dimarts, 27 de març del 2018

Antologia 2017: FÈLIX RODRÍGUEZ


FÈLIX RODRÍGUEZ FANDOS

TORTOSA

Les pressions d’aire
et diuen on vas,
buscant qualsevol altre
sentiment amb pedaç,
però del cor al paper
només van dos pams,
la ploma inspira plaer,
d’aquells més grans,
Pecúnia és present,
Únic i brau en sang...

© Fèlix Rodríguez Fandos

Antologia 2017: LUNA YOP

LUNA YOP

ZARAGOZA



Río Ebro

Río Ebro,
que acaricias con mimo cada huerta,
cada orilla que limita la tierra
con tu caudal en tu recorrido.

Río Ebro,
bravura y serenidad
guardián de miradas,
guardián de suspiros
a lo largo de tu recorrido.

Río Ebro,
que fundes tu agua dulce
con un beso en labios del MAR salado,
que te abrazas a un vaivén de olas.
Como si del más bello vals se tratase,
dejando de ser Río en el Delta,
convirtiéndose en inmenso MAR.
         DELTA DEL EBRO
el RÍO y el MAR,
se funden en un bello y tierno beso,
lleno de AMOR.




Un mundo de letras

Abrázame en ti,
en un mundo de letras que dan pie a un sinfín de frases entrelazadas,
que sin sentido, pueden hablarte de amor.
Letras que de tus labios
se convierten en poemas dulces, mezclados con besos amargos,
donde el dolor te atrapa justo ahí donde más duele,
en el corazón.
Coraza que cual muralla protege tus miedos
dando forma a los más lindos versos,
versos que para ti pueden no decir nada,
pero que para mi coraza y corazón son lo más bello.
Abecedario de la vida, museo del papel,
la tinta china y la mejor bailarina
         LA  PLUMA.



Manto negro

Bajo el manto negro de la noche,
con la luna se citaba,
le cantaba canciones de juglares y bellas nanas.
La luna llena le miraba y con más fuerza brillaba,
luna, no me abandones cuando llegue el nuevo día
pues sólo tú me das cobijo en mi mundo de destierro.
Bajo el manto negro de la noche,
la luna lo miraba
y lágrimas de cariño las estrellas le daban.
Un día él se fue para nunca regresar,
pero la luna siempre lo esperaba porque sabía que era a ella…
         A QUIEN AMABA.



Entre el bien y el mal

¿Cómo explicarte que fuiste mi mejor tormenta?
en ese día soleado,
que tu risa aplacaba mi ira
en los días malos.
¿ Cómo explicarte que venimos de sitios distintos?
Tú , conocedor del cielo,
Yo, de los temidos infiernos.
Tus brazos son dos cuerdas que quieren salvarme.
Trepo por ellas y logro besarte.
 Es cierto…¡eres un ángel!
¿ Cómo explicarte que mi vida fue turbulenta?
 una continua guerra hacia mí,
 hacia los demás.
 Me refugié en el infierno
 porque aquí nadie quiere bajar,
 pero quién sabe si un día nos encontramos a mitad de camino,
 donde las margaritas crecen en los sitios más inéditos,
donde el cauce de un río empieza a brotar.
Quién sabe si un día nos encontramos abrazados en medio de la nada,
         TU MANO EN MI HOMBRO
         MI MANO EN TU ESPALDA.



Ritual de danza

El mar, ritual de danza con volantes de espuma blanca
que marca la diferencia en nuestro mirar.
Olas que pelean por acariciar tierra y fundirse en la arena,
donde se construyen castillos, sueños que arrastrará la marea.
El mar, sal que cura nuestras heridas, que sana nuestras almas.
Bravura, sosiego, baila la mar,
baila al son del viento.
Alza sus alas dirección al azul del cielo.
Quizá algún día lo consiga esa bella bailarina de espuma blanca,
y se funda en ese beso tan esperado entre el MAR y el azul del CIELO.

© Luna Yop

Antologia 2017: MONTSE BOLDÚ



TORTOSA


La paraula i el gest

Em desvetlla el gest que de tu no conec
i una nit d’estels, desitjosa, et somio.
Totes les paraules que amb zel pronuncies
acompanyen danses que, a mi, em són vedades.
Quan tu dius cabells, amb els dits els pentines
o són els teus llavis que amb força els pessiguen?
Què fas si dius pits, si dius boca o dius llengua?
Te n’omples les mans devorant amb fal·lera
o fas embogir subtilment i amb destresa?
Dibuixes contorns resseguint els malucs
o fas sortir l’herba als camins de l’esquena?
I quan dius genolls i dius cuixes, tremoles?
Li posaràs nom, impacient, al meu sexe?
Triaràs l’avió, caravana o vaixell?
Com recorreràs la ruta de la seda?
Tastant filaments de safrà i de canyella,
tota la nit passa i jo, sola, resto
desxifrant paraules i anhelant els gestos.


                                      
© Montse Boldú i Mayor

Antologia 2017: MERCÈ AMAT



Barcelona


Benaurança

És ben cert que l’etern no el podem entendre ara
i, malgrat tot, habita pels racons i plecs de l’ànima.
Si sabéssim com hi actua acaronant el plor
i la basarda, elevaríem l’esperit en la mirada.
Si sabéssim com hi actua, hi veuríem rams de llum
en dons de l’amor que vesteix la nuesa de la terra
i entendreix la duresa de tants cors.



Lluita interior

Hauria estat més fàcil
que l’ona es retirés dins una mar
ampla en un adéu tranquil per sempre més.
Ho hauria estat, tot allunyant-se de la costa
cap al vítric oblit. Però hi ha tornat, una vegada
i una altra, i una altra, estavellant-se
contra roques que amb crueltat la interroguen.
I l’ona, esquitxa i crida, i s’esquinça
en una lluita audible, indefugible.
Sembla abatuda, desfeta, afeblida.
El seu triomf és l’escuma que respira sense asfíxia.

  


He après

Sense miratges, les nits m’han convidat a mirar-me
com mai els dies m’ho havien permès fer.
I m’hi he vist i m’hi he comprès.
Fa temps que aprenc a viure
sense que em cremi el vostre desencert.


Poeta

Camina el poeta,
a desgrat dels vents furtius i les terres ermes,
pels plecs humits d’una ferida oberta.
Camina el poeta,
amb un crit i una lloança dins el pit,
per una cerca irreductible.
Camina, contra el no-res camina,
sense pretendre consol.
Tan sols, en té cura d’homes i dones quan camina.


Pels carrers…

Pels carrers veig com s’apressa la vida
entre hores establertes: aconseguir objectius, ser rendibles,
productius i, sobretot, omplir les hores llargues
dels dies i les nits amb un fer continu incombustible,
no sigui que, de cop, ens aturéssim
per mirar-nos cap endins I ens veiéssim massa buits.



© Mercè Amat Ballester

Antologia 2017: ANDREU ALANYÀ



BATEA



Si em voleu estimar

Si em voleu estimar
estimeu-me com sóc,
amb tots els meus defectes
que ara són molts,
i no com voldríeu que fos.

Estimeu-me si voleu
com el que sóc,
sense cap pretensió ni una,
que no he volgut ser mai
més del que he pogut ser.

Si em voleu estimar
estimeu-me
i deixeu-me cantar...
Si em voleu estimar
estimeu-me
i deixeu-me volar...
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes a la història.  ( M. Martí i Pol )



Primer d’Octubre

Cau la tarda i les flors
són a terra trepitjades,
cau la tarda gris i trista,
repressora ha vingut la por
vestida d’obscur a visitar-nos.
De res han valgut la temprança
i els somriures, flors a terra
com els somnis i els anhels,
com els drets i llibertats
totes elles calcigades.
El clam de pau ara son crits de dol
i l’esglai tramunta els cors.
Cau la tarda i fuig la por
amb les mans plenes de sang.
Ferida oberta, flor de pau
davant tanta vergonya.
Ara el plor ens farà més forts
que del dolor i sofriment
solemnement en farem nou dia
amb nova olor de llibertat,
que en sabrem ser hereus i dignes
i d’ella en farem bandera.         

                                            1 d’Octubre 2017



L’oblit omple els bancals erms, tristos
records perduts en la boira del temps,
cap braç fa anar al juny la dalla
ni es bat a l’era anhels segats a mà.
Els carros no retroben camins antics.
Verema sense cançons de jornalers
amb coves al coll i callada altivesa.
Mans de dones no arrepleguen olives
i dormen somnis, amagats als sequers.
Llàgrima erma amb masies caigudes
d’un temps abolit d’agre enyor d’ahir,
aferrant-nos a un passat farcit d’ombres
camps silents d’una terra amb un cel blau.




Estimat  Miquel

T’estimo perquè estimes a l’escriure
i en llegir els teus poemes,
commòs, talment com tu,
estimo en llegir-te.
Estimes a l’escriure,
profund amor distant i net,
com tu dius,
desconegut i amic.
Jo sí que et dono agraït
sincerament les gràcies,
moltes gràcies, estimat Miquel.

                                                   A Miquel Martí i Pol
                                                              Tardor 2013            


© Andreu Alanyà Blanco

Antologia 2017: PRÒLEG pe Daniel VIdal i Ferri

PRÒLEG

No, no sóc poeta. M’agradaria ser-ho però si en alguna ocasió ho he intentat, reconec que no és lo meu. Malgrat que al llarg de la meva vida professional, ha estat majoritàriament escriure i quan a la era de jubilat ―que ja fa 32 anys― el periodisme i l’escriptura han omplert les meves hores lliures.

Tot i no formar d’aquests “Poetes de l’Ebre”, m’hi sento una mica involucrat donat l’amistat i a l’hora admiració, que m’uneix amb presidenta Glòria Fandos, persona destacada dintre del món poètic, incansable, constant... La qual cosa ho demostra amb la publicació dels llibres que ha escrit al llarg dels anys.

Ens vàrem conèixer fa molt temps a la inauguració d’una exposició al Palauet del carrer de la Mercè quan hi vaig assistir per a fer un reportatge gràfic i escrit per a la revista “La Veu dels Jubilats”, la qual dirigia.

Dintre de la conversa que anàvem tenint va sorgir que el seu pare era ferroviari com jo i curiosament fou en l’època 1962-1965 en que ell prestava els seus serveis a l’estació de Arnes-Lledó i jo, a la del costat, Horta de Sant Joan, de la Línea de Vall de Safan, ja desapareguda. No ens varem arribar a conèixer personalment.

Ja tenint una bona relació i amistat amb la Glòria em va proposar que em fes càrrec de la presentació d’un dels seus llibres i, en efecte, l’acte es va realitzar a la llibreria Sisco del Temple.

I seguint parlant de “Poetes de l’Ebre” no puc deixar d’esmentar a un gran amic, un puntal entre els poetes d’aquest col·lectiu: Paco del Fruto. Ens uneix una vertadera amistat. Ens vàrem conèixer per l’any 2000...no ho recordo, quan m’havia fet càrrec- com a director- de la revista “ La Veu dels Jubilats”. Paco ja era col·laborador de la revista des de feia temps. Durant els deu anys que la vaig dirigir no va fallar trimestre rere trimestre, amb la seva poesia, poema d’estil molt amè i fàcil de comprensió tant en català com en castellà.

Recordo amb molta satisfacció les vegades que he assistit a diferents actes en que “Poetes de l’Ebre” han estat els protagonistes.

Desitjo que la voluntat, constància i afany de progrés dels Poetes, segueixi un camí ascendent.





Daniel Vidal Ferri

Tortosa, setembre de 2017

diumenge, 12 de novembre del 2017

Presentacions i Recital a Sant Llàtzer




Entranyable i preciosa presentació de l'Antologia 2016 de "Poetes de l'Ebre" i "Grito de Mujer" de Glòria Fandos Gracia. Seguit de recital de poemes, de part de Mercè Amat de Barcelona, que ens ha delectat amb una poesia exquisida amb la força de l'amor universal i la fe que envolta a la humanitat; d' Helena Sauras de Tortosa, amb una joia de poesia de sentiment, d'enyor i d'amor; de Paco del Fruto d'Aldover amb els seus versos d'amor i de la llarga experiència viscuda, tant rica...Fèlix Rodríguez, amb un poema dedicat a Tigris publicat a l'Antologia; Pepi Guillen, antiga component de " Poetes de l'Ebre" ens ha recitat com a espontània els seus versos. Apacible i serena vetllada literària que hem viscut aquesta tarda a l'Associació de Dones "La Unió" del barri de Sant Llàtzer (Tortosa). Gràcies a Tere López la seva presidenta i junta per convidar-nos. Només que un sol dels nostres versos arribi a a algun dels votres cors, ja ens sentim per satisfets. La poesia encén l'esperança.


Glòria Fandos, amb Tere López
 
Mercè Amat

 
Pepi Guillén


Helena Sauras

Mercè Amat
Paco del Fruto






dijous, 4 de maig del 2017

Presentacions i recital a les Mestresses de Casa d'Amposta


Entranyable vetllada poètica de "Poetes de l'Ebre" a l'Associació de Mestresses de Casa d'Amposta, convidats per la seva presidenta, amiga i companya Tere Gisbert. Hem presentat l'Antologia 2016, un llibre per a aprendre francès un mateix de Dolors Giménez de Deltebre, nova component, "Al voltant de la gent gran" de Paco del Fruto i "Grito de mujer" de Glòria Fandos Gracia, una delícia tot plegat amb la sala plena de seguidores de la poesia i les paraules de "Poetes de l'Ebre", associació de caire feminista. Gràcies Tere Gisbert, un any més de joia per a guardar al cor, i gràcies pe la plant de flors vermelles precioses, que m'has obsequiat.








dissabte, 8 d’abril del 2017

VERSOS DE PRIMAVERA" DE "POETES DE L'EBRE" 2017



Gràcies a les paraules de suport de la Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa Dolors Queralt, per acompanyar-nos.


Un any més, a la Biblioteca de Tortosa, a la meva ciutat d’adopció i de cor, el dia 7 d’abril i a les 7’30 de la tarda, realitzàrem la Primera Trobada de Versos de Primavera 2017 com a celebració especial de Sant Jordi. Presentem l’Antologia 2016 de “Poetes de l’Ebre”, que són la nineta dels meus ulls, i tres poemaris més de components del Grup. “Al recer de les Ventades”, “Carta a Maria” i “Al voltant de la gent gran”
A l’Antologia 2016 de “Poetes de l’Ebre” s’apleguen les veus de 21 poetes, de diferents estils i de procedències molt dispars. Aquest any amb un entranyable pròleg d’Olga Xirinacs poeta i escriptora tarragonina. Associació de caire feminista, no tindria que ser, però dissortadament encara és així, a la dona li volen apagar la veu i deixar-la sola. Es pot gaudir de la riquesa poètica, prosa poètica, poesia prosaica i poesia lliure, que predomina a l’actualitat de la poesia, també es troben quartets assonants i algun sonet. Gaudiu d’aquests versos de l’Antologia de “Poetes de l’Ebre” 2016, que emanen i ragen plàcidament com el corrent del riu Ebre que ens amara de pau el cor.
Ens trobem amb aquesta diversitat dels poetes assistents
Dolors Giménez de Deltebre ens obsequia els seus versos d’amor al seu poble i de les flors perfumades del jardí de la seva primavera 


Dolors Giménez

José Antonio Belmonte de Saragossa ens ofereix bells sonets de la naturalesa, de camins de nostàlgia, d’aigua i de riu, i de llums que encenen els seus versos. Helena Sauras de Tortosa ens acompanya per primera vegada, encara que és del grup des del principi, ens obsequiarà amb bells poemes d’amor i d’enyorança

José Antonio Belmonte

Fe Ferré de Barcelona, metgessa de Família, ens delecta amb els versos sorgits de l’alquímia de les paraules sortides del seu cor.

Fe Ferré
Helena Sauras


 Manuel Reaño de Tarragona ens ofereix el seus bells poemes de mar, d’amor, de vent i de campanes de festa...
Començarem amb el poemari “A recer de les Ventades” de Mercè Amat, de Barcelona, filòloga i poeta.
Es un poemari on destaca, a més de la gran profunditat dels temes dins de la senzillesa i la complexitat com és la mateixa vida amb les contradiccions que sent l’ésser humà, ens mostra una gran riquesa de forma i vocabulari, molt important segons la teoria dels formalistes russos. El significants senzills els fa profunds. Per exemple aquests versos:
És agradosa la cadència/ de les ones quan bramulen/ i escumegen al capvespre,/ sota la mirada atenta d’una lluna,/ que vol saber qui és
aquell que,/ enmig de fosques i sorolls/ cerca constantment.
Un poemari que s’ha de llegir molt poc a poc, molt lentament per anar assaborint, com una menja de festa que ens nodrirà l’ànima i l’esperit. Ens guarirem a Recer de les ventades dels versos de Mercè Amat, per delectar-nos i amarar-nos de pau i l’art líric que desplega.



El gran versador “Paco del Fruto” ens presenta el seu llibre de versos “Al voltant de la gent gran”. Els seus arguments són trets d’una llarga crònica de la seva vida. Els anys viscuts, les seves experiències i la vida és el tema que ens obsequia. Li posa humor, ironia i ens convida a somriure i a estimar més la vida. Posa la forma de quartets amb rima assonant, amb el seu fons senzill, amb la saviesa i la quotidianitat del seu dia, de la seva vida llargament viscuda, amb l’alegria i la tristor, sempre ressaltant el somriure que li regala la llum del sol de cada dia…


El poemari “Carta a Maria” d’Andreu Alanyà de Batea, pagès i paleta, és una carta infinita, un plor continu, un crit desesperat, on les llàgrimes vessen torrencialment dels ulls del seu cor amb rius de tendresa. “Carta a Maria” és una explosió de sentiments expressats amb la follia del més estremit dolor, el més punyent enyor de la filla que no ha conegut ni coneixerà mai, però sí és una presència potent dins de la seva ànima i de la seva ment. La impotència més trista despleguen aquests versos. Un gran amor real de pare que només li podrà donar en els seus somnis. I Maria viu atrapada a les mans de la ment de l’autor, i aquests versos serviran per alliberar-se tots dos i trobar la pau a la llum de les estrelles. Un poemari que emociona cada paraula, cada mot, cada vers...


La magnífica vetllada poètica serà acompanyada per la cantant Vèrònica Zuñiga amb la seva guitarra, posant el toc musical especial per a arrodonir la celebració poètica del Dia de Sant Jordi a la Biblioteca de Tortosa.

Gloria Fandos



dimecres, 8 de març del 2017

poetes de l'Ebre


"VERSOS DE PRIMAVERA" DE "POETES DE L'EBRE" 2017

El dia 7 d'abril a les 7'30 a la Biblioteca de Tortosa.

Entrada: Irenes Prade
Paraules de les autoritats.
Glòria Fandos…presentació del Recer de les Ventades de Mercè Amat
Paraula a l'autora: Mercè i pas a la recitació dels poemes
Glòria Fandos…Presentació de  "Al voltant de la gent gran" de Paco del Fruto
Paraula a l'autor: Paco del Fruto i recitació de poemes del seu llibre…
Actuació de Verònica Zuñiga
Glòria Fandos..Presentació de Carta a Maria d'Andreu Alanyà
Paraula de l'autor: Andreu i recitació dels seus poemes
Glòria Fandos: Presentació de L'antologia de Poetes de l'Ebre…
Recitació dels Autors .

Helena Sauras
José Antonio Belmonte
Dolors Giménez
Andreu Alànya
Manuel Reaño
Fe Ferré
Àngel martí
Mercè Amat
Fèlix Rodríguez
Josep Lleixà
Adriana
Paco del Fruto
Glòria Fandos

Actuació de Verònica Zúñiga