dissabte, 30 d’abril de 2011

PRESENTACIÓ DE LLIBRES I RECITAL POÈTIC A L’ALDEA








Un agraïment al senyor Simó Falcó, regidor de cultura i la resta d’autoritats de l’Ajuntament de l’Aldea. És una gran satisfacció, per a mi personalment, la primera vegada que us visito com a responsable, i per a tots els Poetes que ens acompanyen, que ho han fet els anteriors anys, i esperem fer-ho per molts anys.

Us portem dues novetats, l’Antologia de “Poetes d l’Ebre” i el meu llibre de relats titulat “La sirena de l’Ebre”. El Grup “Poetes de l’Ebre” continua i continuarà fent camí, per les terres de l’Ebre i de més enllà .

Després de felicitar novament a l’anterior junta, encapçalada per Miquel Accenci, que dispensa la seva absència avui, per compromisos familiars, he accedit continuar, amb nova junta, aquesta responsabilitat i a la vegada aquest plaer i aquesta passió i l’amor que sento per les paraules, per la poesia, el poder compartir aquests sentiment amb persones que senten el mateix.

Per als que em coneixen, que són una majoria, però no tots, sóc Glòria Fandos, enamorada de la poesia, i component d’aquest grup des de sempre, forma part del meu cor, i espero que també formin part del vostre, ja que tots els component som igual d’importants, tots fem falta, per a seguir aquests tasca tan bonica i tan onírica com és la poesia. Sense la col•laboració i l’entusiasme de tots vatros, poetes, poetesses, i els apartats de Cultura dels nostres pobles, no es podria fer res. Com digué Machado, “vers a vers, farem camí al caminar”. Intentarem amb l’ajuda de tots seguir endavant, per molts anys.
Aquest any complim els deu anys de la fundació d’aquest Grup, que va sortir principalment d’Amposta, i del meu cor, del qual sempre he format part, és apolític, lliure. Diuen que allò que crea un poeta perdura, també podem dir que res és per a sempre.

Estem vivint un present, una realitat, una eclosió poètica a aquestes terres i més enllà, un tresor fabulós, que ens omplirà els camins i els cors que falta fa a aquesta societat.
Caminar per camins de la poesia i units, no és cap somni, ni cap quimera, només és posar-li passió i il•lusió.
Gaudim del suport de les Terres de l’Ebre en general, tot per les nostres Terres i la nostra gent, les nostres inquietuds i iniciatives que fa que la societat estigui més viva i més humana.

Glòria Fandos

dimarts, 26 d’abril de 2011

Activitats actualitzades

Activitats actualitzades de "Poetes de l'Ebre"


-L'ALDEA:

Dia: 29 d'abril, divendres, a les 10 de la nit, al Casal de l'Ajuntament, com el anteriors anys.

-DELTEBRE:

Dia: Dissabte, 30 d'abril a les 8 de la tarda: Sala d'Exposicions Municipal Ramon Calvo..

Noms els poetes asistents:

Paco del Fruto: Aldover

Ruben Royo: Masdenverge

Roser Llanes: L'Ametlla

Maria Brull: L'Ametlla

Els que tinguen correu que m'enviin el noms dels que assistiran o per telèfon 977 44 21 20

gloria.fandos@orange.es

AMPOSTA:

Dia 5 de maig en dijous a les 5 de la tarda a l'Associació de Mestresses de Casa. Passatge Cervantes, nº 5

-GANDESA:

Dia 14 de maig a les 6'30 de la tarda a la Biblioteca Municipal


diumenge, 24 d’abril de 2011

JOSEP CONSARNAU


L'AMETLLA DE MAR



Nasqué a l’Ametlla de Mar l’any 1928, als dotze anys el seu pare li va ensenyar l’ofici de moliner d’oli a la seva casa pairal i va treballar a les feines del camp.
Després de viure molts anys a Barcelona, treballant de massatgista a les instal•lacions del Club de Natació Barcelona, on va conèixer moltes personalitats de la vida política, l’esport i la faràndula. Viu jubilat al seu estimat poble de l’Ametlla, envoltat de les seves poesies i els seus records.


EL BLAT I LA SEVA PALLA

No se’n pot dir blat
fins que no estigui al sac i lligat.

D’ell en surt la farina,
quina cosa més fina.

De la terra surten coses bones,
l’estimat blat i les dones.

De la palla se’n fa el llit
per descansar-hi a la nit.

Se’n fan pastissos i figures,
agrada a grans i criatures.

És un aliment que serveix a diari,
a les cases no pot faltar-n’hi.

Els dietistes del seu ús en priven
i molta gent a distància s’ho miren.

Als països subdesenvolupats,
al no tenir-lo estan deshidratats.

La seva sembra és a la tardor,
aquesta planta beneficia al caçador.

La sega és al més de juny,
els pagesos portaven la falç al puny.

És un cereal més que mil•lenari,
el coneixia l’home terciari.

Conegut per tota la geografia,
és utilitzat per moltíssimes llars cada dia.

Era una festa quan es batia
malgrat del treball, quina alegria.

Es posaven les garbes dintre de l’era,
petits i grans tenien una delera.

En aquell temps la sega era pesada,
aquells homes acabaven amb l’esquena trencada.

La seva palla
al segar-la esmussa la dalla.

La palla serveix per als animals,
és una matèria que no pot faltar als corrals.

També se’n fan jaços i bons llits
per descansar-hi dies i nits.

Qui de jove no treballa
quan es vell dorm a la palla
i per a tenir-la gent s’hi baralla.

Era el símbol de la pagesia
aquells grans pallers vora la masia.

Quan és difícil aclarir papers
es diu buscar l’agulla en un paller.

Servia a les teulades de cabanes
contra el fred i les tronades.

D’ella també en fan barrets
i alguns països també fan parets.

Quan donaven un paller per acabat
i posaven al mig un pal plantat.

Servia per jugar-hi els infants
i quan podien s’hi rebolcaven els grans,

No facis un pont de palla
que hi pot caure la canalla.

Qui no vulgui pols
que no vagi a l’era.

Barcelona, 2001. Josep Consarnau


-----------------------


El gran invent del Govern
que se’n diu Imserso
fa moure a la gent a l’estiu i a l’hivern
en assabentar-me m’hi apunto i no em repenso.

Diuen que anirem
a la ciutat dels gratacels,
allí ens divertirem,
quan estarem a dalt de tot
com a record agafaré un estel.

Ens comuniquen que demà al matí
hem d’estar preparats per visitar la Catedral,
tant si tenim son o no hem d’estar allí,
és igual que el trobis bé o malalt.

Els metges recomanen caminar,
menjar poc i fer molts moviments,
gimnàstica lenta o ràpida sense parar
i un home diu “els meus genolls són molt lents”.

Aquesta propaganda ens ha rentat el cervell,
ara podem viatjar amb quatre calerons,
quina llàstima ara que ja sóc vell
i de pujar a l’autocar i aquells maleïts escalons.

Això sí, el menjar es bo i abundant,
a més a més va inclòs al pressupost,
no deixem res al plat perquè ho estem pagant,
caminem hores i hores fins al sol post.

Quan arribem a casa diem “què bé em trobo”,
de vegades no sabem apreciar nostra casa?
Al entrar en ella aquella nit, què bé dormo,
si visqués a la plaça Miró escoltaria
el remor del mar i el soroll de la maregassa.

L’Ametlla de Mar. 16/07/2010.