Una temporada que acabem, i una més que comencem, amb la il·lusió i l'entusiasme que ens omple el cor de goig. Amb l'edició de la nova Antologia, en format paper, que ens agrada tant. Aquesta vegada la portada és una foto de les Roques de Benet, gegants de pedra estàtica, sempre miren i no diuen res, o ho poden dir tot. Els tons grisos de les roques, amb el contrast de la verdor dels camps i pinars que les envolten, amalgamen la màgia del passat i el present, una bellesa austera, i a la vegada fresca com l'herba a la primavera.
Amb una trentena de participants. Com sempre seguirà sent una Associació Poètica, amb la poesia i els versos per bandera.
Allò més important i que tots coincidim, és donar-nos a conèixer, compartir poèticament, en un gènere literari, que ens apassiona a tots, estem enamorats dels versos, de les paraules, buscar la bellesa que percebem, al voltant o dins de natros, amb tota la riquesa de paisatges, amb tota la percepció subjectiva i objectiva, amb prosopografies i etopeies, expressant el nostre retrat. Introduir-nos Donar-nos en un món tan ample, tant infinit, tant inescrutable com és la literatura, en la lírica, predominant, en el nostre cas. Seguir el nostre caminar, creant un moviment literari, només nostre, el podem donar a conèixer amb tota la força que estigui al nostre abast. Actualment la ratlla de l'horitzó literari, on separa els estils, antigament, segles XII i XIII aproximadament, versos populars o èpics, composats per la gent del poble i estava la poesia de clerecia, d'un nivell, més cult, més elevat, perquè corresponia als monjos, estudiosos de teologia i més. Escrivien a mà, i tardaven un any a fer una còpia d'un llibre Ara aquesta ratlla de divisions és menys perceptible, però hem d'acceptar un certa diferència. I cada estil té el seu propi públic. I natros tenim el nostre, minoritari, perquè no? Però especial, i allò important és que natros estimem el que creem, si ens emociona el que escrivim..i així pot emocionar a tot un mon. Amb somriures penjats d'un núvol, gronxar-nos als raigs de sol, amarar-nos de la sal del mar, formar part de l'aigua del riu, ser peixos, nedar a contra corrent, al bati barreig d'una societat, injusta, problemàtica, curta de ment, on les esgarrifances ens atrapen dia a dia...Tot un col·lectiu, lluitant per la pau, la justícia, l'esperança...fugissera...Un col·lectiu obert, sense polítiques i la vegada, les tenim totes, tan variables com persones hi ha al món.
I aquí estem amb la màgia de la poesia i la veu, com el cant dels ocells, en un cel de tempestes, lluitar en un mar embravit, per portar la pau als cors...ens portarà a la plenitud mental i espiritual de la consciència.
|
Glòria Fandos Gràcia - presidenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada