diumenge, 9 de gener de 2011

FRANCISCO MAYOR PEGUEROLES




Paco del Fruto - ALDOVER

Nace en Aldover en 1925 y no empieza a escribir hasta su jubilación. Desde entonces lleva publicados tres libros de poesía. Es su afición favorita.





Amoríos en el Ebro


Las playas de nuestro Ebro,
dónde se tomaba el baño,
son testigo mudo y ciego
de amores y desengaños.

El Ebro guarda un secreto,
que no quiere revelar,
de un amor puro y eterno,
que un día nos vio jurar.

Aunque éramos dos chiquillos,
con el aroma de las flores
y aquella brisa del río,
nos sentíamos mayores.

Mi corazón palpitaba,
contento y acelerado,
y mientras tú me besabas,
yo me quedaba callado.

Cuando te recuerdo juntos,
por las orillas del río,
entre zarzales y juncos,
siento como escalofríos.

¿Cómo has podido olvidarte,
de aquel amor tan sincero,
que un día tú me juraste,
a la orillita del Ebro?

No te odio ni te maldigo,
pero sí le pido a Dios
que te ponga por castigo,
que cuando hagas el amor,
estés pensando conmigo.
Aldover, tardor del 2001


Els bolets

Al Baix Ebre i al Montsià
quan arriba la tardor
es comença a despertar
la febre del rovelló.

La gent té tanta “locura”
i és tan forta l’afició,
que si no es posa mesura
lo Port sembla una invasió.

Unes pluges abundoses
han regat els nostres camps
i els bolets i pegaloses
ben aviat sortiran.

Però la gent no té espera,
i abans que puguin sortir,
com tenen tanta fal•lera,
ja s'esperen sota el pi.

Abans de fer-se de dia,
les carreteres del Port
semblen una romeria,
pugen tots a poc a poc.

Va gent de totes maneres,
alguns bons aficionats,
i van famílies senceres,
però molts no en troben cap.

Si el govern es dóna compte
del despotisme que hi ha,
crec que més tard o més prompte,
al final faran pagar.

Los cafès i restaurants
que hi ha per aquella zona
tenen molts més parroquians
que els hotels de Barcelona.

Alguns se’n tornen contents,
altres mig desenganyats.
Uns porten los cistells plens
i altres no n’han trobat cap.

Però no es perd l’afecció
i a l’endemà de matí
altre cop la processó
puja pel mateix camí
en busca del rovelló,
però molts van a patir.

Novembre de 2009



Festa dels socis de 85 anys al casal de ferreries

Tots els que ens trobem aquí
som gent de gran resistència,
acostumats a patir
i tenir molta paciència.

Tots hem viscut una guerra,
patint gana i espantats,
menjant i dormint per terra,
descalços i despullats.

Quan es va acabar la guerra
vam viure una dictadura,
tots treballant a la terra,
menjant fruites i verdura.

I hem sabut resistir,
i encara que sembli estrany,
ens teniu avui aquí,
tots amb vuitanta-cinc anys.

Hi ha molts que ja els coneixia,
altres ja ens havíem vist,
però a partir d’aquest dia
ens considerem amics.

I els que no han pogut venir
per alguna adversitat,
els desitgem des d’aquí
salut i felicitat.

Ens sentim molt agraïts
d’esta petita despesa,
i aquest detall tan bonic
vers a la nostra vellesa.

I voldria demanar
al que sigui president
que ens torneu a convidar
quan complíssim els cent.

I em voldria despedir
amb un fort aplaudiment
de tots els que som aquí
a la junta i president.

Aldover, tardor de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada