GLORIA FANDOS
TORTOSA
Només pentino records
aquests dies de nostàlgia,
i m’empasso les engrunes dolces
que
m’he deixat al camí,
ja
no són estelles que punxen,
s’han
arrodonit les puntes
i
ara només acaricien la pell
del
cor que batega i segueix
el
camí nou amb les passes
que
em guia al destí...
A la meva llar
Fa temps que no
havia sentit
una emoció tant intensa,
ha estat un breu instant
però tant forta la punxada
que m’ha girat el cor de l’inrevés.
I una llàgrima a
volgut aflorar,
als meus ulls, una més de tantes ja
que porto a la meua vida compungida,
de lluites on esclaten les esperances.
On les pluges no
esborren les meues lletres
escrites al paper blanc del cor.
I s’obre un camí
on la humanitat
és més humana i, els cops
mai guanyaran les batalles,
amb les muralles de besos i de versos.
Arribo a la meva
llar on tinc el sopluig
de serenor i de pau, per cobejar-me
i sentir-me aïllada i protegida de tot.
Tortosa per la pau
Que les roses vermelles d’agost
que floreixen al meu balcó
siguin fragància de pau
i felicitat plena al vostre cor,
un dia on floreixi el sol
de l’esperança al món,
amb el símbol del vostre nom,
tot tingui el color de l’amor.
La brisa marina m’acaricia el rostre,
el cafè dolç es torna salat i més amarg,
les estrelles, apagades, dormen sense
sostre,
i la platja solitària reposa els plors de la
nit,
on el dolor i la impotència són infinits,
i les pregàries no serveixen de res,
religions sense ulls ni seny, ni llei
i l’escalfor del sol és una flassada
per a cobrir el cos i donar vida a la mort,
quan l’ànima blanca es torna gelada.
A la soledat de les hores i del dolor,
incrustat ja a l’ésser humà
mostrant la petitesa del cor,
inexistent, omès, soterrat,
com mostrar una bellesa
tan fonda i tan fosca?
Desenterrar per fems,
sarses que punxen,
herbeis verinosos,
ja em sagnen les mans,
i la bellesa no la trobo,
avui encara no, demà qui sap?
El cor tortosí batega i respira
alenades fresques del vent de dalt,
defensa la pau i desitja la vida,
avui el cor tortosí està trist,
el cor tortosí està de dol,
s’ombregen les festes,
i s’empal·lideix el sol.
El perfum de les flors de l’Ebre,
són coloms de pau que ens omplen les mans,
per a endolcir les brises de setembre
per a eixamplar la ment de les ànimes
blanques
de les emocions que sent el cor del Tortosí
Absent.
Dia del Tortosí Absent 2017
La
gran festa
Ja s’encenen les llums de la gran festa,
amb deler de l’ànima tortosina,
la il·lusió al seu cor també brilla,
gaudirem tots de pau, xalera i gresca.
Obrim els ulls i
un sentiment desperta,
i la tardor arriba i l’estiu declina,
al setembre dolç de càlida brisa
Tortosa t’acull com la mare Terra.
La ciutat t’abraça, ningú és absent,
celebrem per la Verge de la Cinta,
tortosins i tortosines presents.
Un oasi per arrencar una espina
vella que roman a la vostra pell,
aquests dies màgics renaix l’estima.
Obrim les mans al colom de la pau,
destil·lem alegria i bona entesa,
cantarem l’himne als llavis de tendresa,
melodies sonen per un cel blau.
Carrers engalanats jota i sarau,
cosso iris, processó, ball i ofrena,
pubilles desfilen, d’ulls de princesa,
tresors tortosins sense pany ni clau.
Les campanes voltegen sense por,
i el cor de la festa gran batega,
l’explosió del confeti de colors.
Fragància de flors i de primavera,
torno a gaudir envaïda d’emoció,
d’aquest espai que em té presonera.
Dia del Tortosí Absent 2018
El meu camí
Encengueres les llums
i les feres brillar més,
t'allunyes i encara
premo
a les mans
les
llums enceses
que
donen claror
al
meu camí terrós,
amb
mots exquisits i distants,
m'ensenyares
a estimar
els
blaus i els verds,
que
dividir és multiplicar
i
les fantasies són espelmes
d'espurnes
de paraules
que
m'acaricien i em guien.
©
Glòria Fandos Gracia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada