FRANCESC BOSQUET PUJOL

TARRAGONA

Fa 67 anys nasqué a la bella Vila de Miravet; fill d’un mestre d’escola. Estima el seu bagatge, referent a les lletres, principalment en el de la poesia.
Ha creat tres composicions poètiques com són: Bosquetina, Nebulosa miravetana i Polets i Poletes.
Fa esbossos teatrals a tres veus, íntegrament amb poesia.
Llibres publicats: “Esparpells”, “Poemari de desconsol”, “Kenya, illa de Maurici, cant al Baix Ebre” i “Trident poètic”.
Realitza conferències poètiques.


A la terra Pau

Quina trobada, quines hores i quin dia!
De sobte pregunta, resposta a mida,
conversa encesa, ulls brillants i desitjant-se,
alenades fresques, amors ajuntant-se.

Hora beneïda, molt desitjada, els calia.
Quant temps que ho estaven esperant, dia a dia.
Dues vides plenes d’amor, petonejant-se.
Dues vides netes, enceses, estimant-se.

Tendres mirades, caliu i constants somriures.
són vides que donen llum i pau a la Terra.
Són aquestes les millors i més fermes vides?

Vides que donen vida constant a altres vides,
vides que maleeixen i paren la guerra,
vides que ajuden, que donen totes les mesures.

Vent suau, sí, que porta amor constant i pau.
Aigua fina que dóna vida i a la Terra, pau.


Trobada


Hores caigudes, hores llargues de viatge.
Rellotge cec, amb corda de tocs lents.
Llar buidà i sense gairebé tiratge.
Massa temps, massa; bufen malfaents vents.

Eren hores de tren, mare quin pelatge!
Ventalls de colors foscos, freds, dolents.
Benvinguda Coloma, amb variat plomatge,
ens somriguérem. Eren colors calents.

Els ulls es clavaren en un mateix punt:
les cares radiants i les pells escalfades.
Joiosos temps d’amor volant cap amunt.

El tren corria, corria per les serralades.
Feliç trobada, bàlsam, consol, unt,
camps secs d’amor per la finestra donades.

Guerra, crits, que se’n vagin! Volem suaus ones.
Pedres d’immillorables colors i formes.

Junts, escalfors i amors! Mai més tornarà?
Ni temps per al nom i l’adreça. Em tindrà?

Per la finestra vèiem, lloaven la Natura!
La Coloma ja era a casa, el tren s’atura.

Baixà a l’andana, amb la mà em feu petons.
Pel vidre la mirava; tinc raons...


M’agrada... (Nebulosa miravetana)


M’agrada, el cel blau amb trossos de cotó.
M’agrada, el cant del rossinyol, vesprada.
M’agrada, l’amor amb destil·lació.
M’agrada, figa amb gota de rosada.

M’agrada, un cel amb estels de platí.
M’agrada, un cant vibrant molt afinat.
M’agrada, un llavi carnós i amb carmí.
M’agrada, un petó sucós i escalfat.

M’agrada, el vol planer de la puput,
m’agrada, una sortida de cargols,
m’agrada, el cant del gripau, el més volgut,
m’agrada, veure copiosos, grans vols.

M’agrada, nit serena amb lluna plena,
m’agrada veure aigua amb mans, de la font,
m’agrada ajupir-me, beure-la i xuclar-la,
m’agrada el bosc, la muntanya i la font.


M’agrada, dona feta i candorosa,
m’agrada, també d’ulls verds de maragda,
m’agrada, dona amb sons i aires de fada,
m’agrada, la dona molt saborosa.

M’agrada, amb arrels, sempre amanyagant,
m’agrada son alè d’estima i de desig,
m’agrada, l’amor harmoniós, al mig,
m’agrada, sa veu dolça i sempre amant.

M’agrada, la pluja fina, constant,
m’agrada, un carrer ple de bolets negres,
m’agrada, la dona de tendres mirades,
m’agrada, l’àngel silenciós, triomfant.

M’agrada a l’estiu, el cant de matinada,
m’agrada a l’estiu, amorrar-me a un rierol,
m’agrada a l’estiu, el cant del verderol,
m’agrada a l’estiu, el vent de marinada.


Aigua de serena


Aigua de serena,
amb la sirena.
Aigua de pitxell,
amb Merixell.

Aigua de neus,
amb la Neus.
Aigua de roses,
aigua d’orquídies.

Flaire de romaní,
des del bon matí.
Flaires de la Ribera,
tots amb trempera.

Magrana amb vi ranci,
suc amb pitxell o càntir?
Peix i marisc més bo?
Cases del Mar, té un do.


Cases del Mar et recordo.
Cases del Mar, t’estimo.
Cases del Mar, t’acarono.