dissabte, 10 de març del 2012

GLÒRIA FANDOS GRACIA





TORTOSA

Tècnica en geriatria i administratiu.
Naix a Samper de Calanda (Terol) i des de 1973 viu a Tortosa. Col·labora a la premsa local i comarcal i al Canal T.E. És presidenta del Grup “Poetes de l’Ebre” amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta. L’any 1999 realitza el Pregó de Festes del seu poble i té una inscripció a la casa on va nàixer. Crea “Poesia Per la Pau” a Ràdio Ràpita. El 2009 realitza el pregó de la Festa Major del barri de Sant Llàtzer (Tortosa)
Ha publicat Tortosa, enyorança i amor (1999), Luz y sombras (2000), Sentiments sobre les Terres de l’Ebre i la seva gent (2002), poesia. Lo Nostre Teixidor, cantador de la jota improvisada de les Terres de l’Ebre (biografia, 2005), Al Vent de l’Ebre (poesia) Empremta de dona (relats), 2006, Puerta al horizonte (novel·la, 2007), Llum de Tardor i Hojas Dormidas (poesia) 2008 i La Sirena de l’Ebre (Relats, 2010)
Ha guanyat diversos premis i guardons. Article d’opinió: Frater (Madrid 2.002). Narrativa: Joan Cid i Mulet (Jesús, Tortosa, 2001), Sant Jordi d’Ulldecona, Tarragona, 2002. Poesia: Internacional “Fèile Filiochta” Dublin (Irlanda, 2001), Grup Luz de Luna (Barcelona, 2003 i 2004), Menció d’Honor, Ca l’Avi, les Planes (Barcelona, 2004). Grup de Dones del Vendrell (Tarragona), 2005, 2007, 2008, i 2009, Frater. Madrid 2007. Primer premi del XXI Certamen Antonia Guerrero de La Asociación de Mujeres Peñas Blancas (Estepona, Málaga, 2011). Ha participat en antologies de relats i poesia de March Editor, Cosetania i Alexeditor, a la Mostra oberta de Poesia d’Alcanar i de “Poetes de l’Ebre” anualment, des de la seva creació 1999.
Tomàs Simon Plazas d’Amposta posa música a tres dels seus poemes. És del Club dels Poetes desconeguts dels Matins de TV3.


Estimar paraules

Tu m’has fet estimar encara més,
les paraules fetes poesia, la il·lusió de seguir,
admirar el teu mestratge, fer créixer ales als versos,
per solcar cels, oceans i universos,
i no es quedin dormint als prestatges de l’ànima.

Els teus missatges metafòrics els sento meus,
els bons desitjos Nadalencs, un Nou Any ple de colors,
de benestar físic, cors amorosits i llavis que somriuen.

Llums que brillen a les constel·lacions,
i torna un altre Nadal, un altre any,
com la roda del món que volta la vida
i ballem el vals, al compàs incert del dia a dia.

Els estels brillen incansables al cel cada nit,
il·luminant els cors de bondat, amor i alegria,
per donar caliu a la societat gelada,
insensible, freda i grisa, feta d’asfalt.

Em perdo en un mar de paraules i estrelles,
de bons desitjos, reals o pressentits,
amb la infinitat de toves i tendres abraçades,
entre núvols de cotó, tous, blancs i blaus
els aniré engolint poc a poc, amb bocins petits,
com llaminadures dolces d’infantesa,
quan tot eren il·lusions i un futur florit d’esperances.


Ja mai ploraran

Les teves paraules
són papallones que volen
i endolceixen l'aire,
com ales multicolors
que surten dels teus llavis,
per un cel blau
tintat de primavera,
com ocells a la recerca
d’un cor per fer niu
i saciar la set, a la verdor
transparent, d’aigua de riu.

Les nits blanques i de llum,
els dies farcits d’estrelles,
i la mirada dels teus ulls,
fa créixer a un jardí, l’amor,
amb roses vermelles...

Terra regada amb la sang
de pell esquinçada, innocent,
de dones que ja mai ploraran,
ni obriran les parpelles...

Dixa'm vore (I)

Dixa’m vore,
per aquest ample balcó,
les nostres Terres de l’Ebre,
d’acolorides flors.


Dixa’m vore,
Programa de Televisió
guiat per Diana Mar,
Dixa’m vore,
les Terres de l’Ebre
que són les terres millors.

El riu Ebre quan s’acaba
i se’n va a descansar, i reposa
entre les aigües blaves del mar.

Són la nostra joia,
Tortosa i la catedral,
Mig Camí i el Coll de l’Alba,
Amposta i el Pont Penjant,
els arrossars i el Montsià,
els garrofers i oliveres
i platges de tranquil·litat,
l’aroma de les pinedes
acariciades per la brisa de sal.

Les aus del Delta,
eixamplen les ales,
solcant el cel, recercant...
la llibertat.

Els flamencs rosats,
les gavines grises,
de sedós plomall,
reflectides a l’aigua neta
com un mirall...

Tantes coses,
que no em caben als ulls,
m’enlluernen amb tanta llum.

Dixa’m vore, fins al Mar... i més enllà...


Dixa'm vore (II)

Dixa’m vore l’aigua clara
del nostre estimat riu Ebre,
d’aigua neta i cristal·lina,
l’aigua dolça de les pluges,
cau del cel, quan els núvols,
ja hi són plens...

I baixa de les muntanyes,
a l’hivern amb la neu blanca,
gelada i fina com sucre de pols,
Del Coll de l'Alba,
Serra de Cardó, Mont Caro
i els Ports...

Després a la primavera,
el Vent de Dalt,
els cabells del sol pentina
i dóna als nostres camps
riquesa i vida.

Dixa’m vore el riu Ebre
el seu corrent...
que té poesia i vida,
com el temps que no s’atura
i ens omple de sentiments,
que la gent estigui unida
i siguem una sola veu.

Dixa’m vore,
 aquestes terres de l’Ebre
les tenim en gran estima,
i al nostre cor sempre
hi seran presents.


ACRÒSTIC

Delicada flor de la Ribera,
Intel·ligència de la ment al cor,
Amistat i amor, són la teva estrella,
Ningú t’iguala, en bellesa i esplendor,
Amarada dels colors de la primavera.

Mirada dolça i blava de cel i mar,
Apareixen reflexos de llum de sol,
Renoves cada dia les teves il·lusions.

Guarneixes els teus cabells amb diademes d’or,
Unió de paisatges, els Ports i el Delta,
Temps per gaudir de tantes belleses
I tornar als orígens de la mare Terra,
Entonant cançons d’amor i de tendresa,
Realitats de la vida plàcida i serena,
Regals de paraules i lletres que estimes,
El gran sentit de l’existència,
Zero injustícies, ànima lliure,
com un ocell, amb les ales obertes
que solca el vent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada