dissabte, 3 de març del 2012

JON GRAS




SANT CARLES DE LA RÀPITA

Jon Gras arriba en la primavera de 1984 a la deltaica població de la Ràpita, talment assentada a la badia dels Alfacs.
Als seus 19 anys escriu el seu primer llibre: Malos Versos. Dos anys més tard mos sorprèn en LARA RARÁ (Poemas callejeros) sent lo seu segon poemari i el 2007 en Corazón que sangra,VIVE, este últim publicat a internet.






L’as de guia

Me'n recordo perfectament
de les formes imprecises
del meu palestí,
tinc en ment la quadrícula
referent a la bufanda
qu'abriga'l pare,
tinc la imatge claríssima
de fe'l nus d'una corbata
a la memòria,
inclús m'atreviria a dir
que sé de dits marcats al meu
coll de la glòria.

Però si algo recordo
absolutament
són les brillantines
d'aquell mocador blau marí
qu'acariciava'l teu suau coll
lo dia que'm vas aclarir
que no'm volies vore més.

Allí, tu'm vas sentenciar
amarrant-me en força
un nus
que mai hai pogut desfer:

lo nus
de la meua gola.


La panxeta

Entre'l melic i'l gat negre
hia un aspai minúscul
an se centra tot lo respirar
de la teua ànima.

És, indiscutiblemente,
la part més tendra i sensual
de la teua persona;
allí correspon lo futur
al present més inmediat,
dixant atemperat lo seny,
transmetent calentor i sent
lo sincer centre del meu món,
del desatés, de l'astimat.

Entre'l melic i'l gat negre.

És, impepinablement,
lo racó més humil i simple
del meu còsmic asperar;
allí poso morta la mà
i ia és història'l passat.
Quan los dimonis ceguen sants,
delirants de pell i carn,
i'l meu ditet s'introduix,
no la llengua, dins al forat.

Entre'l melic i'l gat negre
hia un aspai menudet
que quan beso deso'l destí
sent així teu, miolant.


D’una colònia

Sóc d’una colònia
que fa bona aulor
i amprén fera,
sóc d’una colònia
que no té galardons
ni bandera,
sóc d’una colònia
que viu entre’l saqueig
i la seda.

Sóc del país
de la barraca,
del fang i l’aigua,
del mill, l’arròs,
del gorret de palla,
dels jornalers,
de la rondalla.
Sóc del país
del desig, del valor
i l’ampenta.

Sóc d’una colònia
que fa bona autor,
sóc del Delta.


Lo pitjoret de la classe

Una pistola de tatxes apuntant al cor,
un destí i una castanya,
lo verí d'una cobra al crani d'un gos moll
a qui la ràbia demana,
la cordeta d'un sac de boxa marcada'l coll,
lo centre d'una diana,
la sinèrgia entre la luxúria i la mort,
un metxero que s'ancalla,
una agulla ruent clavada'ls ulls de la sort
qu'arremet contemporànea,

un gotero de sang,

un paixés navegant,

una vida minvant...

i ancara queda

l'últim adéu

que'm dixarà per anterra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada