dissabte, 25 de febrer de 2012

QUITO BOSQUET


TARRAGONA


Fa 68 anys nasqué a la bella Vila de Miravet; fill d’un mestre d’escola. Estima el seu bagatge, referent a les lletres, principalment en el de la poesia.
Ha creat tres composicions poètiques com són: Bosquetina, Nebulosa miravetana i Polets i Poletes.
Fa esbossos teatrals a tres veus, íntegrament amb poesia.
Llibres publicats: “Esparpells”, “Poemari de desconsol”, “Kenya, illa de Maurici, cant al Baix Ebre” i “Trident poètic”.
Realitza conferències poètiques.




Això ets tu

Sentits oberts, envoltant, això ets tu.
Bonica, sense preu, sóc afortunat.
Tendra, dolça, petita, això ets tu.
Sí, com l’aigua d’abril has arribat.

Aigua fina i constant, això ets tu.
Amb petons i un sol cos sóc afinat.
Riu cristal·lí, embruixat, això ets tu.
Simfonia esclatant, deliri clavat.

La terra escalfarem, passejarem,
rínxols, caragolament sovint.
Endimoniats i bojament riurem.

Ens empastifarem el mateix tint.
Convulsions, al mar ens submergirem.
D’elixirs i filtres d’amor, en tinc vint.

I tots dos ens anirem amarant.
Tothora, les pells besant-se estaran.

Tindrem ales, anirem per l’espai.
Volar i volar, escalfor, foc i espai.

A tothora desitjant...
A tothora besant.

Les ales ens tallaran? MAI!
El vol ens trauran? MAI!

Bambú, això ets tu.
Molt he caminat...
Perfum, això ets tu.
Per fi t’he trobat.


                                                                                                              
Flor de tot l’any

Nou versos espirals, tots plens de goig.
Sí!, tot espirals, de la terra a l’espai.
Per tu, Rosa encesa, em tornaré boig.
Seràs flor de tot l’any, no moriràs mai.

Ets summament tan bonica i encisadora!
Ets tot un poema d’amor i boniquesa!
Ets la flor d’ametller més fascinadora!

Pell blanca com la neu, amb llavis carmins.
Et ploro per no tenir-te al meu endins.

  

Natura

Voldria conèixer-te i cridar-te per la Natura.
Voldria portar-te a les entranyes. Atura’t!
Voldria ser cant d’ocells, i mil colors sempre.
Voldria sentir els cops dels cors en el fred desembre.

Cors alats, agafats, galopant per l’espai.
Cors de nacre amb sang no es desfaran mai!

Quan els cors vells, no bateguin cauran;
vent tirant terra, els aniran enterrant.

T’estimo Natura.
Correré com una fura,
al forat més estret sempre, tots els anys,
i al desembre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada