dimecres, 4 de febrer del 2015

Antologia 2014 de Poetes de l'Ebre. Francesc Xavier Parera



FRANCESC XAVIER PARERA GUTIÉRREZ







TARRAGONA
Col.laborador en diverses revistes literàries.

















GUILLEM D'AQUITÀNIA



 I

Malenconiosa tarda que reps al trobador,
quan en angoixosos moments
es tornen amargs els seus pensaments.
Acaba l'estiu i arriba la tardor.
I damunt d'un altiu turó,
s'alça un castell com un gegant.
Semblen les torres els seu braços tibants!
I a un racó,
a una prada de verda i fresca herba,
bufa la brisa i fa moure
el meravellós mantell de la Natura.
Sota solitari i vell roure,
canta amb el seu llaüt un trobador.
Guillem d'Aquitània és el seu nom.

GUILLEM
Trist és el vespre de dolor!
I més si Aquitània, el meu regne,
se sacseja pels meus errors.
Com puc calmar els ardents amors
de meu agosarat cor?
Canten els ocells...
Anuncien la seva marxa, el vol...
Savis són ells!
Diuen que arriba la tardor.
Imitaré el seu càntic de dol...


El poeta agafa el llaüt i toca una melodia.
Fracassa i el domina la melangia.

GUILLEM
No puc cantar com ells!
No els veuré fins al proper estiu
Adéu, petits ocells!
Als vostres cors l'alegria reviu!
Qui puja a la prada? Qui ve aquí?
És un pelegrí?
No! És el conseller del seu regne.

CONSELLER
Sabia que us trobaria aquí,
noble senyor d'Aquitània.
El problema de la vostra amant
està solucionat.
“La perillosa” ha marxat cridant
pel matí en un carruatge tapat.
Però la vostra esposa,
està terriblement enfadada.
Ara vindrà Felipa de Tolosa
i la seva fúria
no és per ser escoltada.

GUILLEM
M'he buscat aquests crits.
No aguantaria les infidelitats!
M'espera la soledat de les nits
per permetre enganys despietats.
Eh! La brisa porta unes veus.
Veig una comitiva...
Canten... Porten creus...

CONSELLER
Pelegrins! Homes i dones cansats.
retornen de Terra Santa.
Els seus pecats han estat perdonats!

La comitiva s'apropa lentament a la prada
i la seva cançó parla d'alegria esperada.

PELEGRINS
Escolteu el nostre càntic!
Escolta la nostra cançó, amic!
Germans! Germans!
Els nostres viatges han acabat!
Llargs mesos al desert!
Les robes eren els nostres parracs!
Hem de somriure al vespre.
El nostre viatge
a Jerusalem
a través d’oblidats paratges
ha aconseguit la reconciliació.
És la nostra devoció!
Al·leluia! Al·leluia!

I la comitiva s'allunya del lloc
com en la nit s'esvaeix el foc.
Amb una reverència majestuosa,
s'acomiada el conseller,
mentre arriba Felipa de Tolosa
en un llenguatge groller.

FELIPA
El teu refugi és aquest roure.
Per què t'amagues, marit infidel?
Al castell
els nobles fan cínics somriures.


GUILLEM
Deixaré aquesta vida de luxúria...
Si hi hagués un remei...
però el meu cor viu amb la fúria
i el desig.
Et prometo que...

FELIPA
No em crec les teves promeses.
Parles de renúncies,
del matrimoni amb bones paraules.
Són com verinoses escomeses.
Prou! Potser hi hagi una solució.
Seria el remei per al patiment.
Es barregen els sentiments
amb la devoció.
Has vist els pelegrins?
Entonen càntics alegrement.
Han viatjat per accidentats camins.
Si vols recuperar el meu amor...
Terra Santa és lloc de pelegrinatge,
deixaràs el món de llibertinatge
i ens trobarem amb l'antiga passió.

GUILLEM
Aniré a Jerusalem. Tens raó!
I quan arribi el perdó...
Renaixerà en nosaltres la passió!

GUILLEM I FELIPA
Renaixerà el nostre amor!
I s'esvairan errors passats
d'idil·lis equivocats!
Ens estimarem amb fervor!

                 II

Fou llarg el viatge,
però Guillem d'Aquitània havia arribat
a Terra Santa en el seu pelegrinatge.
Ara celebren alegrement
els àrabs enemics
al campament
del líder Saladino
la seva victòria entre càntics.

SARRAÏNS
Els alfanges estan tacats!
És la sang dels cristians.
Celebrem, germans,
la batalla contra els croats!
Llarg i vermell és el camí
del fidel sarraí!

SALADINO
Oh, fills del desert!
De cadàvers el camp està cobert!

SARRAÏNS
L'enemic ha caigut!
Som fills de la guerra!
Som fills del desert!
Els alfanges l'han abatut!

SALADINO
Després celebrarem el fet victoriós.
Ara vull parlar amb els presoners.
Terra Santa és objectiu cobdiciós.
La destral espera els guerrers!

Saladino entra a la seva tenda.
Guillem d'Aquitània està envoltat
de cadenes i soldats.

GUILLEM
Vull que vingui el teu botxí!
Ara espero la seva destral
i el seu cop fatal...
És el meu Destí!

SALADINO
Al congost no t'hem salvat
ni als teus amics
per acabar sacrificats
entre rialles i càntics.

GUILLEM
Què vols de mi?
Només espero al botxí.

SALADINO.
Els teus soldats
m'han dit que al teu regne ociós
eres un poeta grandiós.
Però ara ets un home ensorrat!

GUILLEM
Pago els meus pecats!
Era un doner sense remei!
Pelegrinaria a paratges desolats.
perquè les errades restarien a l'oblit.

SALADINO
Però no castigo als trobadors...
No em miris així!
Al campament, aquí,
no castiguem aquests errors...
Un poeta pot ser
més gran que un guerrer.
Fins i tot un rei!           
Així, valent presoner,
la destral no és el remei.

GUILLEM
Què haig de fer?
No sóc cap traïdor!
Abans vull morir al desert.
Només sóc un honrat trobador.

SALADINO
Els guerrers que han sobreviscut
anireu al campament cristià.
El missatge serà l'ombra de l'abatut.
Parlaràs davant del teu capità.
Digues-los que marxin d'aquí,
que abandonin aquesta regió
o l'alfange sarraí
tornarà sense compassió.

GUILLEM
No m'escoltaran. Ho saps.
Volen veure els meus capitans
com rodolen els caps
dels esgotats cristians.

SALADINO
Et quedaràs de moment
al meu campament.
Veuràs les màquines de guerra
que envaeixen aquesta terra
i els nostres nombrosos regiments.
I els repetiràs el meu missatge
o la sang tacarà aquest paratge.    

                               III

Han passat anys...
Un home caminava per una prada
com un amant cerca la seva estimada.
Però veiem un trobador derrotat.
Cobert de parracs,
avança lentament.
És Guillem d'Aquitània!
Al seu regne ha retornat,
amb fort esgotament.

GUILLEM
El meu dolor
és la compensació
per trobar el perdó.
Però tornarà l'amor
de la meva esposa?
El meu patiment no reposa.
Escolto llunyans corns de cacera!
Una comitiva de nobles cavalca!
Seré jo el motiu de l'espera?

Arriben els altius caçadors
i aturen els seus corsers.
Porten cavalcant hores
i són dominats per les suors.
Baixa de l'animal un noble seriós.

GUILLEM X
Qui sou? Sembleu un pelegrí.
Aquell castell i les terres
són herència del meu pare.
Per què heu vingut aquí?

GUILLEM
Heu donat la resposta. El fred Destí
m'ha convertit en pelegrí.
Terra Santa ha estat la meva llar.

GUILLEM X
Marxà a Terra Santa el meu pare
per salvar l'honor de la meva mare,
ja que un doner era ell.
Mai ha tornat! Desaparegut!
Potser ha mort abatut
en un llarg combat.
Passaren interminables anys,
però malgrat foren reparats
honors i danys,
per a la mare els dies eren llargs.
I morí per la melangia.
No hi ha remei per a la malaltia.

GUILLEM
Oh! Morta ella! Jo no vull viure
sense veure el seu somriure!

Guillem d'Aquitània mostra el seu llaüt.
Guillem X l'ajuda, però cau abatut.

GUILLEM
Sóc el teu pare.
I per respectar l'honor
vaig marxar amb dolor.
Ara trobo la meva compensació.
Felipa ha mort!
No vull viure entre la desolació!
Sense la meva esposa
la meva vida no té sentit.
Per això he patit?
La meva angoixa...

GUILLEM X
Sí, pare! Us reconec!
Veig el vostre llaüt argentat.
No sou un guerrer ensorrat.
Al castell us curarem les ferides.

NOBLES
Hem de pregar per l'antic senyor
de les nostres terres. Cau mort.
Hem de pregar pel trobador.
La seva ànima tingui repòs!

Amb el cadàver es retira la comitiva 
desapareix entre la prada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada