dimecres, 17 d’abril de 2019

Antologia 2018: Antonio Rodríguez


ANTONIO RODRÍGUEZ

ARANS (ANDORRA)



Una estepa blanca
viu entre roses,
una estepa blanca
de fulles violetes.

Ella es va encisar
d’un groc Roser,
una estepa blanca
al Roser vol abraçar

Al groc espinós
l’estepa blanca
al Roser vol abraçar,
però sempre es punxarà.

Al Roser vol canviar
i moltes carícies donar.
Però el seu cos espinós
ella mai canviarà


 ---

Nací siendo una flor,
sensible y débil,
crecí  con dosis de amor

Violeta o amapola, 
aún no se que fui,
entre flores viví.

Con mariposas jugué,
muchas abejas besé,
algún saltamontes toqué.

En el campo crecí,
entre el sol y luna,
entre los dos viví.

Una flor fui,
sensible y débil.
En un ramo me convertí
en el momento que te vi.

 ---


Era només ell
dins de la foscor
d’una estranya habitació.

Les idees ballaven per la Cambra,
festejant amb els pensaments.
Era només ell.

Cercava fites d’un futur proper,
il·lusions i desitjos
truquen a la porta.

Ara ja no està sol.
Ha marxat la foscor.
Ara hi ha llum i claror.

Ara ja no està sol,
noves fites l’acompanyen,
altres alegries l’abracen.

 ---


Imaginar

La sensualitat del teu cos,
l’esquena acariciar,
les nostres mans ajuntar.

Imaginar el color dels cabells,
la mirada dels teus ulls,
els nostres cossos junts.

El perfum del teu cos,
el sabor dels teus llavis,
enamorar-me del teu encís.

No vull imaginar
ni desitjar.
Ho vull experimentar...



© Antonio Rodríguez

Cap comentari:

Publica un comentari