Antologia 2014 de Poetes de l'Ebre. Quito Bosquet

QUITO BOSQUET

TARRAGONA

Fa 70 anys nasqué a la bella Vila de Miravet; fill d’un mestre d’escola. Estima el seu bagatge, referent a les lletres, principalment en el de la poesia.

Ha creat tres composicions poètiques com són: Bosquetina, Nebulosa miravetana i Polets i Poletes.

Fa esbossos teatrals a tres veus, íntegrament amb poesia. Ha fet dues obres de teatre en vers: el drama “Somriures de Gioconda” en veu, 3 actes, i el sainet “La caseta de fusta” en veu, 3 actes.

Llibres publicats: Esparpells, Poemari de desconsol, Kenya, illa de Maurici, cant al Baix Ebre i Trident poètic.

Realitza conferències poètiques.

Poema a tres veus

"Gairebé sovint em sufoques.

Estic tremolant, m’humilies".

"No t’escolto, et tinc odi.

Tu ets massa bona. Hauries de ser dimoni"

El mesurador:

Nits de gemecs i blaus.

Nits satàniques i esgarrifoses.

Ombra tot l’any, això res de res

“Gall, t'estimo, i per què em poses blava?

Remo per donar-te un fill i em dius fava".

“Sempre t’amargaré la vida.

Tindràs plors, cops, ofecs i seràs la meva dida”.

“Això em dius? Mai més, Dionisius”.

Mirall trencat

(Bosquetina)

2a Angoixa

Mancat de forces, vida i il·lusió,

mancat d’equilibri, mel i mató.

Sóc desgavell, gairebé titella,

estiro el coll, força, no puc, sóc palla.

Estic arruïnat, trencat, estroncat,

estic molt corcat, sí, d’angoixa suat.

Estic amb mínims, m'aguanto d’un fil,

ajudeu-me, vull ales, més de mil.

Sóc mirall trencat, sí, gairebé a mil trossos,

veig quadres i paisatges sempre boirosos.

El mal m’enlluerna, gairebé sóc cec,

sempre cansat, molt, i sempre atrapat,

ossos, sí, farinosos, amb sol sec.

Estancaments,

aigües pudents.

No faig net,

quin camí més estret.

Fastiguejat,

trepitjat.

Feble,

mal pebre.

Quin viure més feixuc!

Tot és massa eixut.

Illa de Benissanet

(Bosquetina)

5è Amor ebrenc

Al pas de l’Ebre, per Benissanet,

final del passeig del riu, un pinyonet.

Una illa fa poc formada, el riu mana,

un dia nedant hi anava i trepitjava.

Una sirena prenent el sol, estava,

sense fer gens de soroll m’hi atansava.

Quina troballa, bonica i ben feta,

bella, esclatant, i amb biquini es trobava.

Ens fem amics, la Mercè, preava als poetes,

mes d’agost, calorós, illa amb brisetes.

Escalfament i amor, com Adam i Eva,

mossegaments, sospiraments, sucs, flaires,

tamarits belluguen. Volen la meva?

Illa de Benissanet,

un lloc ben fet.

Ón és l’amor ben fet?

A l’illa de Benissanet.

Petit paradís,

amagat i endins.

Mercè,

sempre et recordaré.

Illa estimada,

illa amb història.



Les dues Móres

(Bosquetina)

6è Amor ebrenc

Ell, xicot eixerit, de Móra d’Ebre,

nét de bon fer, generós com un marbre.

Ella, xamosa, de Móra la Nova,

sempre fantasiosa, creativa i tova.

Vora el pont, verticalment, baix del riu,

neix un amor molt fervent, tothom ho diu.

Diumenges a la posta de sol, al pont,

tots els dies, a la nit al riu, de front.

Diuen tots dos: Anna t’estimo amb bogeria.

Jo també, Francesc, amb tu, fondre’m voldria.

Francesc, dóna’m tot l’amor, t’alè i t’essència,

Anna, et dono la lluna, la pruna i tot.

Francesc petoneja’m ara, sempre i tot dia.

Dies, mesos i anys,

desitjats paranys.

Melmelades,

totes estimades.

Móra d'Ebre,

el millor pebre.

Móra la Nova,

lluna nova.

Anna, embruixada.

Francesc, sa vida donada.