diumenge, 4 de març del 2012

FRANCESC XAVIER PARERA I GUTIERREZ


TARRAGONA

Va néixer a Tarragona. Des de la seva infantesa i adolescència ha mostrat interès per escriure mentre llegia autors d’aventures. Llicenciat en Geografia i Història, i funcionari. Ha col·laborat en revistes com “La Espineta de Tarragona”, “El Traginer” i “El Faro de Salou”. Actualment les seves narracions són publicades a “l’Estímul, Diari de la Canonja” i pertany al Col·lectiu Indret on apareixen les seves poesies.






SIMFONIA Nº 4. «CANTS D’IL·LUSIONS». POESIA.

I.             Allegro ma non tropo.

Ens trobem a la Londres boirosa.
Vivim la Revolució Industrial.
Veig a gent i carruatges en una ciutat sorollosa.
I, ara, us parlaré d’una història fatal.
Edward Mathew era un orfe misteriós
que desconeixia als seus pares
i el seu caràcter es tornava impetuós.
No volia ser un perillós lladre
i una nit fugí de l’orfenat.
Però aparegué un enigmàtic benefactor,
per tant quan fou empresonat,
fou alliberat per aquell home honrat.
Treballà el noi en una fàbrica de teixits,
un edifici brut i fosc,
on convivien els obrers empobrits,
on el més estalviador queia al joc.
Una tarda se celebrà una festa
de dominant alegria.
I sempre Edward recordaria
            aquell dia
            perquè coneixeria
a la bonica Sophie.
En un vespre de tardor,
en una llarga passejada,
en una abadia abandonada,
esclatà d’indicible amor.


            EDWARD:
            Records... Records
            d’un home abatut.
            Però jo era abans un noi atrevit!
            Cercava una breu cançó
            per a la meva alegria,
            lluny d’aquesta abadia,
            lluny de la tristor...
            SOPHIE:
            Com descriure
            els meus sentiments?
            Com veure
            sense patiments?
            Seré fidel com a bona esposa
i sempre regnarà l’afecte.

Canviaren els seus caràcters turmentats!
La nova parella va viure l’amor.
Com calmar la seva calor?
Però de sobte arribarien fets inesperats.

II.           Marxa fúnebre.

A la fàbrica, en un vespre malenconiós,
–un vespre de tardor–
la policia trobà mort
al vell administrador.
Cercaren al possible sospitós.
Podria ser Karl, un banquer ambiciós?
Se sentí al despatx una discussió,
Després, un tret i un esgarrifós crit!
Havia estat assassinat!
Qui era el malvat?
El cadàver sagnava pel pit.
Deien que Karl amenaçava sovint
a l’empresari honrat.
El treia diners pels vicis desfermats.
El seu lloc, un fumader d’opi famós
a Whitechappel, barri perillós.
No podien actuar les autoritats
ja que l’astut personatge
tenia a Buckingham Palace amistats.
En canvi dedicà comentaris ferotges
al pobre Edward, el qual era innocent.
Murmuracions... Envejosa era la gent!
Per manca de proves el noi fou alliberat.
El vaixell presó abandonà abatut
i l’intrigant Karl –també quedà decebut
ja que el volia esclafar.
Sophie era filla del misteriós banquer
però ella intentà amagar a Edward
que tenia un pare cruel i groller.
A través d’un missatge sense signar
d’allò
el nuvi s’havia assabentat.
I, bocabadat,
acceptà la difícil situació.

III.         Poco scherzo.

Es veia d’amagat la jove parella
mentre regnava la murmuració
a la Londres vella.
Sempre Karl i la seva ambició!
Desitjà negocis de l’administrador,
Però, també, el traïdor
volia trencar aquella bonica relació.
Preparà –aleshores– una festa sobtada
a la seva fastuosa mansió.
Un ball i una decisió arriscada...
La seva filla es casaria amb un empresari.
I Edward s’ensorrà davant de l’adversari.

IV.          Allegro maestoso.

Peters, el benefactor d’Edward,
s’assabentà de l’amarga situació
i parlà amb desesperació
amb antigues amistats.
            No es podia evitar la realitat,
            perquè tenia l’aristocràcia anglesa
            amb Karl certa feblesa.
Els tibants assumptes del banquer
eren com a pedra demolidora.
Continuà castigant a l’indefens obrer,
i manà a la fàbrica de gent treballadora.
A més a més a Edward havien acomiadat!
            Per a Karl els personatges molests
havien desaparegut amb accidents!
Al riu Támesis flotà mort Peters
i Edward abandonà Londres ràpidament.
A la seva alegre mansió
el banquer preparava celebracions.
Així mostrava el seu valor!
Així regnava la por!
DAMES I NOBLES:
Luxoses festes prepara el banquer!
Ara ve el vals!
Mireu la trista cara de Sophie!
L’empresari té molts diners
i la seva filla, la infelicitat.
Començà el ball,
una lenta introducció,
i després, majestuosos compassos.
De sobte al saló
bufà el vent
que enviava la desolació.
Davant de la bocabada gent,
un fosc fantasma va fer la seva aparició.
DAMES I NOBLES:
És l’administrador mort!
L’espectre avançà amb lentes passes
i amb les seves mans pàl·lides
escanyà a Karl, el veritable assassí.
Els convidats conegueren  el terror.
I, després de la venjança
en aquella silenciosa estança,
marxà el fantasma amb amargor.
            La Justícia havia mostrat
            el seu honrat costat!
Transcorregueren setmanes d’horror.
mentre els testimonis atemorits
es preguntaven pel motiu d’aquelles pors
i esgarrifosos crits.
Edward i Sophie van viure la felicitat.
i recordaren les seves passions
com si fossin llargs càntics d’il·lusions
en un món de deslleialtat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada