GANDESA
Va nàixer l’any 1927, el sisè
fill de set d’una família pobra de pagesos de Gandesa. No creu en l’aventura,
busca la seguretat: com viure al carrer i la casa que va néixer. Al ser pagès
li agrada veure arrelar els arbres que va plantar, sent com si tragués arrels.
Com si un queixal de roca que aflora a la superfície i té la seva base clavada
a les entranyes de la terra, se sent lligat, fort, a la seva ciutat, a la seva
terra, al seu entorn. És prosaic per naturalesa, no creu en miracles, ni en els
polítics, que amb demagògia diuen que ho arreglaran tot. Després de jubilar-se
de pagès, deixa anar la seva imaginació per a conrear la poesia que li omple el
cor i la vida.
Ha publicat tres llibres, els
dos últims “Alès de poesia i anècdotes nostres” i ”Manoll de poesies”.
Tu resplandor
Cual gacela triscando por el
monte
en lo urbano impones tu
dominio,
los hombres andan locos por
cazarte
y te escurres como anguila en
celo.
Tu belleza nítida y frágil
cual mariposa,
va volando esquivando los
peligros,
de impuros deseos que en el
hombre se esbozan,
queriéndote hacer presa de sus
caprichos.
Y emerges como estrella en
noche plena
como un áurea de luz a tu
cabeza,
no transformas en luz a las
tinieblas,
pero en tu camino, una estela
de luz dejas.
Equivalencias
Las malas hierbas que invaden
el sembrado,
son sólo plantas nacidas en
sitio equivocado.
Un grito desgarrado de dolor,
puede ser un fragmento de una
bella canción.
Un veneno que la vida
aniquila,
antídoto de peste dañina.
El dolor que nos molesta y
mortifica,
es el heraldo que de un mal
avisa.
Y los cielos cuando son en
proporción,
el exceso y las sobras del
amor.
Certezas
Que brilla la luna,
ya lo sabemos,
que calienta el sol,
lo constatamos.
Pero las promesas de políticos
en tiempos de elecciones,
que no se cumplirán;
esto lo damos por descontado.
Siempre a Hacienda esquiva
lo que el ladron ha robado,
de tasas no es gravado,
y no paga ni impuestos ni iva...
El que tiene va sobrado
y quien no tiene se fastidia,
el primero se jacta de dar
trabajo
y el otro trabajando le da
vida.
En este mundo cruel
nos aferramos a la vida,
cada cuál es cada quién
y el que es bueno se fastidia.
Altruisme
Muntanyes d’amor, riuades
d’alegria
omplen els cors de bona fe,
de gent que centra la seva
vida
desvivint-se pels altres fent
el bé.
com més en donen, més ens
queda per donar.
Quina gran renúncia no ofuscar
als altres
amb les nostres penes o
neguits,
escoltar les angoixes que els
cors els crema
i si no podem donar-los
solució a la seva pena,
callant, fer-los saber que som
amics...
La vida és com fer un llarg camí
amb una càrrega pesada costa
amunt,
però amb constància, voluntat
i amor,
plens de joia, per fi veurem
la fi.
Quan cau la pampa
Quan a la tarda i a l’hivern
les pampes cauen dels ceps
i el cerç bufa despietat
de les vinyes marxen totes
i s’amunteguen als recers.
Amb amor i treball sens fi
conrea el pagès les vinyes,
i un cop veremats els raïms,
del fruit que li han escarnit,
som altres els que en
gaudeixen.
S’ha arribat a saber tant
de l’elaboració dels vins,
que quan no tenen res més
i no saben on posar mà:
l’elaboren de raïms
La denominació de Terra Alta
és un cas molt singular,
no es pot trobar on és la
falta,
però compren barats els raïms
i venen el vi molt car.
S’ha arribat a tal disbauxa
amb el raïm i el vi
que com la vinya perd la
pampa,
impotent s’arruïna el pagès
i uns altres es fan rics.
Un llibertari integral i no reconegut.
ResponElimina