dissabte, 25 de febrer de 2012

PRÒLEG ANTOLOGIA 2011


La primavera, sempre la primavera, l’estació més bella, més bonica de l’any, on els camps s’omplen de flors, les abelles pul·lulen, destil·len la mel, el tresor que fa funcionar la natura, la vida, com la dolçor d’uns llavis que desprenen amor. Arriba Sant Jordi, on la collita de llibres es fa present, tradició que roman en el temps, a la societat encara hi ha esperança per als que estimem les paraules i les gaudim a mans plenes.

Arriba una nova primavera i la llavor dels poetes torna a renàixer, per aquesta terra fèrtil de les Terres de l’Ebre, amarades per les pluges càlides, acariciades pel vent de Dalt, i les lluminoses postes de sol a la verdor de les pinedes, la pedra grisa dels Ports, les albades groguenques al Coll de l’Alba per on el sol obre els ulls, i tots els sentiments i experiències que hem acumulat afloren als nostres cors i les nostres ànimes, les desgranem en unes pàgines, que es podien haver quedat albes i buides per sempre. Les nostres mans a vessar de paraules, versos, poesia, la flor més exquisida de la literatura, que volem divulgar i compartir, portar pau als cors solitaris, que desprenen els poetes de la seva pròpia soledat, la seva alegria i brillen amb tots els colors, com l’arc de Sant Martí que es fa pas entre els núvols de tempesta recercant la llum del sol.

“Poetes de l’Ebre”, amb els nostres poms de flors en forma de poesia, portem l’escalfor de la primavera a l’hivern gelat, una alenada d’aire fresc a la tardor i a l’estiu, també donem caliu i esperança a la nostra societat, als entrebancs i ensopegades que ens anem trobant en el nostre caminar dia a dia, sempre amb el nostre lema: amor i pau.

Gràcies sobretot a un estol de persones que hem decidit anar units i compartir aquesta aventura i seguir aquest camí metafòric, que ens omple la vida de somnis i de belleses, vital a la nostra existència, gràcies als companys poetes i poetesses de  “Poetes de l’Ebre”, sense vatros no hi existiríem i el suport d’Amposta i de les Terres de l’Ebre en general. Aquest any una quarantena de components de llocs diversos del nostre territori i més allà, des de la costa a la Terra Alta i el Matarranya. Concretament de les poblacions de Tarragona, L’Ametlla de Mar, Deltebre, Amposta, Santa Bàrbara, Camp-redó, Tortosa, Els Reguers, Roquetes, Aldover, Gandesa, Calaceit i també de Barcelona. No seguim ni ens influenciem de cap ancestre de la lírica que ens han precedit, perquè cadascú tenim la nostra pròpia personalitat, intransferible i única. I com a ocells lliures eixamplem les ales i volem, a la immensitat de cel, dels mars i seguim els corrent del riu de la vida, amb les nostre paraules dolces i salades...
És una satisfacció personal i col·lectiva presentar una nova antologia, la 2011 de “Poetes de l’Ebre” amb autors i autores de totes les edats i totes les tendències, ens mostra una gran riquesa, per la seva diversitat. Expressem els nostres sentiments, els nostres neguits, que també poden ser els vostres.   
Volem compartir els nostres poemes, som uns poetes somiadors, encara que sigui temps de crisi. Recorrem els pobles de les nostres terres i de més enllà, amb entusiasme i il·lusió, però al darrere hi ha un gran treball i un gran esforç. Està la creació, la inspiració, també la recerca de paraules, quadrar paraules, refinar la bellesa dels poemes... donar-li un punt d’art... en la mesura de lo possible. Contar la mètrica, si és la poesia clàssica, si és un sonet, la rima ha de ser consonant. I la poesia lliure, ha de tenir una certa musicalitat que es desprèn de la nostra veu, al recitar-la o llegir-la.
En aquesta antologia, com sempre, volem transmetre la il·lusió i l’entusiasme, que són molt importants per a anar endavant... Esperem que els nostres missatges arribin, tant al lector com als que ens escolten. Aquesta poesia té un fons, un missatge, també és descriptiva, com un paisatge fet de paraules... Puc dir que predomina la poesia lliure, com la naturalesa, senzilla, desordenada i a la vegada perfecta... Com digué Machado, vers a vers, farem camí al caminar...tots tenim el nostre camí únic.

Glòria Fandos

PÒRTIC

“Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l’estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva”

Rosa Lleveroni i Valls. Barcelona (1910-1985)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada