dissabte, 10 de març de 2012

FRANCISCO MAYOR PEGUEROLES




Paco del Fruto

ALDOVER

Nace en Aldover en 1925 y no empieza a escribir hasta su jubilación. Desde entonces lleva publicados tres libros de poesía. Es su afición favorita.







Les quatre estacions de l’any

Quan comença a minvar el dia
i ens arriba la tardor
ens porta malenconia
i també molta tristor.

S’acaba el prendre la fresca
amb els veïns i veïnes
i s’acaba el moure gresca
per terrasses i piscines.

Els arbres també es despullen
i en arribar el vent del nord
s’emporta totes les fulles
i sembla que estiguin morts.

Ben prompte arriba l’hivern
qui ho havia de pensar
que sembla que sigui etern
i no acaba de passar.

I ens retirem al sofà
davant la tele, arrupits,
sols pensem en lo menjar
i moltes hores al llit.

I quan ve la primavera
tothom es torna a alegrar,
les parres i la figuera
també tornen a brotar.

Hi ha res més apassionant
al vindre la primavera
que anar pel camp passejant
pel matins a l’aigualera?

Quan comencen a florir
les roses i les ruelles
i comences a sentir
el brunzit de les abelles.

I si passes caminant
quan floreix el taronger,
no hi ha cap desodorant
que et faci sentir tan bé.

Quan torna a arribar l’estiu
porta il·lusions i esperances,
tothom disfruta i se’n riu
tots pensant en les vacances.

Però s’acaba molt prompte,
ens queixem de la calor,
i a penes et dónes compte
ja s’ha acabat l’estació.

Cap a finals de setembre
torna arribar la tardor
i ens torna a passar com sempre
que ens envaeix la tristor.

I així un dia i un altre dia,
quan rient, quan  gemegant,
ens fem vells, qui ens ho diria?
i la vida es va acabant
fins que arriba l’agonia
i el cicle..., va continuant.

            Aldover, desembre de 2010


La crisi financiera

Si algú voleu saber
els que han provocat la crisi
prompte us ho explicaré:
és que hi ha massa polítics.

Quan governava Sisquet,
ho passàvem malament,
robaven a tort i a dret,
però eren poca gent.

Ara entre Generalitat,
Sindicats, Diputació,
més els Consells Comarcals,
són una generació.

I encara volen formar
l’Estat de les Vegueries,
perquè es puguin enxufar
uns quants més sense manies.

Vuit o deu partits polítics,
que tots tenen subvenció,
que entre tots creen la crisi
i arruïnen la nació.

I el que m’empudega més,
que al vindre les eleccions,
t’omplen casa de papers,
que n’estic fins els “botons”.

Sempre s’havia elegit
entre esquerres i les dretes
i tos els demés partits
que vagin a fer punyetes.

Mentre hi hagin tants polítics
que viuen folgadament
no sortirem de la crisi
i ho passarem malament.
           

La siesta, dedicado a Francisco Gallart

Según todas las encuestas,
médicos y practicantes,
coinciden que la siesta
es un gran reconfortante.

Cuando acabas de comer
y te invade la pereza
es un inmenso placer
echarte una buena siesta.

Como español que se precia
y como buen ciudadano
yo no perdono la siesta
ni en invierno ni en verano.

Nos envidia toda Europa
y no es por nuestra riqueza
es solo por una cosa,
porque tenemos la siesta.

Toda la gente extranjera
que llega a nuestro país,
cuando descubren la siesta
ya no se quisieran ir.

Si nos ponemos nerviosos
porque la crisis acecha
sólo tenemos el gozo
de disfrutar de la siesta.

Que congelen los salarios,
que nos reduzcan las fiestas,
pero en este gran calvario
que no hay nadie que se entienda
es preciso y necesario
que no nos quiten la siesta.

Aldover, verano de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada