ROSA GAVIN
Llicenciada en Interpretació l’any 1976 (Institut del Teatre de Barcelona). En el 93 vaig fundar “Iris Audiovisuals”. Des de petita he participat en grups creatius, i des d’aleshores vaig començar a escriure. Al llarg de la vida m’he anat preparant en diferents branques de l’Art i l’Expressió. Aquests escrits van sorgir, com d’altres, amb la idea de que siguin lletres per a cançons. www.solilluna.com.es.
El + bàsic (2012)
Moltes teories,
religions, programes,
costums, creences...
Però les bases
que són per a tots els ciutadans,
a la pràctica sempre brillen
per la seva absència.
L’arròs
(2011)
Xicotet i atractiu,
més petit que una perdiu.
Els seus recol·lectors
tenen el
costum
d’estar
sempre en remull.
Li agrada
el cultiu,
per anar
fent la viu-viu.
Si ens
faltés a casa,
causaria
un gran aldarull.
No patiu!
No patiu!
Es
procurarà que n’hi hagi sempre.
Em
sentiu?
Està
freqüentment present
a tota
festa i trobada.
Per
sostenir-me és perquè el vull.
Pot tenir
diferents colors.
Què
saborós! Què saborós!
Me’n
dónes un mos?
Enfoc
Ens enfocarem
en el què volem.
I el que no ens interessa,
ho acomiadarem!
Colors
solidificats (2014)
Colors
solidificats en cristalls que brillen,
creant diverses harmonies.
Que així sigui la teva vida,
plena d’harmonies!
Un dia de vent
Anem per un caminet…
Les branques dels arbres
ens saluden ballant i cantant.
Estem molt contents
en aquest dia de vent
a l’observar mentre passegem
als follets i les fulletes
fent musiquetes,
afegint-se a la cançoneta.
A més,
composen una simfonia de colorets.
El vent els hi contesta cantant…
I nosaltres també, dient:
Estem molt contents
en aquest dia de vent!
I seria una altra cosa,
si estigués plovent.
Idea para estar en
forma (2013)
(¡receta privada!)
¡Menos mal
que nuestros hijos
han ido a hacer una excursión!
A su regreso nos han obsequiado
con una mascota a la que quieren
cuidar con gran pasión.
Dicen que
así, de paso,
nos pondremos todos en forma,
ya que nos dedicamos algunos ratos
a seguirla de brinco en brinco,
¡no a toda hora!
Han habido momentos emocionantes,
como cuando nos hemos tenido que agarrar unos a
otros
para no caer de encima del armario,
pues no nos hemos atrevido a volar
como nuestro canario.
En otra
ocasión,
por poco se cae la lámpara del comedor
al sujetarnos todos a ella,
y de paso columpiarnos de cualquier manera.
Estas
peripecias son debidas
a que seguíamos a este animalito
que se mete por cualquier sitio,
sin ton ni son.
Para no
cansaros y aburriros,
explicándoos nuestros andares
dentro de nuestro feliz
y pacífico hogar,
terminaré explicando,
para quienes no lo hayan supuesto,
(aunque no se chupen el dedo,
sea o no el pulgar),
a qué especie pertenece el animalito en cuestión.
Va saltando montañas
(en nuestro piso, lo que se le ponga por delante),
por lo que siempre podemos explicar
unas interesantes hazañas.
Perdonad,
pero ya me estaba despidiendo,
y para terminar de aclarar el tema,
os repetiré que salta montes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada