TERE GISBERT
AMPOSTA
Un any més torno a publicar un pessic del meu treball, em fa molt feliç aquesta faceta i aquesta gent que em donen l’oportunitat els aprecio de veritat. És per mi l’escriure tot un plaer al que m’agradaria invertir més temps però l’he de compartir amb la família i fent de presidenta de les Mestresses de casa d’Amposta.
Desitjo de tot cor els hi agradi. Gràcies a tots
Diada Nacional Catalana (11 de setembre del 2014)
Un any més molts catalans aquest dia han
sortit al carrer
per poder ensenyar al món el neguit i
descontent.
El govern central espanyol no ens vol ni
escoltar,
per això unim les nostres veus per cridar més
fort,
clar i català, aquest lament que ens té ben
amoïnats.
Ens fereixen en els nostres sentiments
i estem cansats de tant pregar sense servir mai de res.
i estem cansats de tant pregar sense servir mai de res.
Les seves paraules no ens cauen al terra,
ens toquen la moral,
haurien de pensar abans de dir segons què,
hi ha molt mala gent i molta ignorància
que deixen en evidència la seva mala fe.
Diuen que un milió vuit cents mil o potser
més
van ser els que cap a Barcelona es van
desplaçar
per formar amb colors de senyera una V baixa
gegant.
No hi érem físicament tots però sí d’esperit
i de cor.
Els que no hi vam poder ser, ho vam veure
tot per TV3,
des de terra i de l’aire ho vam gaudir amb
la mateixa intensitat,
amb il·lusió, emoció i amb les llàgrimes
caient de quan en quan.
No pot ser que tants pensem el mateix i no
ens vulguin fer cap cas,
es fan els sords i els cecs, és perquè no
els deu d’interessar.
Posen traves i no ens deixen avançar, ni tan
sols respirar,
però això s’acabarà, els nostres polítics
del moment han fet un pas,
esperem que no es tingui que recular, el 9
de Novembre volem votar.
Saber el que desitgem tots plegats, o bé
seguir com estem
o bé canviar a un sistema sobirà, amb més
llibertat d’acció i d’expressió,
conservant les nostres tradicions, la
llengua i el tarannà.
Ahir es va poder donar un missatge
contundent, sense violències,
la gent es pot manifestar amb civisme,
pacíficament i gaudint del moment.
Es poden fer les coses de un mode diferent,
sense enfurismar-nos,
sense insults, amb molta germanor i amb molt
de seny.
Aquest any es commemora el tri centenari
d’uns fets que ens van marcar,
la caiguda d’un règim per la guerra d’un
francès, el rei Borbó Felip cinquè,
que sense escrúpols els va derrotar.
Però gent amb molt coratge, amb fermesa i
convicció van aconseguir
que no els prenguessin la seva dignitat i
aquells ideals heretats.
Jo crec que si tant ens punxen traurem les
eines, ja les estem afilant,
segarem cadenes, que tremolen els enemics,
que la submissió nostra mai l’aconseguiran!
VISCA CATALUNYA I ELS CATALANS!
12 de Setembre del 2014
Sentiments
de mare
Hi ha res més gran, preciós, miraculós,
meravellós i bonic
que el naixement d’un fill?
La tendra mirada dolça i apassionada de la
mare
i tots els forts sentiments que afloren en
l’instant aquell,
acaronant al nadó amb la seva pròpia pell?
Un moment màgic de plena joia i satisfacció
que omple l’esperit de per vida, d’estima i
passió.
Una força surt de l’interior que l’acompanya
nit i dia
fins l’hora de la mort.
Aquell vincle que comença amb una petita
llavor
no desapareix quan es talla el cordó,
continua germinant
i es va fent més i més gran amb entrega i
amor.
La mare porta la paraula t’estimo gravada al cor.
És aquella mestra que t’ensenya les primeres
paraules,
a fer les primeres passes, a cantar les
primeres cançons,
que et conta els contes para agafar la son,
a compartir, a fer amics, a ser bon minyó.
La que et consola, cuida i cura de les
ferides del cos i cor.
La que t’aconsella i et dona bones raons per
ser gent de bé,
que si no vas per bon camí t’avisa del
perill,
que si et veu riure i content, ella se sent
la persona més feliç
perquè és tot el seu desig i vol per al seu
fill el millor.
Això i molt més és ser mare i sense cap
dubte
no hi ha res més gran al món.
Fins que no sents en la teva pròpia pell
tots aquests sentiments,
no comprens a la teva mare quan et dóna i
vol fer entendre
molts dels seus consells.
A la meva mare amb tota l’estima que em surt des del meu
fons.
6 de Maig del 2014
Una
bona nova a la cuina
Bon dia Sra. Col, ja sap la notícia que
m’han donat?
li pregunta la Sra. Bleda temps d’arribar.
No, filla, no m’he assabentat però conte’m
què ha passat?
Pos que la Sra. Ceba i el Sr. All han posat
data per casar!
Dis-ho de debò, què contenta que em fas!
Tota la cuina s’ha revolucionat
i ja es prepara la llista de convidats.
Què troba, a vostè i a mi, també ens
convidaran?
I tant, sí, dona, que natros sempre els hi
hem fet costat.
Pos vostè i jo el vel a la núvia li hem de
portar.
Tots hem d’anar ben polits, nets i a poder
ser aparellats!
I diguem, conte’m a qui han convidat?
Oi, i tant, ara mateix li faig un repàs!
El Sr. Pebrot amb l’Albergínia.
La Sra. Pataca amb el Nap.
La Sra. Carlota amb el Sr. Rave.
La Sra. Tomata amb el Sr. Espàrrec.
L’Escarola amb l’Enciam.
La Sra. Remolatxa amb el Sr. Moniato.
El Sr. Porro amb la Carbassa.
La Mongeta amb el Sr. Cogombre.
La Sra. Col-i-flor amb el Xampinyó.
L’Espinac amb la Carxofa.
I qui portarà les erres i el anells?
La Faveta i el Pesolet.
Ah! I qui portarà el ram?
L’Api i el Sr. Julivert, que són els més
elegants!
Quanta emoció, visca els nuvis i visca la
cuina de la revolució!
29 de Maig del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada