dimecres, 17 d’abril de 2019

Antologia 2018: Paraules de Glòria


PARAULES DE GLÒRIA

Som com guspires de tendresa que s’enramen per les branques dels arbres ressecs que creuen el temps, esmicolat en anys, en dies, minuts que podrien ser instants. Guspires de poesia que encenen el foc poètic, immens, intens, s’eixampla i creix amb el feixuc esforç d’esborrar les malvestats dels fantasmes tètrics de totes les injustícies, i totes les violències que acampen al seu aire a la nostra societat.
Un grapat d’idealistes posem el cor i l’amor a les paraules, amb poesia i versos amb missatge, enlairant les belleses i fer-les llum per a il·luminar les ments tancades que pul·lulen perdudes i indecises. Seguim el camí i la lluita com un maridatge unit en pro de la pau i avançar per aconseguir una societat més humana.
El riu Ebre és un riu mític que s’endinsa a la nostra ànima. Dóna vida a les terres per les quals passa. Crea metàfores, inspira, la seua aigua transparent o fosca i terrosa després de les pluges, o quan baixa enverinada com el sentir contradictori de l’ànima humana. Escrivim també amb la ploma retorçuda de dolor quan s’ens fereix el cor, àvid de llum i de justícia. Majestuós al seu pas per Saragossa i és el seu màxim exponent a l’arribada al mar, a les denominades “Terres de l’Ebre”, amb les seves quatre comarques i segueix donant riquesa pels pobles per on passa. Un final marcat històricament per uns fets bèl·lics cruents i nefasts. Records encara on les ferides no es tanquen.
Complim la majoria d’edat, els divuit anys de la seva fundació, lliures i apolítics, només acollim tot allò bo i just de totes les polítiques per a continuar creixent.

                            Glòria Fandos

Cap comentari:

Publica un comentari