diumenge, 9 de gener de 2011

CARME SAURA SALVADOR

LA GALERA

Nascuda a Barcelona, encara que se sent molt vinculada a les Terres de l’Ebre per la seva mare de la Galera, lloc on hi passa llargues temporades.
Estudis de lletres i pintura. Ha publicat en diverses revistes contes i poesia.
També petites obres de teatre per a infants.






MEDIEVAL

I

Guerrer : Maria Dolça
els teus cabells
d’or tan polit
no tenen preu.
Maria Dolça
si tu te’ls talles
si tu me’ls dónes
seran la malla
per fer la cota
que guardarà
mon pit que és teu.

II Maria Dolça
la teva boca
és dolça flor
de magraner.
Ai, si tu em dónes
una besada
serà bandera,
per dur enlairada
serà estendard
que portaré
capdavanter.

III Maria Dolça
els teus ulls blaus
seran els fars
que em guiaran
per tots els mars.
Maria Dolça
de ta mirada
fes-me’n penyora
i espera, aimada,
aquí a la platja,
que tornaré
si a Déu li plau.


IV Maria Dolça
les teves mans
són dos coloms
de blanca carn.
Maria Dolça
si me les dones
seran les ales
del missatger
que et portarà
la meva veu.


Narrador:

L’amorosa veu del trobador, com si fos
l’heura, s’enfilava amunt, pels murs i
torres.

Maria Dolça se l’escoltava
mentre es mirava en espill d’argent.

La veu forta del trobador, com si fos el
vent, penetrava pels passadissos, per
solitàries sales.

Maria Dolça se l’escoltava.
Mentre prenia les estisores i arran tallava
els seus cabells.

La cançó del trobador, era riera a la
tardor, embravides aigües inundaven el
cor de la dama.

Maria Dolça se l’escoltava
mentre besava la blanca seda del
mocador.




Guerrer:
Maria Dolça
pel teu amor
m’he fet guerrer.
No ploris més
que tornaré.
Cobreix mon pit
daurada malla
que de l’espasa
infidel em guarda.


Narrador:


La veu del guerrer, era ja remor llunyana,
que les onades duien fins a la sorra de la
platja.

Maria Dolça
a la finestra,
feta vitrall,
li deia adéu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada