diumenge, 9 de gener de 2011

IBAN RABASA




Nascut a Barcelona el 1982 i fill de dos gandesans, es va criar a Tortosa fins que, als 18 anys, es va desplaçar a Barcelona per estudiar. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i en Publicitat i Relacions Públiques, i cursant un Postgrau en Lideratge i Governança local, actualment és el President d'Unió de Joves, les joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya. Li agrada escriure en la intimitat i es considero un ebrenc absent, per això ara ha fet el pas públic esdevenint membre de Poetes de l'Ebre.


L’esguard del silenci

Els primers raigs trenquen l’horitzó;
la rosada es fon, trenca el color.
Obre minúsculs camins líquids,
no hi ha perdó.
Un destí etern amaga l’amargor,
aquells ganxos que et desfeien han tornat.
No entenen cap raó, absolut el seu parer,
ni tan sols donen peu a justificar.
El passat és aquí.
Foscor a l’alba, és això, és aquí;
agredolç sabor de temps pretèrits.
Les ales escapçades, potser ni tan sols l’amistat.
Tot resulta fugaç.
Les teves paraules s’han esfumat,
vents forts permanents t’han derrotat.
Espera, amic, no baixis el cap,
a l’esguard del silenci hi ha
l’última oportunitat.
L’esguard del silenci t’ha esfumat,
no trobes ni el com ni el perquè.
Tant sols s’ha donat...
Sigues ferm.
No et tanquis pas.
Obre el teu cor, deixa’l volar
i trobaràs, tot allò anhelat.
L’esguard del silenci s’ha acabat

3 de desembre del 2006

Ebre etern

Lluny ets de mi, Ebre etern,
llences foc, fum, brou de terra,
records immutables,
no s’escampen, s’uneixen, es fonen.

Pluja d’aire i rosada d’or,
Ebre etern, tu esperes,
camins ferms, enyorança plena,
cor de pedres d’estiu a hivern envies.

Pèndol de vida, oracle de Déu,
clar, no és mostra, sense designació,
només tu, Ebre etern
escups forats, memòries i ambició.

T’aproximes, se’t veu prop,
no t’allunyis mai del tot,
sense tu res té raó,
Ebre etern, ets l’horitzó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada