dimecres, 17 d’abril del 2019

Antologia 2018: Andreu Alanyà


ANDREU ALANYÀ


BATEA



Amerat de terra i sol
m’omplo les mans de tot allò
que més estimo.
Sense rancúnies  abraço el dol
i pinto el mot amb el color
de dignitat.
Amerat de lluita i plor
m’omplo de vent i de desig.
M’omplo d’amor i esperança.
Amerat de terra i sol
m’omplo de tu i de vosaltres.

                                            Primavera 2018      




No caldrà cap paraula
si és tan net i pur
el blau del cel.
No més paraules a l’aire,
cal somriures des del somni
i un bes a l’esperança.
Llavors a la terra humida
assaorada de raons.

Teixim la veritat entre tots,
Només ella ens farà lliures.

                                            Primavera 2018




La tardor

Du la tristor als ulls
i als llavis un somriure lliure.

S’inicia aquell temps on s’omple tot
suaument de quietud i melangia.
Ve amb nous reptes ocres
plens d’enyors i tristors velles,
amb grisors d’antiga melodia.
És aquell temps de madura tendresa
de fruits secs endolcits pels desfulls.
Most fermentat en terra humida .
Somni etern perseguint  la puresa.
Te un somrís resistent de revolta
on groc i atzur és fonent
en melós amor lliure i poesia.

         Octubre 2018





Inesperadament a tornat la primavera
a pesar obscurs propòsits i negres designis,
tots els àmbits és guarneixen de color
il·lusionats per l’esclat del nou brot,
amb passió creixent i alegria nova,
reconfortats pel verd que du sempre esperança
cap llei negarà la evidencia.
Amb protesta entusiasta i provocativa
a tornat a florir la ginesta,
sense permís i amb sa atreviment
també ho ha fet l’argelaga,
insolent i descarada com moltes altres
seguiran en l’embruix  de persistir
amb insistència en tot allò
que és veritablement ineluctable.

                                           Primavera 2018



  © Andreu Alanyà Blanco

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada