ESTATUTS POETES DE L'EBRE

Estimats amic poetes, oportunament i amb temps, us enviarem data per a realitzar l'assemblea extraordinària de "Poetes de l'Ebre" i els nous estatuts, que son com els de sempre, més resumits. Unes formalitats rutinàries, que s'han de fer...com no.

El més important, esperem coincidir, és donar-nos a conèixer, poèticament, en un gènere literari, que ens apassiona a tots, estem enamorats dels versos, de les paraules, buscar la bellesa que percebem, al voltant o dins de natros, amb tota la riquesa de paisatges, amb tota la percepció subjectiva i objectiva, amb prosopografies i etopeies, expressant el nostre retrat. Donar-nos a conèixer, en un món tan ample, tant infinit, tant inescrutable com és la literatura,  en la lírica, predominant, en el nostre cas. Seguir el nostre caminar, creant un moviment literari, només nostre, el podem donar a conèixer amb tota la força que estigui al nostre abast. Actualment la ratlla de l'horitzó literari, on separa  els estils, antigament, segles XII i XIII aproximadament,  populars o èpics, composats per la gent del poble i la poesia de clerecia, d'un nivell, més cult, més elevat, perquè corresponia als monjos, estudiosos de de teologia i més. Escrivien a mà, i tardaven un any a fer una còpia d'un llibre. Aquest ratlla de divisions és menys perceptible, però hem d'acceptar un certa diferència. I cada estil té el seu propi públic. I natros tenim el nostre, minoritari, perquè no? Però especial, i allò important és que natros estimem el que creem, si ens emociona el el que escrivim..i així pot emocionar a tot un mon. Amb somriures penjats d'un núvol, gronxar-nos als raigs de sol, amarar-nos de la sal del mar, formar part de l'aigua del riu, ser peixos, nedar a contra corrent, al bati barreig d'una societat, injusta, problemàtica, curta de ment, on les esgarrifances ens atrapen dia a dia...Tot un col·lectiu, lluitant per la pau, la justícia, l'esperança...fugissera...Un col·lectiu obert, sense polítiques i la vegada, les tenim totes, tan variables com persones hi ha al món.

I aquí estem amb la màgia de la poesia i la veu, com el cant dels ocells, en un cel de tempestes, lluitar en un mar embravit, per portar la pau als cors...ens portarà a la plenitud mental i espiritual de la consciència.

Glòria FANDOS