dimecres, 4 de febrer de 2015

Antologia 2014 de Poetes de l'Ebre. Glòria Fandos



GLORIA FANDOS



TORTOSA


Naix a Samper de Calanda (Terol) i des de 1973 viu a Tortosa. Col·labora a la premsa local i comarcal. Es dóna a conèixer a l’Acte del Tortosí Absent 1991. És presidenta de l’Associó “Poetes de l’Ebre”. Ha realitzat dos pregons de Festes. Crea “Poesia Per la Pau” a Ràdio Ràpita.
Ha publicat 8 poemaris, 3 llibres de narrativa i una biografia. Nombroses participacions a llibres col·lectius de poesia i narrativa.
Ha rebut diversos guardons com ara el d’Article d’opinió de Frater Madrid, el de narrativa Joan Cid i Mulet (Jesús-Tortosa) i de poesia com “Fèile Filiochta” (Dublin) i Antonia Guerrero, Asociación de Mujeres "Peñas Blancas" (Estepona).

El compositor ampostí Tomàs Simon Plazas posa música a tres dels seus poemes. Participa al programa Els Matins de TV3 a l’espai poètic de Núria Feliu 


Mi alma busca tus labios

Todavía mi alma busca tus labios imaginarios,
un sobresalto estremece mi corazón cuando leo tu nombre,
y me traen un recuerdo de ensueño tus palabras que no son tú,
y no puedo dejar de escribir pensando en ti, que no existes,
un languidecer de las luces que encendiste en las sombras,
nada ni nadie eres tú, sólo un espejo que se quiebra en la noche,
para crear mil luceros en el cielo haciendo el amor con las estrellas,
y tú nada eres, en nadie estás, una esencia mágica permanece,
duele, ríe, canta, llora y lucha plácidamente como aquellas luces
que encendiste para mí... lejos y siempre presentes, cuando diciembre nace,
y el frío viene, silenciosamente, despacio para ocupar mi mente 
tan llena de ti... con la escarcha de las madrugadas que se derrite
con los primeros rayos del sol que cruzan el alba...y todo es amor
cuando veo su luz reflejada en las aguas...



A Tere Gisbert

L'amistat d'una persona ampostina,
regalima la sensibilitat de les paraules,
dirigides per un cor de dona que veu més enllà
de les foscors humanes, i brilla amb llum pròpia,
al costat del mateix riu que estimem, i el delta
amb la riquesa que desplega el teu somriure,
que es deixa veure l'ànima de llums humanes
cosides al cor i a la ment de Tere Gisbert,
persona que crea i inspira, per molts anys amiga.


A Elena Peralta

Con otras luces nos contemplas desde el pórtico del alma,
donde casi nadie alcanza a mirar, 
desde más allá de la miserias humanas.

Borras la noche, aplaudes el día,
y el sol que siempre te mira...
mejor dicho, tú lo miras a él, 
desde el quicio de tu corazón,
que brilla y habla y cuenta y siente
y ve, por encima de todo,
para alumbrar de paz el camino.

Pero mi corazón vuela con tu luz...
y mi mente está contigo...
la compañía excelsa que gozas en tu caminar,
los Ángeles pululan...a tu alrededor....
y sus alas que son la tuyas me llegan..
Gracias por tu claridad que compartimos cada día,
con la humanidad de tu poesía...

Como el agua clara del espejo del río
que nos mira y calla, cuánto habla,
cuánto dice en su silencio...



Amb l’estómac buit i la ment plena

Amb l’estómac buit i la ment plena,
tristesa reposada al fons de la memòria,
no em trobaràs a llocs amagats
pels senders del meu camí sinuós
amb la rectitud que em marca el cor
sempre intel·ligent i sincer amb sí mateix,
el sol d'avui m'enlluerna, acluco els ulls
i continuo amb la claror meridiana,
m'abraço a les lletres que cusen un poema,
amb l'agulla i fil, molt destrament uneixen pedaços
amb els dits fràgils, les mans deformades,
per suportar el gran pes de la pròpia vida
i la de moltes més que han mort a les meves mans,
 altres han florit al meu cor com un jardí de primavera,
 miralls d'aigua cristal·lina,  em miro, em veig multiplicada,
més riquesa que viure i entendre les matemàtiques més complicades,
també les estimo, eina importat, per realitzar obres molt més inabastables,
com estendre la grandiositat de l'univers, el valor d'una vida,
desenteranyinar el cervell per a absorbir més coses, moltes més,
assaborir millor la Història, la matèria viva, el gran misteri, l'art més sublim
que ens ofereix la música, les línies, els espais, corxeres i semicorxeres,
Mozart i Strauss encenen un tremolor a flor de pell, tot és matemàtica
i el pensament es clarifica i podem apreciar amb autenticitat
el sol i la lluna i els planetes...Estimo les matemàtiques,
ciència que ajuda a entendre el món...
Tot plegat, més difícil d'entendre el cervell i el cor humà...
No em trobaràs a un lloc amagat, jo abraço la immensitat.



El sol es multiplica

El sol es multiplica,
amb l'esplendor infinita
que desprèn el teu cor,
desplega multituds de sensacions,
el so del mar reparador,
les ones van i vénen,
acaricien l'arena...

Xoquen contra les roques dures,
erosionades per les besades
subtils i suaus de milers d'anys,
per les aigües de la pluja i el vent,
lentament, molt lentament...

Moments insignificants de la vida
introduïda al petit temps de l'ésser humà
què és no res...I a la vegada tant,
com la música i les veus,
i el respirar blau de la tarda.

Un cor gran que dóna forma a les paraules,
a l'uníson de més veus que fan simfonia de les paraules,
trencant silencis, atmosfera idíl·lica en penombra,
fent realitat al somni de SOSPIRS,
dins de la poètica, una campana dolça sona,
és festa major al cor de l'amor,
llavis que somriuen, mirades profundes,
 descobreixen un món que només veiem amb els ulls tancats,
ara ens introduïm al somni amb els ulls oberts,
al cor de les paraules que ho són tot...

Amb agraïment a Cristòfol Pons i les components del Cor Sant Jordi i Associació de Voluntaris  per Fusió de les Arts d'Amposta, per donar veu i vida als poemes de “Sospirs”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada