dimecres, 4 de febrer de 2015

Antologia Poetes de l'Ebre. Santi Borrell



SANTI  BORRELL

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Poeta convidat


Ha publicat dos llibres de poesia: La vida a les mans (2010) i Fragments d’una pedra (2013).
A part d’escriure, ha promogut diversos festivals de poesia, llibres col·lectius com Poesia a la Frontera(2011), muntatges poètics, a més d’altres iniciatives per Internet




Ha començat a ploure
i m’he aixecat per aplaudir.
Ah, quanta bellesa!

Al cap d’una estona,
ha sortit el sol
i m’he posat a aplaudir
de tanta felicitat.


Ah, quanta vida!
Ah, quanta llum!
Ah, quanta bellesa!
Ah, què simple és tot!
Ah, quins moments de lucidesa.



Catalunya
Catalunya és dir bon dia a les sis del matí.
Catalunya és un rellotge sense memòria.
Catalunya és un núvol negre damunt un polígon.
Catalunya és una autopista de peatge.
Catalunya és un castell sense una princesa.
Catalunya és una rosa dins un llibre.
Catalunya és un premi literari.
Catalunya és un embús de trànsit.
Catalunya és un camí de pedres que ens porta a casa.
Catalunya és mare i germana.

Catalunya és el meu sol, el meu mar, el meu riu,
El meu cel, el meu bosc, el meu desert, el meu somni.
Catalunya és quan l’anxaneta arriba a dalt del castell
I aixeca la mà i tota la plaça crida.



Catalunya és un turista amb un barret mexicà
Que balla sevillanes amb una samarreta del Barça.
Catalunya és un acudit explicat pels que t’odien.
Catalunya és una paraula massa educada.
Catalunya és un llibre trist d’història.
Catalunya és un poble de genolls pelats.
Catalunya sempre diu gràcies als seus lladres.
Catalunya és un debat a l’institut.
Catalunya és una estació de tren, sense trens.
Catalunya, de moment, no és Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada