dimecres, 17 d’abril de 2019

Antologia 2018: Júlia Badal


JÚLIA BADAL

BARCELONA

 
Llac

L’aiguabarreig de sal i ribera,
clama al silenci de la consciència,
el miratge on s’afaona l’intimitat,
les dunes del Jo.
Explora,
la platja, la llacuna, el fangar,
el pòsit del viure.

 
              
Bromera

Perpètua lluita
entre l'ésser i l'atzur,
la col·lisió del pensament
als penya-segats,
als illots d’un gris esberlat.
La bromera clama,
a nedar a contracorrent
I prendre alè a la cala,
banyada pel batec guerrer de l'onatge.
Respirar profundament
I lliurar l’esperit
al turquesa de l'aigua,
a la paleta maragda
dels pins i les atzavares.

 

Doll

Mormoll aquàtic i perenne,
brindant a la creença
d’esvair la boirina
I trescar per senders
envoltats de fagedes,
a semblança
dels quadres d’en Vayreda.
Repòs de l’aigua
asserenant la ment,
l’ofec del dol.
Silent asil,
oferint la veu nova,
els aiguamolls,
la vibració de l’esperança


Xipoll

Dansa la broma baixa,
entre turons de sinuosa harmonia,
el cor, esbrina l'autenticitat
del paisatge interior,
les petjades per viaranys
on gravita la serenor.
Descobreix els meandres,
el xiuxiueig del rierol,
l’alenada profunda
esvaint la temença
 
(A la memòria d’en Miquel, la meva parella, traspassat el 20 d’agost i veí de Montcada i Reixac, on s'inspira aquest poema)



© Júlia Badal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada