dimecres, 17 d’abril del 2019

Antologia 2018: Ma Lluïsa Gascon


MARIA LLUÏSA GASCON

BARCELONA


Avui plou

Avui plou,
del cel cauen llàgrimes,
gotes que reboten sobre el terra,
sobre les ciutats,
damunt dels camins,
damunt dels rius i mars
Avui plou,
plora el cel emblanquinat,
tristesa que regalima.
buidor de tanta pena
Avui plou,
s’ha esborrat el sol
empresonat darrere els núvols,
apagat el seu reialme
Avui plou
se sent el soroll rítmic
els laments de tantes utopies,
el plor de la dignitat malmesa
Avui plou,
el dia està de dol,
els vidres esquitxats,
el poble trasbalsat
Damunt dels mars i els rius,
damunt dels camins,
sobre les ciutats,
reboten les gotes sobre el terra,
cauen llàgrimes del cel
i plou, avui plou

                   (23 de març del 2018)


Udola el vent

So metàl·lic que grinyola,
orquestra dels pals dels vaixells
Voleien les banderoles
mentre les vells dormiten
Udola el vent

Les gavines xisclen espantades
i proven, proven de volar
Les palmeres es vinclen
es remouen, un ventall
Udola el vent

Espeteguen les onades sobre les roques,
olor de mar, flaire de salnitre,
bramen les aigües,
escupen escuma
Udola el vent

Xiula fort a les oïdes,
xiuxiueja mil històries
i la terra tremola
i tentinegen els vidres
Udola el vent

Esquitxos d’onada,
les algues es perden sobre la sorra
i s’esbullen els cabells
mentre xerriquen les persianes
Udola el vent

Gemega fot, molt fort
sembla que vulgui emportar-s’ho tot,
escombrar el mar, la terra
i enlairar-ho amunt, amunt
Udola el vent

 

Dia gris

El dia és gris,
de núvols baixos
que s’estenen com un vel
de gasa, de tul, de seda
Es diria que el cel es pot tocar,
tenir-lo a la mà,
amanyagar-lo
El blau s’ha desdibuixat,
de tant en tant hi treu el nas,
per entre esqueixos, algun bocí
S’ha adormit el sol,
avui fa tard, no lluu enlloc
Potser la lluna l’ha seduït
i dins la nit el té amagat,
llençols d’estrelles l’han ben tapat
i el temps li passa,
li està passant
S’hi està tan bé ben acotxat!
Un vent juganer s’alça de cop
i bufa i bufa aquí i allà
El gris del cel es va trencant,
petits estrips per on  passar
Bufa i bufa enllà, endins!
I el sol solet el sent a prop,
es treu la mandra,
s’estira bé
i taca el gris d’ombres de llum
El cel mandrós va canviant
i a poc a poc es veu el blau
Bufa el vent, segueix bufant
i els platejats es van daurant



Posta de sol

Cel enfosquit, grisenc,
núvols negres que tot ho taquen
L’aigua mor en escuma
contra les roques,
sense cap blau
Fa olor de sal,
de peix, d’onada
Sobre les roques clapes verdes,
llepades d’aigua,
milers d’històries
De sobte el cel s’ha esqueixat
i un disc brillant s’hi aboca
a poc a poc, traient el nas
i el mar se’n riu
i s’il·lumina fent un camí
Borbolleig daurat fent pampallugues,
mirallets que es banyen tenyint-ho tot
El mar es vesteix de tots els seus blaus,
harmonia de turquesa, cobalt, atzur
El sol va baixant poquet a poquet,
els núvols i el cel es pinten de roig,
tots els taronges esquitxen pertot
Fins que el mar s’empassa tant i tant color
i el fons el reté sota un llençol fosc



© Ma Lluïsa Gascon i Prades

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada