La
primavera, sempre la primavera, l’estació més bella, més bonica de l’any, on
els camps s’omplen de flors, les abelles pul·lulen, destil·len la mel, el
tresor que fa funcionar la natura, la vida, com la dolçor d’uns llavis que
desprenen amor. Arriba Sant Jordi, on la collita de llibres es fa present,
tradició que roman en el temps, a la societat encara hi ha esperança per als
que estimem les paraules i les gaudim a mans plenes.
Arriba
una nova primavera i la llavor dels poetes torna a renàixer, per aquesta terra
fèrtil de les Terres de l’Ebre, amarades per les pluges càlides, acariciades
pel vent de Dalt, i les lluminoses postes de sol a la verdor de les pinedes, la
pedra grisa dels Ports, les albades groguenques al Coll de l’Alba per on el sol
obre els ulls, i tots els sentiments i experiències que hem acumulat afloren als
nostres cors i les nostres ànimes, les desgranem en unes pàgines, que es podien
haver quedat albes i buides per sempre. Les nostres mans a vessar de paraules,
versos, poesia, la flor més exquisida de la literatura, que volem divulgar i
compartir, portar pau als cors solitaris, que desprenen els poetes de la seva
pròpia soledat, la seva alegria i brillen amb tots els colors, com l’arc de
Sant Martí que es fa pas entre els núvols de tempesta recercant la llum del
sol.
“Poetes
de l’Ebre”, amb els nostres poms de flors en forma de poesia, portem l’escalfor
de la primavera a l’hivern gelat, una alenada d’aire fresc a la tardor i a
l’estiu, també donem caliu i esperança a la nostra societat, als entrebancs i
ensopegades que ens anem trobant en el nostre caminar dia a dia, sempre amb el
nostre lema: amor i pau.
Gràcies
sobretot a un estol de persones que hem decidit anar units i compartir aquesta
aventura i seguir aquest camí metafòric, que ens omple la vida de somnis i de
belleses, vital a la nostra existència, gràcies als companys poetes i poetesses
de “Poetes de l’Ebre”, sense vatros no
hi existiríem i el suport d’Amposta i de les Terres de l’Ebre en general.
Aquest any una quarantena de components de llocs diversos del nostre territori
i més allà, des de la costa a la
Terra Alta i el Matarranya. Concretament de les poblacions de
Tarragona, L’Ametlla de Mar, Deltebre, Amposta, Santa Bàrbara, Camp-redó,
Tortosa, Els Reguers, Roquetes, Aldover, Gandesa, Calaceit i també de
Barcelona. No seguim ni ens influenciem de cap ancestre de la lírica que ens han
precedit, perquè cadascú tenim la nostra pròpia personalitat, intransferible i
única. I com a ocells lliures eixamplem les ales i volem, a la immensitat de
cel, dels mars i seguim els corrent del riu de la vida, amb les nostre paraules
dolces i salades...
És
una satisfacció personal i col·lectiva presentar una nova antologia, la 2011 de
“Poetes de l’Ebre” amb autors i autores de totes les edats i totes les
tendències, ens mostra una gran riquesa, per la seva diversitat. Expressem els
nostres sentiments, els nostres neguits, que també poden ser els vostres.
Volem
compartir els nostres poemes, som uns poetes somiadors, encara que sigui temps
de crisi. Recorrem els pobles de les nostres terres i de més enllà, amb
entusiasme i il·lusió, però al darrere hi ha un gran treball i un gran esforç.
Està la creació, la inspiració, també la recerca de paraules, quadrar paraules,
refinar la bellesa dels poemes... donar-li un punt d’art... en la mesura de lo
possible. Contar la mètrica, si és la poesia clàssica, si és un sonet, la rima
ha de ser consonant. I la poesia lliure, ha de tenir una certa musicalitat que
es desprèn de la nostra veu, al recitar-la o llegir-la.
En
aquesta antologia, com sempre, volem transmetre la il·lusió i l’entusiasme, que
són molt importants per a anar endavant... Esperem que els nostres missatges
arribin, tant al lector com als que ens escolten. Aquesta poesia té un fons, un
missatge, també és descriptiva, com un paisatge fet de paraules... Puc dir que
predomina la poesia lliure, com la naturalesa, senzilla, desordenada i a la
vegada perfecta... Com digué Machado, vers a vers, farem camí al caminar...tots
tenim el nostre camí únic.
Glòria
Fandos
PÒRTIC
“Jo porto
dintre meu
per fer-me
companyia
la solitud
només.
La solitud
immensa
de l’estimar
infinit
que voldria
ésser terra,
aire i sol,
mar i estrella,
perquè fossis
més meu,
perquè jo fos
més teva”
Rosa
Lleveroni i Valls. Barcelona (1910-1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada