diumenge, 12 de desembre de 2010

PAU RONCERO



Nascut a Tortosa el 10 de Juliol de 1980
Professor d'Educació Física.
Aficionat als esports, a la poesia, i a l'escriptura,
fins ara només havia escrit coses per a mi
mateix, però que millor compartir la
bellesa que poden tenir les paraules.


Poema a l’alegria

M'agradaria ser l'alegria
que t’envaeix de manera senzilla...
i mirar a l’esperança
com un peix que balla en llibertat,
com un tros de tarda al teu costat
com un gra d’arena que cau a terra,
com quan et faig l'amor i no la guerra.
Com somriu la lluna al esdevenir plena en la teva mirada,
com quan m'imagino i sento que ets una fada...
Com la barana de la teva mà,
com quan vaig en tu sense saber on anar.


JO

Jo no vull anar ni allí ni allà:
jo vull banyar-me en l'aigua de la Pluja,
sentir el Mar de nit,
escoltar el cant d'un ocell,
notar el Vent a la cara,
vore l'arcoiris,
anar descalç,
cuidar i dixar-me cuidar
estimar i deixar-me estimar
ballar fins que es faigue de dia
mirar a l'horitzó sense pensar,
descobrir que hi ha entre el Mar i el Cel
volar sense despegar,
vore com un fruit va creixent,
i les flors es van desfent i tornen infinitament,
sentir, notar i pressentir,
escoltar i ser escoltat,
riure i riure junts,
una abraçada quan cal,
escoltar la lletra de la música,
pujar a una muntanya i mirar des de dalt,
xafar les fulles seques dels boscos,
una mirada que parla,
un toquet a l'esquena,
una botella de vi i un amic,
observar la lluna plena,
mirar les formes dels núvols,
descobrir quina estrella brilla més,
tindre sempre il·lusió,
inventar paraules,
tirar pedres al riu,
dormir i notar una manta damunt,
com la llenya es va acabant,
una trucada inesperada,
...
Jo no vull anar ni allí ni allà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada