dissabte, 3 de març del 2012

Ma PILAR ALEGRIA VIDAL


ROQUETES

Sóc de Roquetes, fa pocs anys que escric. L’any 2005 vaig publicar el meu primer llibre de contes per a adults “Regala’m un conte”. El meu estil d’escriure és poesia en prosa, en les quals expresso els meus sentiments i la forma de veure la vida.
Des d’aquí vull donar les gràcies a “Poetes de l’Ebre” per donar-me la oportunitat de poder publicar cada any els meus pensaments i col·laborar amb ells en els seus recitals.




Les quatre estacions

Primavera, estiu, tardor, hivern, les quatre estacions de l’any, quatre estacions de vida.

La primavera, verda, pura, plena d’esperança, ens apropa a l’estiu temps de calor, sec, temps de molt sol que ens pinta la pell de color marró, temps de festes, d’alegria, de migdiada, temps que ens apropa a la tardor quan comencen a caure les fulles dels arbres, també cau l’alegria, la gent comença a canviar els seus ànims, comencem a estar tristos igual que el temps, i ja hem arribat a l’hivern, temps de molt fred, de festes de Nadal i reis. Temps molt trist, els arbres estan despullats, la gent camina encongida, és temps de neu i fred, però l’hivern passa i la gent torna a somriure perquè ja ha tornat la primavera, els moixonets canten contents i es desperta l’alegria congelada de l’hivern. I així novament tornem a començar un nou cicle de vida.

La nostra vida és com la de les quatre estacions, freda, calenta, en daltabaixos i ensopegades, en alegries i tristeses, però és la nostra roda de la vida.


Paloma blanca

Una paloma blanca ha volat del niu
ha de marxar cap al seu destí.
Amb les ales ben estirades
mirant cap al vent de garbí.

La lluna l’il·lumina,
els estels li diuen bona nit.
On vas paloma blanca?

Vaig a buscar el meu destí!
Més amunt del núvols,
molt a prop del cel diví.

Com saps on està el teu destí?
La meva ànima em va guiant cap al sol de mitjanit,
allí hi trobaré altres palomes blanques
que estan esperant que arribi el matí
per a veure’m arribar després d’aquest llarg camí.

Ja he arribat!! Ja estava cansat d’aquest camí, llarg i pedregós.
Per fi he arribar a la felicitat.
Ja sóc plenament feliç!!
Ja he arribat a l’infinit.

                        Dedicat al Pare Cardús. Abril 2011


Somnis

De matinada, m’he despertat, m’he espantat, he sentit un plor, un gemec. Què està passant?
Res. No passa res, només és un somni.
La gent crida, està desesperada, tenen gana i no hi ha menjar.
Què farem, amb els nens petits?
Què menjaran? Diners, pedres.
No hi ha res de res!!
Què farem?
Res, plorar i més plorar
i amb l’aigua de les llàgrimes
Endolcir-los el paladar
que l’alegria se n’anat, però un dia tornarà.


Primavera

Surt el sol, és dia clar.
La mar està en calma. És primavera!!!
Les orenetes tornen als nius.
Tothom riu,
La primavera ja és aquí.
Dies clars, llargs, alegres i bonics,
Arbres florits i camps plens de flors
Què bonic és viure així
Setmana Santa, rams i mones de pasqua
Solstici de Sant Joan, festa i xerinola
La gent surt al carrer, que contents que estem
Les penes i tristeses les deixem a casa
Perquè avui cantem i riem que demà ja en parlarem.


Al Delta

A tu Delta de l’Ebre
A qui mil cançons han cantat
I mil jotes t’han dedicat
Canalero i Teixidó.

Terra d’arròs
De cel blavós
D’aigües cristal·lines
I de sol meravellós.

Ostres, musclos i anguiles
a un bon restaurant podem trobar
i encara que no tingues estrelles Michelin
és igual perquè aquí les estrelles son la gent.

Gent treballadora, enraonadora i xaladora
però sobretot lluitadora
que com ningú han defensat, defensen i defensaran
el nostre riu estimat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada