diumenge, 24 d’abril del 2011

JOSEP CONSARNAU


L'AMETLLA DE MAR



Nasqué a l’Ametlla de Mar l’any 1928, als dotze anys el seu pare li va ensenyar l’ofici de moliner d’oli a la seva casa pairal i va treballar a les feines del camp.
Després de viure molts anys a Barcelona, treballant de massatgista a les instal•lacions del Club de Natació Barcelona, on va conèixer moltes personalitats de la vida política, l’esport i la faràndula. Viu jubilat al seu estimat poble de l’Ametlla, envoltat de les seves poesies i els seus records.


EL BLAT I LA SEVA PALLA

No se’n pot dir blat
fins que no estigui al sac i lligat.

D’ell en surt la farina,
quina cosa més fina.

De la terra surten coses bones,
l’estimat blat i les dones.

De la palla se’n fa el llit
per descansar-hi a la nit.

Se’n fan pastissos i figures,
agrada a grans i criatures.

És un aliment que serveix a diari,
a les cases no pot faltar-n’hi.

Els dietistes del seu ús en priven
i molta gent a distància s’ho miren.

Als països subdesenvolupats,
al no tenir-lo estan deshidratats.

La seva sembra és a la tardor,
aquesta planta beneficia al caçador.

La sega és al més de juny,
els pagesos portaven la falç al puny.

És un cereal més que mil•lenari,
el coneixia l’home terciari.

Conegut per tota la geografia,
és utilitzat per moltíssimes llars cada dia.

Era una festa quan es batia
malgrat del treball, quina alegria.

Es posaven les garbes dintre de l’era,
petits i grans tenien una delera.

En aquell temps la sega era pesada,
aquells homes acabaven amb l’esquena trencada.

La seva palla
al segar-la esmussa la dalla.

La palla serveix per als animals,
és una matèria que no pot faltar als corrals.

També se’n fan jaços i bons llits
per descansar-hi dies i nits.

Qui de jove no treballa
quan es vell dorm a la palla
i per a tenir-la gent s’hi baralla.

Era el símbol de la pagesia
aquells grans pallers vora la masia.

Quan és difícil aclarir papers
es diu buscar l’agulla en un paller.

Servia a les teulades de cabanes
contra el fred i les tronades.

D’ella també en fan barrets
i alguns països també fan parets.

Quan donaven un paller per acabat
i posaven al mig un pal plantat.

Servia per jugar-hi els infants
i quan podien s’hi rebolcaven els grans,

No facis un pont de palla
que hi pot caure la canalla.

Qui no vulgui pols
que no vagi a l’era.

Barcelona, 2001. Josep Consarnau


-----------------------


El gran invent del Govern
que se’n diu Imserso
fa moure a la gent a l’estiu i a l’hivern
en assabentar-me m’hi apunto i no em repenso.

Diuen que anirem
a la ciutat dels gratacels,
allí ens divertirem,
quan estarem a dalt de tot
com a record agafaré un estel.

Ens comuniquen que demà al matí
hem d’estar preparats per visitar la Catedral,
tant si tenim son o no hem d’estar allí,
és igual que el trobis bé o malalt.

Els metges recomanen caminar,
menjar poc i fer molts moviments,
gimnàstica lenta o ràpida sense parar
i un home diu “els meus genolls són molt lents”.

Aquesta propaganda ens ha rentat el cervell,
ara podem viatjar amb quatre calerons,
quina llàstima ara que ja sóc vell
i de pujar a l’autocar i aquells maleïts escalons.

Això sí, el menjar es bo i abundant,
a més a més va inclòs al pressupost,
no deixem res al plat perquè ho estem pagant,
caminem hores i hores fins al sol post.

Quan arribem a casa diem “què bé em trobo”,
de vegades no sabem apreciar nostra casa?
Al entrar en ella aquella nit, què bé dormo,
si visqués a la plaça Miró escoltaria
el remor del mar i el soroll de la maregassa.

L’Ametlla de Mar. 16/07/2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada