dissabte, 30 d’abril del 2011

PRESENTACIÓ DE LLIBRES I RECITAL POÈTIC A L’ALDEA








Un agraïment al senyor Simó Falcó, regidor de cultura i la resta d’autoritats de l’Ajuntament de l’Aldea. És una gran satisfacció, per a mi personalment, la primera vegada que us visito com a responsable, i per a tots els Poetes que ens acompanyen, que ho han fet els anteriors anys, i esperem fer-ho per molts anys.

Us portem dues novetats, l’Antologia de “Poetes d l’Ebre” i el meu llibre de relats titulat “La sirena de l’Ebre”. El Grup “Poetes de l’Ebre” continua i continuarà fent camí, per les terres de l’Ebre i de més enllà .

Després de felicitar novament a l’anterior junta, encapçalada per Miquel Accenci, que dispensa la seva absència avui, per compromisos familiars, he accedit continuar, amb nova junta, aquesta responsabilitat i a la vegada aquest plaer i aquesta passió i l’amor que sento per les paraules, per la poesia, el poder compartir aquests sentiment amb persones que senten el mateix.

Per als que em coneixen, que són una majoria, però no tots, sóc Glòria Fandos, enamorada de la poesia, i component d’aquest grup des de sempre, forma part del meu cor, i espero que també formin part del vostre, ja que tots els component som igual d’importants, tots fem falta, per a seguir aquests tasca tan bonica i tan onírica com és la poesia. Sense la col•laboració i l’entusiasme de tots vatros, poetes, poetesses, i els apartats de Cultura dels nostres pobles, no es podria fer res. Com digué Machado, “vers a vers, farem camí al caminar”. Intentarem amb l’ajuda de tots seguir endavant, per molts anys.
Aquest any complim els deu anys de la fundació d’aquest Grup, que va sortir principalment d’Amposta, i del meu cor, del qual sempre he format part, és apolític, lliure. Diuen que allò que crea un poeta perdura, també podem dir que res és per a sempre.

Estem vivint un present, una realitat, una eclosió poètica a aquestes terres i més enllà, un tresor fabulós, que ens omplirà els camins i els cors que falta fa a aquesta societat.
Caminar per camins de la poesia i units, no és cap somni, ni cap quimera, només és posar-li passió i il•lusió.
Gaudim del suport de les Terres de l’Ebre en general, tot per les nostres Terres i la nostra gent, les nostres inquietuds i iniciatives que fa que la societat estigui més viva i més humana.

Glòria Fandos

dimarts, 26 d’abril del 2011

Activitats actualitzades

Activitats actualitzades de "Poetes de l'Ebre"


-L'ALDEA:

Dia: 29 d'abril, divendres, a les 10 de la nit, al Casal de l'Ajuntament, com el anteriors anys.

-DELTEBRE:

Dia: Dissabte, 30 d'abril a les 8 de la tarda: Sala d'Exposicions Municipal Ramon Calvo..

Noms els poetes asistents:

Paco del Fruto: Aldover

Ruben Royo: Masdenverge

Roser Llanes: L'Ametlla

Maria Brull: L'Ametlla

Els que tinguen correu que m'enviin el noms dels que assistiran o per telèfon 977 44 21 20

gloria.fandos@orange.es

AMPOSTA:

Dia 5 de maig en dijous a les 5 de la tarda a l'Associació de Mestresses de Casa. Passatge Cervantes, nº 5

-GANDESA:

Dia 14 de maig a les 6'30 de la tarda a la Biblioteca Municipal


diumenge, 24 d’abril del 2011

JOSEP CONSARNAU


L'AMETLLA DE MAR



Nasqué a l’Ametlla de Mar l’any 1928, als dotze anys el seu pare li va ensenyar l’ofici de moliner d’oli a la seva casa pairal i va treballar a les feines del camp.
Després de viure molts anys a Barcelona, treballant de massatgista a les instal•lacions del Club de Natació Barcelona, on va conèixer moltes personalitats de la vida política, l’esport i la faràndula. Viu jubilat al seu estimat poble de l’Ametlla, envoltat de les seves poesies i els seus records.


EL BLAT I LA SEVA PALLA

No se’n pot dir blat
fins que no estigui al sac i lligat.

D’ell en surt la farina,
quina cosa més fina.

De la terra surten coses bones,
l’estimat blat i les dones.

De la palla se’n fa el llit
per descansar-hi a la nit.

Se’n fan pastissos i figures,
agrada a grans i criatures.

És un aliment que serveix a diari,
a les cases no pot faltar-n’hi.

Els dietistes del seu ús en priven
i molta gent a distància s’ho miren.

Als països subdesenvolupats,
al no tenir-lo estan deshidratats.

La seva sembra és a la tardor,
aquesta planta beneficia al caçador.

La sega és al més de juny,
els pagesos portaven la falç al puny.

És un cereal més que mil•lenari,
el coneixia l’home terciari.

Conegut per tota la geografia,
és utilitzat per moltíssimes llars cada dia.

Era una festa quan es batia
malgrat del treball, quina alegria.

Es posaven les garbes dintre de l’era,
petits i grans tenien una delera.

En aquell temps la sega era pesada,
aquells homes acabaven amb l’esquena trencada.

La seva palla
al segar-la esmussa la dalla.

La palla serveix per als animals,
és una matèria que no pot faltar als corrals.

També se’n fan jaços i bons llits
per descansar-hi dies i nits.

Qui de jove no treballa
quan es vell dorm a la palla
i per a tenir-la gent s’hi baralla.

Era el símbol de la pagesia
aquells grans pallers vora la masia.

Quan és difícil aclarir papers
es diu buscar l’agulla en un paller.

Servia a les teulades de cabanes
contra el fred i les tronades.

D’ella també en fan barrets
i alguns països també fan parets.

Quan donaven un paller per acabat
i posaven al mig un pal plantat.

Servia per jugar-hi els infants
i quan podien s’hi rebolcaven els grans,

No facis un pont de palla
que hi pot caure la canalla.

Qui no vulgui pols
que no vagi a l’era.

Barcelona, 2001. Josep Consarnau


-----------------------


El gran invent del Govern
que se’n diu Imserso
fa moure a la gent a l’estiu i a l’hivern
en assabentar-me m’hi apunto i no em repenso.

Diuen que anirem
a la ciutat dels gratacels,
allí ens divertirem,
quan estarem a dalt de tot
com a record agafaré un estel.

Ens comuniquen que demà al matí
hem d’estar preparats per visitar la Catedral,
tant si tenim son o no hem d’estar allí,
és igual que el trobis bé o malalt.

Els metges recomanen caminar,
menjar poc i fer molts moviments,
gimnàstica lenta o ràpida sense parar
i un home diu “els meus genolls són molt lents”.

Aquesta propaganda ens ha rentat el cervell,
ara podem viatjar amb quatre calerons,
quina llàstima ara que ja sóc vell
i de pujar a l’autocar i aquells maleïts escalons.

Això sí, el menjar es bo i abundant,
a més a més va inclòs al pressupost,
no deixem res al plat perquè ho estem pagant,
caminem hores i hores fins al sol post.

Quan arribem a casa diem “què bé em trobo”,
de vegades no sabem apreciar nostra casa?
Al entrar en ella aquella nit, què bé dormo,
si visqués a la plaça Miró escoltaria
el remor del mar i el soroll de la maregassa.

L’Ametlla de Mar. 16/07/2010.

dimecres, 9 de març del 2011

Epíleg de l'Antologia

Arriba la primavera, una més, tantes ja passades, i moltes més que vindran. Com cada dia esperem la claror, l'escalfor i la llum del sol que dona vida a laTerra i a tots els éssers vius, tant animals, racionals i irracionals com als vegetals, que ens donen oxigen, per respirar i viure, ens regalen la seva verdor, la seva ombra, i totes les games i ventalls de colors, belleses de núvols blancs i blaus i humitat de pluja que al traspassar la tempesta dibuixa al cel l'arc de Sant Martí

La primavera ens porta aquest pom de flors poètiques, plasmades en paraules, rimes i versos, lliures, fruit de la més extrema sensibilitat, que floreixen, naixen, d'uns sentiments que lliguen el cor amb els fils d'or de la creació, invisibles, que es fan reals al plasmar-los en unes pàgines, per compartir, un sentir autèntic que es desprenen del pensament. Uns fulls albs que s'han omplert de quimeres i de somnis, han solcat, han seguit el corrent del riu, com el avançar de la vida, que sempre va al futur, no retrocedeix, fins arribar al mar, que és l'eternitat, la plenitud, desitjos complits, curulls d'il·lusions que han sortit del cor, esperant arriben al cor i a la ment de tots els lectors amats de les paraules, de la poesia, en totes les seves variades i diverses vessants. Com la mateixa naturalesa, així d'imprevisible i així de perfecta.

Aquest pom de flors, com així és la poesia en la literatura, una bella i delicada flor, com també ho som els poetes i poetesses, que seguim aquest camí, pel Montsià, pel Baix Ebre i pel Delta, per aquestes Terres de l'Ebre i més enllà... En mig d'aquesta societat, de vegades grisa i fosca, per donar la vida i la llum que necessita. També recorrem camins polsosos, com als antics caminants, altres navegant per aigües clares, dolces, pel nostre estimat riu Ebre, vertebrador de vida, de riquesa, gronxats per les barques, com un bressol, d'un origen, de l'inici d'un llarg viatge. Arribem a les daurades platges, d'ones enlairades i de sal, als pobles costaners de cases blanques i de mariners. Poesia lliure, rimada, paraules estimades sortides de la profunditat del nostre cor, que recorrem també les comarques de la Terra Alta i Ribera d'Ebre, que ens abracem a altres camins que ens portaran a altres llocs, llunyans i desconeguts i també estimats.

Esperem arribar al cor dels lectors que tenen a les seves mans aquesta Antologia, que no atura el seu camí, amb constància, amb tenacitat, amb amor per les paraules i per la unió de sentiments...Una terra fèrtil per sembrar llavors i recollir la collita de paraules que ens portaran a la pau i la placidesa de l'ànima, que sembla que la tenim oblidada o adormida, per fer-la despertar a la claror d'un nou dia, amb pluja fina o plugim, o flocs de neu gèlida, amb les noves flors de poesia i de versos que ens escalfaran les mans, amb calidesa suau i de carícies... grafies escrites amb la ploma sucada a la tinta del cor, on es fonen les llàgrimes, els somriures amb la sang calenta de la vida, que aflora als ulls, admirant un paisatge sense boirina, i sense fum...

"Cada mot és un món

amb rius i mars i pobles

o un vidre trencadís,

o una cambra en silenci"

Martí i Pol

Glòria Fandos


Activitats de "Poetes de l'Ebre"

Tortosa 8 de març de febrer de 2011

Estimats i estimades poetes i poetesses, amics tots,

El motiu d’aquesta primera carta, com a responsable d’aquesta Associació Cultural de Poetes de l’Ebre, em causa emoció i alegria, com és de suposar és per a informar-vos de notícies bones, crec que molt bones, malgrat en mig de la crisi que tots estem sofrint, hem estirat els diners i les il•lusions, com no era menys d’esperar, dels que em coneixen que sou quasi tots.

Tenim moltes novetats.

- AMPOSTA:
Trobada literària de l’Associació Cultural “Poetes de l’Ebre” celebrant els 10 anys de la seva fundació.
Dia: 7 d’abril, dijous, a les 2 de la tarda, dinar de germanor al restaurant Neidi, Av. de la Ràpita, 150 d’Amposta, i a les 7’30 presentació de l’Antologia i recital a la Sala d’adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó. Amb la presència Ma. Mar Panisello, Regidora de Cultura, Manel Ferré Alcalde d’Amposta, Joana Serret directora de la Biblioteca i Mario López.
Preu del menú 12 Euros, poetes i personalitats polítiques i culturals convidats.
Es prega ràpida contestació, quants poetes i quants acompanyants.

- TORTOSA
Dia 9 d’abril, dissabte a la 7 de la tarda al local de l’Associació de Veïns del barri Sant Llàtzer. C/Barcelona nº 115. 977 44 10 72.

- AMPOSTA
Club Sant Jordi- Av. Catalunya, cantonada C/ Amèrica.
Dia : 14 d’abril, dijous a les 6 de la tarda.


- L’ALDEA:
Dia: 29 d’abril, divendres a les 9 de la nit, Ajuntament de l’Aldea.

- DELTEBRE:
Dia: Dissabte 30 d’abril hora a les 8 de la tarda. Ajuntament de Deltebre. Necessitem els noms dels poetes que assistiran per recitar.

- AMPOSTA:
Dia 5 de maig a l’associació de Mestresses de Casa, a les 5 de la tarda. Passatge Cervantes, nº 5.


CAMINS DE SOMNI

Deu anys caminant
per camins de somni,
plenes les mans
de flors i poemes,
recollint els fruits
dolços i ensucrats
de les primaveres,
perfumades, joioses,
l’amor que desprèn
un cor de poeta...

Glòria Fandos i Gràcia

diumenge, 30 de gener del 2011

Pròleg de l'Antologia 2010, per M. Mar Panisello




M. Mar Panisello

Regidora de Cultura i Festes
Ajuntament d’Amposta



PRÒLEG


Quan se’m va dir de fer el pròleg de l’antologia dels Poetes del Ebre vaig pensar que era una distinció que no mereixia, però al mateix temps em va fer molta il•lusió, sempre he pensat que escriure és una manera de sentir la vida diferent i per a molts que ens agrada llegir, de vegades et sents identificada amb aquelles línies i potser, perquè no, arriben quan necessites un consell, una afirmació o fins i tot prendre una decisió a la teva vida, i lluny de veure-la la sents plasmada en aquella història, en aquella poesia, i per unes línies d’un llibre te pot canviar la vida.

Tota la gent que forma l’Associació dels Poetes del Ebre, han estat gent que m’han ensenyat molt, dins del meu càrrec de regidora, i això és una cosa que els agrairé sempre. M’han ajudat fent coses com aquesta, l’Antologia, que any rere any porten a cap en tant d’entusiasme i és el resultat d’un treball, d’un esforç, d’una intenció, la de que malgrat alguns alts i baixos, ells han donant continuïtat treballant i lluitant per a que les seves obres tinguin un lloc especial, aquest recull de fantàstiques poesies, un verdader regal per a la nostra cultura, cultura que hem de saber defensar i promoure, perquè és en definitiva les nostres arrels.

Gràcies a tots, per aquest treball i esforç i per a donar-li a la nostra cultura el lloc que es mereix.

Mar Panisello

diumenge, 9 de gener del 2011

GEMMA MECA ESTORA


TORTOSA

Nascuda a Tortosa el 14 de novembre de 1983. Historiadora i amant de la literatura catalana. Beca Marcel·lí Domingo d’investigació. Enamorada de les seves terres i de la seva gent.




Somni de Demà

Un dia em vas veure néixer,
jo t’he vist créixer.
Tu m’has vist avançant.
Jo t’he vist lluitant.
Crec en una terra.
Creus en una gent.
Crec en el que era.
Creus en el que serà.
Somio en veure’t lliure.
Somies en estar plena.
Somio en veure’t sola.
Desperto i et miro.
T’alces gran i forta.
Despertem i ens mirem
Pel futur que veurem,
units.
Pel demà que vindrà,
sols
Amb tu,
Catalunya..


Sense tu

Et miro,
Però no et veig.
Et sento,
Però no t’escolto.
Estaves aquí,
Ara ja no.
La felicitat,
La tristesa
En un segon
Les dues apareixen
De dia estaves
De nit marxaves

Sols,
Ens hem quedat
Buits,
un dolor profund
Solitud
Que ens busques
Tristor
Que ens trobes

Sense tu,
No hi ha res
Sense tu
Tot esta quiet
T’estimen
Et volem
Ara i
Per sempre

A la meua Pilutxa

JORDI VILÀS



TORTOSA

Tinc 34 anys. En la meva vida sempre ha estat present la poesia, des que jo tinc memòria els versos sempre m'han acompanyat, i estic segur que així serà fins a la fi dels meus dies. Des que tinc ús de raó una de les meves passions ha estat la lectura i evidentment la poesia, i el primer llibre que em va regalar el meu pare va ser Antologia de Antonio Machado i llavors va ser quan vaig decidir que volia ser poeta. Vaig començar a llegir a mestres de la talla de Machado, Lorca, Jiménez, Bécquer, Bello, Calderón de la barca, Rosalia De castro, Ruben Darío, Espronceda, Valle-Inclán, Miguel de Unamuno,Tirso de Molina, Quevedo (entre molts d'altres autors) i degut a això el meu vocabulari es molt més ric amb castellà, i em costa molt menys escriure amb aquesta llengua però prometo esforçar-me per començar a escriure poesia en català.


En ese cajón

En un cajón escondí mi vergüenza,
y olvidé que olvidar, latido y conciencia,
tendí mi mano a ese dios sin vida,
le di mi alma cansada y vencida.

Vi partir mil palabras bonitas,
silencio y recuerdos de flores marchitas.
Soñé que soñaba, recuerdos amargos,
soñé que soñaba ¡Qué sueños más largos!

¡Odio las rosas, su aroma de muerte,
te regalo mis pies ¡que sigan tu suerte!
Anda en sueños mi amor despierto,
leyendo en tus ojos entreabiertos.

En ese cajón donde dejé mi entereza,
olvidé que, olvidar es sin duda nobleza.
¡Olvidé que olvidar! Ya no lo recuerdo,
sigo andando y siempre me pierdo.

Te pido perdón mi cielo amado,
pues ya más no quiero tenerte a mi lado,
te pido perdón, mi hermosa luna,
por quedarme dormido, en tu vieja cuna.

Seguiré caminando como mi amigo Machado,
por el mar y la tierra, que tanto me han dado.
En ese cajón donde dejé mis suspiros,
amigos míos, del amor ¿qué deciros?
No soy más que aquel que tanto olvida,
un loco risueño ¿qué se yo de la vida?

Dejadme soñar que estoy despierto,
y si sigo dormido quizás es que he muerto.


Oro

No es oro todo lo que reluce,
oro es esa sonrisa regalada,
oro es esa mano brindada,
oro es el sol, que brioso luce,
oro es encontrarte en el cruce
donde no hieren las miradas.

No es más feliz el que más tiene,
sino el que menos desea,
aquel que va y viene
abrazado por la suave marea.

Repleto de libertad,
amante en una noche cálida
amante de la verdad
amante de esa luna pálida.

No es oro todo lo que reluce,
oro es aquello que no se espera
oro es lo que siento a tu vera
mientras tu rostro luce,
esa alegría tan sincera.

ANNA MARIA VALLVEY POBLET


ELS REGUERS

És enamorada de la vida i de quasi tot el que li hi dóna. Agraeix les coses bones i mira d’aprendre de les que no hi són tant. Li agrada superar-se en tot el que fa. Estima i li agrada sentir-se estimada. També li agrada mirar lluny, doncs la veritat és que hi veu més clar. Desitja que gaudiu d’aquest llibre!




La joia dels sentits


M’enfilo a l’olivera.
Les meves mans, acaronen les seves branques.
La nostra gateta “Solet” m’acompanya.
Oloro el flaire dels tarongers, farcits de flors.
Més enllà, violetes, roses, lliris, farigola.
Admiro els arbres amb el seu verd primaveral.
Em sento com un ocell dins del seu niu,
jo, asseguda al bell mig del ferm brancatge de l’olivera farga.
Puc sentir la seva energia i fer-me-la meva, hi ha un magnetisme inspirador en aquest univers particular, íntim...
Serenor i màgia es donen la ma, escoltant la salvatge naturalesa.

Plaers per escoltar

Les ones del mar xocant contra les roques, la música del vent batent les branques,
El brogit del riu, el batec del cor,
El so de les fulles que cauen a la tardor,
El refilar dels ocells, el batec de les ales d’un voltor,
Les petites gotetes d’aigua que brollen de les roques on neix la font,
La pluja que amara la terra...
Una melodia, una cançó estimada...
Són plaers que arriben a les profunditats del meu ésser.


Plaers per contemplar

Colors del matí i del capvespre,
El blau del cel, els verds primaverals,
Reflexos daurats i rojos de tardor,
Immensos mosaics de camps de tarongers i d’oliveres,
amb la blavor de fons de les muntanyes.


Plaers per olorar

L’olor dels tarongers i llimoners,
L’olor de tantes i tantes flors i de les plantes aromàtiques.
Omplen de goig el meu esperit!


Una tarda de maig

Acaba de ploure, el cel està trist, gris, apagat...
Estic llegint poesia.
La meva mirada s’enlaira a través dels vidres nets del finestral.
Contemplo el meu jardí.
Són moments de calma...
Per uns instants, evoco pensaments...
Que em conviden a la tristesa.
Però... no puc estar trista!.
Les flors em somriuen,
Són tan alegres els seus colors!
Tan boniques les seves formes!.
Com la primavera, el meu cor està inquiet.
Hi ha canvis que envolten la meva vida,
Els sentiments flueixen,
Els records d’hores viscudes, es presenten sense anar-los a buscar.
Per damunt de tot aquest cúmul d’emocions, en neix una de molt forta.
L’amor cap a tot allò que he viscut... i l’amor cap a tot el present.
L’amor ho fa tot possible!
Miro el meu jardí, sospiro... i
Continuo llegint poesia.

Caminant per la vida

Passió, misteri, angoixa, enyorança... temps.
El temps que amb el seu pas tot s’ho endú!
Caminem per la vida, poc a poc,
Vivint tot allò que se’ns presenta,
Els dies passen i ens van enriquint.
Penso que amb el pas del anys adquirim
Tants coneixements que val la pena viure’ls.
Riquesa de pensaments, de somnis,
De llibertat per emprendre la vida
Amb més il·lusió i coratge.
Que mai ens faltin:
Camins per recórrer,
Aire per respirar,
Ulls per contemplar,
Paraules per somniar,
frases per pensar,
música per escoltar,
paisatges per admirar,
mans per acaronar,
persones per estimar
i vida per viure...!.

TERESA SILVA QUEROL


AMPOSTA

Nacida en las Casas de Alcanar y residente en Amposta. Rapsoda, escribo poemas y soy actriz de teatro aficionada.

Quién pudiera volver a la niñez,
retroceder en los años transcurridos
y volver al encuentro de lo vivido.
Quién pudiera retornar a la niñez
para poder escribir más todavía,
poesía y vivencias mías.



Poesía para una madre

Qué es aquella estrella,
que brilla en el Cielo,
no es una estrella
son los ojos de Pepa
que brillan como luceros.

Hay un vuelo de gaviotas
sobre la espuma del mar,
los días de verano,
arena caliente.

Bronceada la piel,
olas que salpican
rompiendo en las rocas,
enredadas entre algas,
caballitos y caracolas.

Hay que ver cómo te ríes
con nosotras en la playa,
todas nos llevamos bien
somos grandes amigas
con una unión compartida.

El amor de tu marido
es como un rayo de sol
que te ilumina y te lleva
dentro de su corazón.

Eres la noche estrellada
que para él resplandece,
eres la luz de tus hijos
que con tu amor florece.

Tú, Pepa, serás feliz
mientras estáis todos juntos,
hijos, nieto y familiares.

Los jardines, el cielo, la Tierra
tendrán más vivo el color.
Te llamarán MADRE.
Y en tu casa habrá paz y amor.


A Rafel Lluís i Gisbert

Estoy sentada en mi terraza,
escribiendo mil palabras,
que vienen a mi memoria
de un popular barrio de Tortosa.

Aquella casa
con un balcón florido,
cuando tu madre estaba,
las flores llenaban la casa.

Pegadita al río Ebro
donde pasa el agua clara,
el sonido de la hojas secas
mientras bailan las estrellas.

Allí vivían tus padres,
dos hijos les dio el Cielo,
un niño y una niña,
preciosos cabellos dorados,
¡y su mirada!
Color de mar y de cielo.

Tus padres son especiales,
tenían una gran virtud,
luchadores y trabajadores,
una amabilidad real,
emana de ellos bondad,
formarán un negocio familiar.

Tu madre era hermosa
como pétalos de rosa,
toda ella encantaba,
su mirada, su gesto, su sonrisa.

Tu padre fue el fundador,
bueno como persona,
trabajando todos los días y festivos,
nos traía los helados
todos los veranos.
Fuimos sus primeros clientes
que tuvo en Amposta
allá por los años setenta.

Recuerdos que vienen a mi mente,
cómo disfrutaban los niños
saboreando los helados
aquellos días en que el sol
derramaba grandes rayos verticales.

Tu padre levantó la familia
sin conocer fatiga,
las cámaras frigoríficas son crueles
y poco a poco, enfermó.
Tú tomaste el relevo de la empresa
al terminar el servicio militar.
No naciste en noble cuna
ni entre lujos ni riquezas,
en cambio con tu esfuerzo y trabajo
has levantado una gran empresa.

Tu vida la has dedicado a tu negocio,
eres persona emprendedora,
he visto que das trabajo
a la gente que lo necesita
y a muchos padres de familia.

Eres el mejor amigo de tus amigos,
has criado a tus hijos, es el sendero
que te impulsó el destino.
Los años que se fueron
no han de volver jamás,
luego con la edad eres Director General.

Te dedicaste a la política,
la unidad hace la fuerza,
para que esta unidad dé provecho
ha de basarse en la cultura y respeto.

La vida pasa deprisa,
la vida pasa sin vuelta,
formasteis hogares
dándoles hermosos nietos.
¿Por qué olvidar el pasado
si es parte de la vida?
Me pide el corazón que saque a relucir
vuestro primer nombre comercial:
“Frigoríficos Lluis”

Entre aromas del vino de la pequeña bodega
y el sabor inolvidable de los helados “Marisa”
y al cabo del tiempo “Miko”,
recuerdos que vienen y van,
el viento no se los lleva,
donde están, están.
¿Por qué todo se ha acabado?
La hermosura de tu madre,
la amabilidad de tu padre.
Se terminaron sus fuerzas,
la juventud ya pasó,
dichosos sois los que
a sus padres pueden cuidar,
de tener unos hijos como vosotros
es una gran suerte,
un beso suave
para su mente,
su mente cansada,
rodeada de vuestro cariño
que no lo notan, pero está
y envejecer más y más.

La ilusión de mi vida
ha sido siempre escribir.
Yo quisiera reflejar
en esta poesía recuerdos
de los años que ya se fueron,
no han de volver jamás.
Feliz me sentiría
que esta mi poesía te guste
expuesta con sinceridad,
como ejemplo de amistad.