dimecres, 17 d’abril de 2019

Antologia 2018: Anna Maria Ulldemolins


ANNA MARIA ULLDEMOLINS

ALCANAR

La vida

He nascut,
he crescut,
m’he format,
m’he enamorat
i l’instint m’ha portat
al gran desig de la maternitat.
La responsabilitat i el goig s’han sumat
i a partir d’aquí, la vida dels dits se m’ha escapat.
Dels fills, als pares he passat i les circumstàncies s’han confabulat.
De filla a mare he retornat i a la cura m’he consagrat.
Entregada al deure filial, el temps s’ha escolat
han passat dies, setmanes,  mesos i anys
amb algunes rauxes de rebel·lia
fortes èpoques de submissió
i amor incondicionals.
A cops, he madurat,
he complert,
he envellit,
he finat.


La boira

L’edat ens treu nitidesa,
els ulls ja no hi veuen com abans.
És compassiva la naturalesa,
ens evita veure els estralls dels anys.
De la mateixa manera,
quan cau la boira sobre el paisatge rotund,
l’endolceix i el difumina
i tot s’endevina mentre s’esmuny.
                   14 d’abril de 2016




Estampa de primavera al prat

Sota el blau intens que tot ho fita,
el Montsià guaita benefactor
cases velles que aixopluguen
vides plenes de treball i suor.

Brots tendres d’ubèrrima  figuera
són vives  promeses de tardor,
roselles que donen la benvinguda
a eixams que amb mel retornaran el do.   

Estampa amable que no varia,
tot un món d’aire, aigua i sol
on perdre’s per a tota la vida   
entre tarongers, llorers i flors


Finals d’agost

Finals d’agost, Marjal desert.

El blau del cel, amb el gris es barreja
mentre pel  codolar,
 
una gavina, solitària, passeja.

L’onada agressiva s’atansa
 
com un mur líquid que tot ho arrabassa,
però al retirar-se, xiuxiueja:

Vine, no em tinguis por i entra
ja em coneixes
 
jo, sóc la mateixa...
 

© Anna Maria Ulldemolins Soldevila

Cap comentari:

Publica un comentari