dimecres, 17 d’abril de 2019

Antologia 2018: Xavier Parera



TARRAGONA


Simfonia num. 13. “Desgràcia”

I. Lento

Segueix entre el món la desolació.
Sempre regna la dissortada vida.
Sona com un càntic de desesperació.
És com una incurable ferida.
No recorda el nostre personatge
en la seva existència
la felicitat, un agradable passatge,
a l’esmentada vida.
Alguns diuen un breu viatge.
No hi ha esperances...
És com viatjar a una regió,
on viu la desesperació,
on els negres núvols de la tempesta
ens arrosseguen a un fosc riu.
Allí ningú viu.

II. Marxa fúnebre

Entre nosaltres un heroi ha desaparegut.
Ploren les velles pel constant dolor.
Resten els amics abatuts
mentre regna la foscor.
Desperta una nova tempesta
en aquella oblidada ciutat
on regna l’ésser desgraciat.
Llampecs brillen amb por,
trons sonen com punyals esquinçadors.
Espera la gent
que desapareguin els núvols.
És la desgràcia permanent.

III. Poco allegro

Sembla que esperem una espurna
Sembla que esperem l'alegria,
com un esclat,
com una breu esperança.
Però finalment
el cruel sentiment
cau sobre l'ésser indefens.
Hi ha cap esperança per a la Humanitat?
Sempre regna pobre el desgraciat.
La por ens segueix.
Res del mal desapareix.
Quines esperances ens queden?

IV. Largo

Sempre hi ha aquesta desgràcia.
Pocs poden parlar de la bona sort.
Les angoixes resten als torturats cossos.
No hi ha esperances,
només queden tempestes i pors.
El pànic sense nom regna,
malgrat no ho vulguem.
Viu la inestabilitat
sobre el pobre desgraciat.
L’amagat temor,
la innegable por
sempre ens acull
amb un sinistre somriure.
Què ens queda per a nosaltres?
L'heroi abatut
viu sense esperances.
Els cops el deixen afeblit.
No queden respostes
per a tants interrogants.
Parlen els vells càntics
d'allunyar els problemes.
Remeis...
No pensem en ells.
Però les ombres de la por
insisteixen com els trons
a una llunyana tempesta.
Cors d'espectres recorden
aquests temors,
mentre cerquem solucions
per als entristits cors.
Ja no ens queden les il·lusions.
Només viuen els antics rancors,
els amics dels temors.


Simfonia num. 14. “Turca”

I. Allegro maestoso

Xipre, illa orgullosa,
aguardava aquella invasió.
L'enemic no coneix la compassió.
La tropa espera majestuosa.
         Incertesa
         a la fortalesa.
La Mitja Lluna, la seva bandera...
Comença el bombardeig imparable.
El turc és implacable
i rugeixen els canons de la galera.
Entre els cristians...
el capità Dídac, valerós,
i l’espadatxina Lucia, orgullosa,
lluiten amb l'acer poderós
contra la galera intrusa.

II. Marxa fúnebre

Durà l’interminable combat
fins al vespre angoixós.
El governador han matat!
I es prepararen uns solemnes funerals...
És acomiadat
l'heroic governador
amb gran honor
a la pira d'un penya-segat.
Les galeres enemigues han retrocedit...
Però saben que aviat
tornarà l'enemic
amb el seu devastador atac.
Dídac i Lucia, mercenaris bel·licosos,
són reclamats en exèrcits nombrosos.
Però abans una missió
els encarregà un noble
amb certa desesperació.
Amenaçat es trobava el seu poble.
Havien de rescatar la seva filla,
la qual restava tancada a una ciutadella.
Disfressats de mercaders,
Dídac i Lucia entraven a la fortalesa,
on no hi havia lloc per a la feblesa.
La parella creuava un laberint...
Passadissos i... Les masmorres!
Fugien amb la nena de la fortalesa.

III. Lento

Reis i governadors
parlen dels turcs amb tremolors.
El cristià comenta els seus horrors.
Amb estupefacció
contemplen una enorme flota.
A la Mar Mediterrània regna la desolació.
Prepararà el tur l'atac definitiu
i aviat arribarà la destrucció.
Al sumptuós palau d’Istambul, el sultà riu.
Dídac i Lucia capitanegen unes naus...
Roma no pot parlar de treves ni de pau.

IV. Allegro

Comença una batalla naval
aquell dia
a una gegantesca badia.
Cristians contra el Mal.
La Mitja Lluna es trontolla ara.
S'estavellen algunes galeres.
No hi ha cap vencedor encara.
Unes altres naus s'enfonsen.
Lluiten soldats,
espases i alfanges...
Dídac i Lucia són un vermell remolí.
Ajuden els cristians desesperats.
I s'acompleix el Destí.
Els turcs es retiren.
I s'escolten els primers clamors.
Són els crits dels vencedors.
         Els Cristians són els guanyadors!
Lepanto va ser aquella recordada batalla.


Simfonia num. 12. “Casanova”

I. Allegro ma non tropo

És el nostre personatge
un conegut seductor.
No és pas cap actor,
però dóna aquesta imatge.
Us parlo naturalment
de Giacomo Casanova
per a ell l'amor és una prova.
No parla mai del casament!
Sedueix -sempre- la jove innocent
ella cau pels seus petons...
La família és avisada per la gent,
però la noia ja pren decisions.
S'escolten escàndols.
Venècia tremola!
Entre espadatxins hi ha un dol.
Sempre guanya ell!
El dux es posa seriós:
         “Hem d'empresonar
         aquest home vergonyós.
         Venècia es pot arruïnar.”

II. Marxa fúnebre

I el malèvol Tribunal
agafa l'heroi desprestigiat
i -tot seguit- es empresonat.
Pensen que ha acabat el Mal.
Mor el Dux per vell
i nomenen un nou governant,
el qual decreta la llibertat,
per a ell, l'infatigable amant.
Però, obligat assisteix a l'enterrament
del seu enemic,
el dux antic.
La seva Inquisició fa tremolar la gent.
         En realitat el Tribunal
         decretà la seva llibertat condicional.




III. Scherzo

Prosseguien les incidències de l'aventurer.
Ara troba noves medicacions
-el fals i groller-,
les quals porten possibles solucions.
Els seus malalts veuen petites evolucions.
El seu feble estat
notablement ha millorat.
Ara són motius de murmuracions.
Filtres, herbes i pocions
semblen possibles remeis,
però no es fien dels seus serveis.
No són solucions.
Però Casanova cobra molts diners
i amb meuques viu als burdells.
Els més grollers
s'escandalitzen per res, precisament ells.
I a Venècia, la Inquisició
cerca el nostre personatge.
Ha pres una nova decisió!
Treure de la ciutat aquesta imatge.

IV. Poco allegro

Es troba Giacomo Casanova
a la nova presó.
És la seva casa nova!
I perd, per moments, la il.lusió.
Però pensa amb fruïció
         “Unes masmorres humides
         on es passegen perdudes vides
         no és refugi per l'aflicció”.
I fuig del fosc castell,
només ell.
No troben explicacions,
les autoritats entre exclamacions.
I les aventures del nostre heroi agosarat
segueixen amb un objectiu inesperat.


© Xavier Parera Gutiérrez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada