diumenge, 9 de gener de 2011

ANNA MARIA VALLVEY POBLET


ELS REGUERS

És enamorada de la vida i de quasi tot el que li hi dóna. Agraeix les coses bones i mira d’aprendre de les que no hi són tant. Li agrada superar-se en tot el que fa. Estima i li agrada sentir-se estimada. També li agrada mirar lluny, doncs la veritat és que hi veu més clar. Desitja que gaudiu d’aquest llibre!




La joia dels sentits


M’enfilo a l’olivera.
Les meves mans, acaronen les seves branques.
La nostra gateta “Solet” m’acompanya.
Oloro el flaire dels tarongers, farcits de flors.
Més enllà, violetes, roses, lliris, farigola.
Admiro els arbres amb el seu verd primaveral.
Em sento com un ocell dins del seu niu,
jo, asseguda al bell mig del ferm brancatge de l’olivera farga.
Puc sentir la seva energia i fer-me-la meva, hi ha un magnetisme inspirador en aquest univers particular, íntim...
Serenor i màgia es donen la ma, escoltant la salvatge naturalesa.

Plaers per escoltar

Les ones del mar xocant contra les roques, la música del vent batent les branques,
El brogit del riu, el batec del cor,
El so de les fulles que cauen a la tardor,
El refilar dels ocells, el batec de les ales d’un voltor,
Les petites gotetes d’aigua que brollen de les roques on neix la font,
La pluja que amara la terra...
Una melodia, una cançó estimada...
Són plaers que arriben a les profunditats del meu ésser.


Plaers per contemplar

Colors del matí i del capvespre,
El blau del cel, els verds primaverals,
Reflexos daurats i rojos de tardor,
Immensos mosaics de camps de tarongers i d’oliveres,
amb la blavor de fons de les muntanyes.


Plaers per olorar

L’olor dels tarongers i llimoners,
L’olor de tantes i tantes flors i de les plantes aromàtiques.
Omplen de goig el meu esperit!


Una tarda de maig

Acaba de ploure, el cel està trist, gris, apagat...
Estic llegint poesia.
La meva mirada s’enlaira a través dels vidres nets del finestral.
Contemplo el meu jardí.
Són moments de calma...
Per uns instants, evoco pensaments...
Que em conviden a la tristesa.
Però... no puc estar trista!.
Les flors em somriuen,
Són tan alegres els seus colors!
Tan boniques les seves formes!.
Com la primavera, el meu cor està inquiet.
Hi ha canvis que envolten la meva vida,
Els sentiments flueixen,
Els records d’hores viscudes, es presenten sense anar-los a buscar.
Per damunt de tot aquest cúmul d’emocions, en neix una de molt forta.
L’amor cap a tot allò que he viscut... i l’amor cap a tot el present.
L’amor ho fa tot possible!
Miro el meu jardí, sospiro... i
Continuo llegint poesia.

Caminant per la vida

Passió, misteri, angoixa, enyorança... temps.
El temps que amb el seu pas tot s’ho endú!
Caminem per la vida, poc a poc,
Vivint tot allò que se’ns presenta,
Els dies passen i ens van enriquint.
Penso que amb el pas del anys adquirim
Tants coneixements que val la pena viure’ls.
Riquesa de pensaments, de somnis,
De llibertat per emprendre la vida
Amb més il·lusió i coratge.
Que mai ens faltin:
Camins per recórrer,
Aire per respirar,
Ulls per contemplar,
Paraules per somniar,
frases per pensar,
música per escoltar,
paisatges per admirar,
mans per acaronar,
persones per estimar
i vida per viure...!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada