dissabte, 3 de març del 2012

GEMA FORÉS GALIANA


TORTOSA


Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, treball dins l’Administració, en camps relacionats amb la dona.
Entusiasta i seguidora del món literari i de la poesia, concretament  del grup de “Poetes de l’Ebre” ressaltant el seu valor humà i literari. L’escriptora Glòria Fandos és qui m’ha animat a formar-hi part, pel fet d’escriure poesia, entenent la poesia com una forma d’expressió de sentiments i de vivències.





El cel i tu 
M’emporto els colors del cel que he pres al dia
per pintar les meves nits que es troben grises

El silenci s’endinsa fort dintre el meu cor
i amagat es vesteix de soledat per passar amb mi la nit,
Voldria poder volar i tocar els núvols amb els dits
Aquests núvols que com llaminadures dolces es passegen
davant els meus ulls, envoltats d’un vent afable
que poc a poc els allunya en petits trossets de cel trencat
Voldria escoltar dintre el silenci del vent,
històries petites de cada dia de cada on tu i jo hi fóssim junts.

  
 
Enyorances

El teu record s’ha quedat gronxant-se entre
la meva ment i el meu cor
i com un xiquet petit, nerviós, inquiet,
fa bots alts per deixar de ser on és i quedar-se
adormit, dins, molt dins del cor

Aquest cor crida per dir-te
que el color del cel ha tornat a ser gris,
que els colors rogents s’han quedat amagats.

La meva soledat envoltada del teu record, del teu somriure
empenta la meva ànima.
Els dies van girant, bressolant la tardor
en un somni on tu hi ets

Voldria poder deixar el teu record en un petit calaix
on no pogués sortir mai,
on no pogués copejar la meva ànima.




Deixa’m

Deixa'm viure a dintre el teu cor
potser com un llogater complidor de somnis

Deixa'm ser de la teva Boca, el cant,
com si fos una tempesta de colors creixents dintre el teu cor

Deixa'm ser aquí on sóc a la teva vida sense ser al teu dia

Deixa'm ser tot en tu com les estacions del temps
amb els seus equinoccis i els seus solsticis.
També com la lluna girant al teu món.
L'amor i la manca d'amor,
que envolta els racons coral·lins de la meva ànima.


Paraules del cor

Els meus ulls es perden amb el teu somriure.
Tu prens la meva ànima
i la poses a ballar jugant amb el meu cor i em prens la tranquil·litat.
Ets com la pluja quan cau lenta i suaument
però que de moment es fa perillosa
com un torrent incontrolat que s'ho emporta tot al seu pas,
arrasador.

1 comentari: