Antologia 2014 de Poetes de l'Ebre. Fèlix Rodríguez

FÉLIX RODRÍGUEZ I FANDOS

TORTOSA

Sóc secretari de l’associació Poetes de l’Ebre. Sóc tècnic en gestió comercial i màrketing, community manager i comerç electrònic. Així com coach empresarial i emprenedor. 

 

Re-flexions vitals

Mentre ens alegrem per unes urnes
Hi ha alguns que vomiten espurnes...

Unitat popular per un nou país,
sense sarcòfags ni naftalina
ni esquerres ni dretes
només un clam:
la llibertat!

Vivim en un àtic luxós,
molt assolellat i amb bones vistes,
però la finca està afectada
per mal manteniment,
aluminosi, morosos i pisos pastera...
Marxem d’aquest pis ja!
El declarem en estat ruïnós
I una empreseta d’un tal Florentino
ha comprat el solar...
Ara entenc els tremolors de terra
que afecten ment i cor.
El poderós guanya i el treballador mor...

Aquí estic!
Us espero,
covards!
No podreu.
No podeu.
No podeu saltar!
El forat de la indiferència...

Si l’home és un llop per a l'home...
Un caçador és un Hitler.

He descobert un avenç existencial,
hi ha vida abans de la mort...

No únicament val vell conegut,
la il·lusió és allò que no ha vingut...

Un gos t’obeeix
i tu només l'estimes.

Entro en viatge al meu interior,
fa instants eterns que m’esquivava,
avui sóc i estic egocèntric...
La mentida no em fa por.
El món em buscava,

simplement és el llindar més alt, un xic.
Ja que de mediocritat n’està ple,
l’ànimo et situa al món
si vols ser inert o animat
hem de ser més de cor ric
i deixar aparences apartades.

Sang de la meva sang,
fa dotze mesos em vas deixar...
molts vam estar al teu voltant
però jo vaig suspendre el meu paper...
Vaig necessitar molt més,
requereixo de molt més,
tot suport era i és poc...
Encara necessito tindre’t!
T’he necessitat molt més!
Iaio i iaies en el cor us tinc presents
sense diferència entre vos,
record el millor del món
t’estimo iaio Ramon...

Excelsa brillantor,

força esbromadora,

no coneix la por

la més treballadora.

Estel de brillants i d’or,

entremig la llevadora

sempre a les entranyes del cor,

llevant-te ben d’hora

t’envaeix la fortalesa.

En el camí de la vida

trobem pedres grises,

però mirem els costats

ja que al marge

pot estar la flor més bella...

Les pressions d'aire

et diuen on vas,

buscant qualsevol altre

sentiment amb pedaç,

però del cor al paper

només van dos pams,

la ploma inspira plaer

d’aquells més grans,

pecúnia és present,

únic i brau en sang...

 

Cella de cotó

que guardes tot allò

del Port,

deixa’ns respirar

els enzims d'olor

amb el vent de dalt,

que ens capgira d'emoció...