TARRAGONA
Fa 68 anys
nasqué a la bella Vila de Miravet; fill d’un mestre d’escola. Estima el seu
bagatge, referent a les lletres, principalment en el de la poesia.
Ha creat tres composicions poètiques com són: Bosquetina, Nebulosa miravetana i Polets i Poletes.
Fa esbossos teatrals a tres veus, íntegrament amb poesia.
Llibres publicats: “Esparpells”, “Poemari de desconsol”, “Kenya, illa de Maurici, cant al Baix Ebre” i “Trident poètic”.
Realitza conferències poètiques.
Ha creat tres composicions poètiques com són: Bosquetina, Nebulosa miravetana i Polets i Poletes.
Fa esbossos teatrals a tres veus, íntegrament amb poesia.
Llibres publicats: “Esparpells”, “Poemari de desconsol”, “Kenya, illa de Maurici, cant al Baix Ebre” i “Trident poètic”.
Realitza conferències poètiques.
Això ets tu
Sentits
oberts, envoltant, això ets tu.
Bonica,
sense preu, sóc afortunat.
Tendra,
dolça, petita, això ets tu.
Sí, com l’aigua
d’abril has arribat.
Aigua fina
i constant, això ets tu.
Amb petons
i un sol cos sóc afinat.
Riu cristal·lí,
embruixat, això ets tu.
Simfonia
esclatant, deliri clavat.
La terra
escalfarem, passejarem,
rínxols,
caragolament sovint.
Endimoniats
i bojament riurem.
Ens
empastifarem el mateix tint.
Convulsions,
al mar ens submergirem.
D’elixirs
i filtres d’amor, en tinc vint.
I tots dos
ens anirem amarant.
Tothora,
les pells besant-se estaran.
Tindrem
ales, anirem per l’espai.
Volar i
volar, escalfor, foc i espai.
A tothora
desitjant...
A tothora
besant.
Les ales
ens tallaran? MAI!
El vol ens
trauran? MAI!
Bambú,
això ets tu.
Molt he
caminat...
Perfum,
això ets tu.
Per fi t’he
trobat.
Flor de tot l’any
Nou versos
espirals, tots plens de goig.
Sí!, tot
espirals, de la terra a l’espai.
Per tu,
Rosa encesa, em tornaré boig.
Seràs flor
de tot l’any, no moriràs mai.
Ets
summament tan bonica i encisadora!
Ets tot un
poema d’amor i boniquesa!
Ets la
flor d’ametller més fascinadora!
Pell
blanca com la neu, amb llavis carmins.
Et ploro
per no tenir-te al meu endins.
Natura
Voldria conèixer-te i cridar-te per la Natura.
Voldria portar-te a les entranyes. Atura’t!
Voldria ser cant d’ocells, i mil colors sempre.
Voldria sentir els cops dels cors en el fred desembre.
Cors
alats, agafats, galopant per l’espai.
Cors de
nacre amb sang no es desfaran mai!
Quan els cors vells, no bateguin cauran;
vent tirant terra, els aniran enterrant.
T’estimo
Natura.
Correré
com una fura,
al forat
més estret sempre, tots els anys,
i al
desembre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada