has publicat contes i poesia.

Paraules que em fan entendrir el cor,
fent-me sentir les emocions més belles.
Carme ets la flor
que els “Poetes de l’Ebre” esperàvem,
hem comptat amb la gran sort
de tenir-te amb nosaltres.

Vius una vida feliç
amb el teu marit,
en el seu cor enamorat
de la bellesa que realça
en els teus llavis, mel de rosa.

La trompeta has de tocar
en el dia del deu sant,
en aquest bonic dia
i besar-la cada dia.

Quant la trompeta sona
la gent surt al carrer.
És tan dolça, és bellesa,
abocats a les finestres
totes plenes de clavells.

El veure-us tan ben units
totes les flors sospiraven,
i jo et felicito, en el dia del teu sant,
amb un pomell de violes.



La muerte de cuatro poetas

                                                                 José Jornet Tomás
                                                                  Francisco Alfonso Barado
                                                                  Yolanda Gilabert
                                                                   Alfredo Martí           

Así los poetas escogieron su camino,
GRANDES POETAS DEL EBRO,
amigos muy sinceros,
de los que hoy pocos quedan,
pese la emoción del momento
a todos nos pone a prueba.

Cómo me duele a mí
esta triste despedida,
sé que os dejasteis aquí
buena parte de vuestras vidas.

Esta tarde cuando iba paseando
me ha parecido oír
vuestras voces recitando.

Qué bonitos vuestros poemas,
te llegan, dentro del alma,
el azul de la mañana,
la ribera del Delta
con la luna y las estrellas.

Os fuisteis, como hojas desprendidas
que se llevó el viento,
los pájaros están tristes,
del color de la sangre
lloran los tulipanes.

Otros poetas que murieron antes
saldrán a recibiros,
atravesando el mar del Universo.
Las rosas blancas con sus pétalos
cargados de perfume
caerán sobre vuestros cuerpos.




A mi padre querido

A la caída de la tarde
del campo de Extremadura,
entre olivos y encinas
hay un hermoso sendero,
un mozo va caminando,
regresa de las minas,
se ha ganado el sustento.

Con la tropas españolas
a Marruecos se fue a luchar,
demostró su bravura,
era valiente, no temía a la muerte,
fue condecorado con la cruz blanca,
medalla reinado de Alfonso XIII,
homenaje a los ayuntamientos
y los reyes.

El 23 de Enero de 1925
a Cataluña llegó,
cielo cargado de color,
nubes doradas, árboles verdes,
tierra tostada.
De una catalana graciosa
le llegó el amor maravilloso,
hermosa mujer con ojos de cielo,
dos hijos le dio, como dos luceros,
un clavel y una rosa
y se colmaron sus sueños.

Llegó la guerra civil,
todo lo que es bello se rompe,
todas la cosas buenas perdidas,
días de angustia y de sufrimiento,
de sed, de hambre y de muerte.
Militar fuerte que luchó
por su patria.

Aquel que tanto anduvo
por guerras y tormentas,
a pesar de la lucha,
a pesar de los llantos,
yo tengo mi raíz bajo la tierra
y mi corazón llora de pena.

¡BRILLANTE PADRE!

Qué de tus buenos tiempos
guardo recuerdos tan auténticos.
Bajo el arco del cielo, tu alma está,
entre estrellas de cristal.
¡Qué no daría por tenerte!
Te echo tanto a faltar.

CARME SAURA SALVADOR


Carme Saura


LA GALERA

Nascuda a Barcelona, encara que se sent molt vinculada a les Terres de l’Ebre per la seva mare de la Galera, lloc on hi passa llargues temporades.
Estudis de lletres i pintura. Ha publicat en diverses revistes contes i poesia.
També petites obres de teatre per a infants.





Cant a La Galera

Encetem amb veu fervent
un cant per a la Galera,
petita pàtria estimada
dins la terra catalana.

            Quan el fort vent de dalt
            baixa valent per les planes
            i deixa aquest cel tan blau
            i a l’esperit dóna ales;

            quan la remor del llevant
            obre dels Ports el cabdal
            i l’aigua baixa embravida
            per entre mig del barranc;

Encetem amb veu fervent
un cant per a la Galera,
petita pàtria estimada
dins la terra catalana.

            Quan les velles oliveres
            ens fan present del seu fruit
            i ja sonen els molins
            rajant dolls de daurat oli;

i el deu d’agost, Sant Llorenç,
            ens colpeja amb la nostàlgia
            de la festa que ja arriba,
            dels qui no són amb nosaltres.

Encetem amb veu fervent
un cant per a la Galera,
petita pàtria estimada
dins la terra catalana.

            Quan sentim al cor la por,
            la temença, l’enyorança,          
            ens apropem a la Torre
            que ens dóna pau i esperança
            i és l’emblema secular
            de la gent del nostre poble:
            i és quan som més galerencs,
            més units els uns als altres.

Encetem amb veu fervent
un cant per a la Galera,
petita pàtria estimada
dins la terra catalana.

                        Any 2002.


El vell país
Dedicat a tots el que han hagut de marxar de sa terra.

Nasqueren els pares
en un vell país,
de tant vell com era
un dia es morí.

Les roses ja no florien,
tot era tristor.
Els pares fugiren
amb un plor al cor.

Jo he estat nascuda
en un nou país.
Bé hi floreixen roses,
d’alegria n’hi ha
però, de vegades,
els sento plorar.
I tot plegat semblava més bell…

Les ruïnoses cases esdevenien noves;
els carrers, mullats per la humitat
eren com rierols de nítides aigües.
Els llums tristos, esmorteïts per la boira,
eren llunes i sols.
Era l’Amor que amb destres pinzells
canviava la fesomia de la ciutat.

Emanàvem felicitat
per tots els porus de la nostra pell.
Les mans, fortament agafades,
amb els dits entrellaçats,
i, a cada cantonada, un petó.

I tot plegat era cada vegada més bell.

Ni tan sols sentíem el pas de les hores,
ens era igual si es feia massa tard.

Ens estimàvem tant
que dins les venes, la nostra sang
bullia amb força, animada pel foc
més pur, més gran.

  
La font de l’Avellà de Catí

Reclosa entre cingleres
hi ha un font de doll incert,
davant seu, una capella
discreta portes enfora
esclat de colors a dins.

Cercant la claror del sol,
dos xops cap el cel s’enfilen.
La seva ombra, a l’estiu,
dona frescor al pelegrí,
i en arribar la tardor,
les fulles d’aquest vells xops,
el terra cobreixen d’or.

Vigila el tranquil indret
una marededéu menuda
a qui preguem recol·lectes
perquè ens lliure de tot mal.

És la font de l’Avellà,
d’aigua que ens dóna la vida,
guareix ferides del cos,
a l’ànima fa companyia.