dissabte, 10 de març de 2012

ANNA MARIA VALLVEY

Anna Maria Vallvey


ELS REGUERS

M’agradaria que les meus poemes arribessin a despertar algun sentiment, que de vegades, portem adormit dins nostre. Crec que tot allò que sentim, vivim o imaginem, pot donar el seu fruit. Deixeu-me sembrar la meva petita llavor per cultivar l’art de viure.






Incertesa

No sabria dir que sento per tu
No podria definir el meu sentiment.
Tal vegada sigui l’amor…. odi….no ho sé.
Una flamarada roent, crema les meues entranyes.
Vull apropar-me a tu,
I al mateix temps allunyar-me’n.
Lluito per descobrir que m’està passant.
Dins meu hi ha una guerra que no puc dominar.
Tal vegada sigui l’amor!
Si em robessis un petó...
Si els teus braços m’atrapessin...
Si un dia els teus ulls i els meus arribessin a trobar-se.
Tal vegada ho descobriria.


Nit al bell mig del bosc

Si la poesia la portem dins nostre,
És  fàcil  que es desperti en mig de la natura.
Caminant per collades i engorgats,
Observant el capvespre,
Escoltar el silenci, és un goig immens!
La llum del dia va esvaint-se, dormim baix d’un pi,
En mig del seu brancatge, contemplem els estels,
La lluna plena s’enlaira i ens fa companyia.
Dormim? No. No podem dormir,
Avui és la nostra nit màgica. Hem de mirar el cel!!!
Envoltats de cingles i barrancs feréstecs,
Escoltem la música de la nit, com  una màgia encisadora,
El crit d’ un mussol, de la guineu, veus nocturnes del bosc.
La nit dóna pas a les primeres llums de l’alba.
La màgia  continua... La boira inunda les fondalades,
Per damunt seu, el sol naixent tenyeix les cingleres de color rosat,
Un espectacle fascinant ens omple de joia.
Dalt d’ un turonet, prop nostre,
Unes cabres pasturen , alienes a la nostra presència.
El sons de la natura desperten el nou dia,
El bosc s’ omple de llum. La vida segueix...
Fer-la agradable amics meus, és cosa nostra.
Mirant a les persones que ens envolten, escoltant-les.
Agraint tot allò que la vida ens dóna cada dia.
Somrient, sempre somrient!


No desesperis

De sobte t’adones que estàs sola,
T’adones, que la vida passa per baix la teva finestra.
Tu,  darrera els vidres la veus passar,
I no pots fer-hi  res,
Estàs sola o gairebé sola.
T’acompanya una ombra, només això.
Una ombra amb la que tu no comparteixes res.
Aleshores et sents desgraciada.
Com sortir-ne d’aquest no viure?
No desesperis,
Alguna cosa és mou.
Dins teu neix una força invisible,
Només tu, saps el que estàs vivint,
Només tu pots lluitar, créixer i tirar endavant.
La teva intuïció es posa en marxa,
El món és teu, posat a caminar.
Quan veus la llum, no hi ha força que et faci desistir.
No desesperis...
El teu moment arribarà.
Sempre ho fa!


Enamorada

Mira si me’n fas de feliç
I mira com  me’n sento de bé,
Que, quan estic al teu costat,
Una emoció  m’envaeix.
Em fas sentir enamorada,
L’estómac  em fa pessigolles.
Ara, que ja fa quinze anys, vàrem trobar-nos,
Cada dia que passa, sé que t’estimo més.
Compartir la vida amb tu
És una experiència vital.
No sé com s’ho va fer el destí,
Sempre havia volgut sentir-me estimada
I tu, Miquel, ho has fet realitat. 


                                        12 de desembre de 2011

Petjades

Fa temps, els meus peus s’ensorraven en la terra molla.
Vaig mirar amunt, als costats,
Observant  les flors, el cel, el riu,
Veient com l’ aigua s’ atansava dolçament a la mar,
Lliure!
A les hores, vaig dir-me,
Dóna sentit a la teva vida.
Fes les teves petjades més fortes
I com el riu,
Tu també arribaràs a la mar.


Petites coses

M’envaeix l’emoció
Perduda al mig del bosc,
D’un prat florit o gebrat,
De peus al rierol
O enfilada dalt les roques.
M’envaeix l’emoció
Escoltant la mar com brama,
Contemplant el firmament,
Són aquells instants màgics
On el record dels amics es fa present.
FEM QUE CADA DIA LA NOSTRA VIDA SIGUI MILLOR !!!


                                                    12 de desembre de 2011



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada