ANTONIO RODRÍGUEZ
ARANS (ANDORRA)
Una estepa blanca
viu entre roses,
una estepa blanca
de fulles violetes.
Ella es va encisar
d’un groc Roser,
una estepa blanca
al Roser vol abraçar
Al groc espinós
l’estepa blanca
al Roser vol abraçar,
però sempre es punxarà.
Al Roser vol canviar
i moltes carícies donar.
Però el seu cos espinós
ella mai canviarà
---
Nací siendo una flor,
sensible y débil,
crecí con dosis de amor
Violeta o amapola,
aún no se que fui,
entre flores viví.
Con mariposas jugué,
muchas abejas besé,
algún saltamontes toqué.
En el campo crecí,
entre el sol y luna,
entre los dos viví.
Una flor fui,
sensible y débil.
En un ramo me convertí
en el momento que te vi.
---
Era només
ell
dins de la
foscor
d’una
estranya habitació.
Les idees
ballaven per la Cambra,
festejant
amb els pensaments.
Era només
ell.
Cercava
fites d’un futur proper,
il·lusions i
desitjos
truquen a la
porta.
Ara ja no
està sol.
Ha marxat la
foscor.
Ara hi ha
llum i claror.
Ara ja no
està sol,
noves fites
l’acompanyen,
altres
alegries l’abracen.
---
Imaginar
La
sensualitat del teu cos,
l’esquena
acariciar,
les nostres
mans ajuntar.
Imaginar el
color dels cabells,
la mirada
dels teus ulls,
els nostres
cossos junts.
El perfum
del teu cos,
el sabor
dels teus llavis,
enamorar-me
del teu encís.
No vull
imaginar
ni desitjar.
Ho vull
experimentar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada