dimecres, 4 de febrer del 2015

Antologia 2014 de Poetes de l'Ebre. Maria Lluïsa Gascon



MARIA LLUÏSA GASCON

 BARCELONA



Vaig néixer a Barcelona. Les meves arrels provenen del Matarranya i de Caspe. Sóc professora de secundària de Matemàtiques i de Llengua Catalana. Sempre m’ha agradat escriure i dedico molta part del meu temps lliure a fer-ho.
En el camp dels premis, he obtingut reconeixement a les edicions de Contes i Relats de la Ràdio del Bisbat de Girona dels anys 1993-1994; Jocs Florals de Malgrat de Mar dels anys 1993, 1995, 1996, 1997, 1998, 2001; i Certamen de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Barcelona dels anys 1998 i 2002.
He publicat el llibre infantil La troballa i Les pólvores màgiques amb l’editorial Bruño i la novel·la Un mar d’absències amb March Editor.  Així mateix he participat en diversos reculls amb altres autors: Ebre blook, relats d’aigua dolça; Octavi Serret: de Vall-de-roures al món; Galeria Ebrenca; Versos de tardor;  Totes les sortides dignes;  Il·lusions i incerteses; L’Arbreda Ebrenca; Un riu de crims; Poesia a la frontera; Tren de Val de Zafán; Antologia 2011, 2012 i 2013 Poetes de l’Ebre; i he publicat amb la revista La Lluna en un Cove nº 19. També he col·la­­­borat en el Projecte Educatiu “Balena Blanca” de l’editorial Hermes- Castellnou amb la publicació  dels llibres i guies didàctiques de matemà­tiques del Cicle Superior de Primària.



Canviar

Tornar a caminar decidida amb el pas ferm.
Mirar el món des de dalt i no ajaguda.
Sentir els raigs de llum al clatell
i l'aigua sobre la cara.
Valorar les petites coses.
Mesurar els instants sense por,
viure el present, hivernar el futur.
Canviar, canviar, canviar...

Adonar-se que al món hi ha gent bona
i que allò que se'ns ven no sempre és real.
Tocar una fulla, valorar una flor.
Pintar-se una ratlla de color verd als ulls.
Endormiscar-se sobre el propi coixí.
Olorar la colònia de sempre.
Escoltar el brogit del teu carrer.
Canviar, canviar, canviar...

Saber que hi ha demà i que pot ser millor.
Planificar alguna malifeta, ni que sigui petita.
Deixar de jugar amb urani per començar a jugar amb nines.
Obrir els braços, acollir.
Humitejar-se els ulls, plorar.
Somriure malgrat tot.
Donar gràcies a Déu enmig de la incertesa.
Canviar, canviar, canviar...





Nit

Quan l'aigua s'empassa el sol
els vermells es confonen,
els ocres em saluden,
els taronges em besen la pell.
Aleshores el cel sembla engolir-me tota
i jugo a cuita i amagar
i em mullo els peus nus
i les cames dansen sensuals sense barreres.

Quan de l'aigua surt la lluna
i el cel s'omple d'estrelles,
em miro la nit i somric
perquè en la foscor els somnis es troben
i no hi ha reixats a les finestres
ni llits que em retinguin.

Quan el silenci omple els pobles
s'escolten sons màgics i ocults.
És el temps de parar les orelles,
de copsar els moments que vénen tots sols.
Si estàs atent i amb els ulls ben oberts
fins i tot algun àngel es deixa besar.
És el moment per desitjar, viatjar, crear.
Benvinguda, doncs, nit, aquí em tens,
agafa'm fort, porta'm ben lluny.

Quan surti el sol retorna'm,
a poc a poc, sense soroll.
Que de dia he d'aprendre a viure,
a encarar les pors,
a lluitar per tot.


Res i tot

Res i tot voldríem agafar amb la mà,
l'onada voldríem retenir per sempre.
De lluny el blau del cel i el mar es confonen
i l'avui ja és ahir en un instant.

Ens agradaria controlar el destí,
saber com defugir el que ens fa i ha fet mal.
Capgirar mesos, dies, moments, segons
i fer de la vida un Arc de Sant Martí.

S'ha perdut la vareta en el món dels somnis,
cal tancar els ulls i buscar-la sense fre.
Malgrat que res és tot i tot és res
i sabent que calen anys per descobrir-ho.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada