dimecres, 17 d’abril de 2019

Antologia 2018: Júlia Costa


JÚLIA COSTA

BARCELONA
 

Escola en blanc i negre

Les nenes fèiem fila al pati de l’escola,
carretejàvem llibres i estoigs acolorits.
Les carteres pesaven, però el futur era noble,
un misteri insondable ple de màgia innocent.

Tocava una campana i pujàvem escales.
les aules eren netes, feien olor de guix,
de llapis i colònia, de lleixiu i humitat.
Esperàvem inquietes l’hora d’anar a jugar.

Mai més faríem pinya, no ho sabíem encara.
Les dones disfressades de monges de convent
ens dictaven boniques paraules castellanes
i maldaven per viure, com la gran majoria.

L’aula era com una balma segura i silenciosa.
El pati era de terra, amb arbres de veritat.
Resàvem convençudes, i els àngels de la guarda,
celestials guardaespatlles, ens eren ben fidels

Veig pel forat del pany aquell passat efímer,
amb el pa amb xocolata de l’esmorzar esperat.
Veig la corda que gira al so d’una sonsònia
i compta els anys de vida de les xiques que salten.

Paisatge amb figures

Brunz l’abella cansada.
Torres de guaita
vigilen la fugida
dels pelegrins
Les pomeres es vinclen,
les barques solquen
afraus on els crepuscles
es fan sauló.
Galop de cavalls mítics,
unicorns negres,
paraigües de rondalla
pels vells follets.
Bassals a les palpentes,
perills, cabanes,
espurnes de besades,
cargols de mar.


Panorama

La vedruna limita la propietat privada,
es clivella l’argila que s’asseca rabent.
Les cornelles s’escampen, dibuixen serpentines
per damunt de les cimes i el perill del congost.
Enfila la modista les agulles daurades
i uneix, destra i experta, parracs i cassigalls.
Al costat, una ràdio li canta els amors tendres
d’una sirena noble i un pastor sense llar.
Filagarses de boira, canyars vora rieres,
un carreró de poble, un gratacels irat,
i barrals de vi dolç al celler de la vila.
De lluny ve un aire fresc amb olor de naufragis.
La vinya ja madura, sota una llum subtil
que acoloreix teulades i terrats vora mar.

 
Cantarella

Planxo llençols de lluna,
plata i aram.
Els plego i els amaga
l’armari gran.
Brodo inicials estranyes.
Les coixineres
lligades a l’escombra
seran banderes.
Escabella l’oratge
dones marcides.
Retrobo a la pastera
joies antigues.
Retallo estels i nines,
torno a planxar.
A la Fleca dels Àngels
s’hi cou el pa.


Barcarola

Baixa pel riu silenciosa la barca
entre jonqueres, marjals i bardisses.
Ànecs collverds acomboien la fresca
d’aquest capvespre d’un càlid estiu.
No parlem gens, sota un cel sense núvols
el pensament ens engruna la vida.
Una boscarla s’amaga a les canyes
entre els eixams de mosquits brunzidors.
Ja el sol és roig, entre bromes llunyanes,
vora castells i muntanyes antigues,
ens fa l’ullet disfressat amb boirina.
No anem enlloc, cap mar gran ens espera.
Camins de sirga a les vores desertes,
amants ocults a les platges fluvials.


Contrabandistes

Vam esquivar els burots, vam passar la duana.
Portàvem  contraban: un sac de rebel·lia
un llibre prohibit, llavor de melangia
un esqueix de roser i pastís de magrana.
Vam enfilar camins, vam remuntar carenes.
Venia un bleix del mar, la boira ens acollia,
La pietat dels pastors ens va mostrar la via
i els viaranys ocults a les balmes serenes.
D’aquell viatge estrany, sense final previst,
conservo en algun lloc una fotografia
una mica borrosa i de color esvaït
També conservo el sac, buit i plegat encara,
des que ens vam separar, quan s’escolava el dia
i el sol es feia nit, a la Roca del Frare.


Cançó marinera de tocar i parar

A l’una, el sol i la lluna i planetes en redol
i una dansa de sirenes entre escates i dofins.
horitzons sense fronteres, nuvolets de cabotins
i gavines marineres i el sospir d’un verderol.

A les dues, corballs negres i coralls a l’infinit,
passejada de balenes, estelada de seitons,
escurçanes i rajades i una dansa de taurons,
calamars de tinta roja i un anfós ben abaltit.

A les tres, una cantada d’havaneres al cafè,
a les quatre, la mussola, a les cinc, foc de roger,
a les sis, pagells, sardines i corballs i roncadors,

a les set, la marinada ja humiteja els mocadors,
a les vuit, son de llampuga, a les nou s’escola el pop
i a les deu canten els àngels per fer fora el vent de grop.

 
© Júlia Costa Coderch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada