dissabte, 3 de març de 2012

PAQUITA CASTELLS


DELTEBRE

Creu que una de les maneres de continuar sentint, creant, relaxar-se, i poder expressar-se és escrivint poesia.






La gavina

El sol esta sortint,
em llevo amb un somriure,
la roba d’esport m’espera
es el moment de viure.

Surto amb la bicicleta
amb la frescor de la tardor
la humitat dels arbres
i de la terra la seva olor.

Sensacions que m’omplen
quan vaig de camí al riu
i pedalo amb coratge
tinc un bon motiu.

Deixo la bicicleta
començo a caminar
observo el paisatge
més no es pot demanar.

Passo per baix dels arbres
els toco amb la mà
sento la seva textura
un gosset em ve a saludar.

El sol em calenta la pell,
les aus volen en manada
formant un fletxa cap a ell
que al cel queda dibuixada.

Els moixonets amb el seu cant
fan sonar una melodia
junt amb l’aigua que va rajant
jo cap més no en voldria.

De sobte un peix que salta
al seu rastre va deixant
el dibuix de les anelles
que el aigua va dibuixant.

Cap pensament em distreu
dels moments amb la natura
la intensitat del riu em diu
no penses, no hi ha mesura.

La gavina que dins de l’aigua
i dalt d’una fusta està assentada
em transmet amb la mirada
la serenor d’una saviesa
mai trobada.

22 de novembre de 2011


Soñaba

Soñaba un paisaje
con sabor a libertad
lleno de sol, brisa,
misterio, aves volando
en serenidad.

Su luz me invitaba
a correr en sus dunas
me bañaba en sus aguas,
mirando las gaviotas
olvidaba mis dudas

El sol me abrazaba
paseando escuchaba
notas de bailes,
mi cuerpo danzaba
en aquel  instante
la vida me amaba.

Fiestas
de noches de playa,
de bailes del pueblo,
de gentes riendo,
de besos robados,
de abrazos intensos

Caballos trotando por
la orilla del mar 
y un Poeta que escribe
sujetando papeles
que el viento se quiere llevar.

Ambiente de isla
de sabor a sal
donde el tiempo no corre,
en el Faro que alumbra
la inmensa duda del hombre.

Despertando con el sol
una sonrisa en mi cara
se ha dibujado…
con el mágico Delta del Ebro
sé que he soñado.

26 de Abril de 2011


M’he enamorat

De vatros poetes jo m’he enamorat
sou aquella caixeta de bombons
que vaig assaborint
deixant-me a la boca aquell
gust ensucrat

Estic per casa i vos recordo
un somriure i una mirada tendra
em feu despertar
amb les vostres  paraules,
mil coses puc oblidar

Estar al recital de poesia
és estar en un món apart,
on només el sentiment compta,
on només el sentiment pot comptar
i les vostres veus escolto
fins que em feu plorar

De vatros poetes no em vull separar
sou caliu per a la meva ànima
sou consol per al cor desbordat
sou aquella brisa d’aire fina
que a la posta de sol em dona la mà.

Recordo fragments dolços
d’aquella poesia que un dia vau recitar
i va deixar en mi una petjada
difícil d’oblidar.

Estic enamorada de vatros
del primer dia que vos vaig escoltar
vos prometo amor i fidelitat fins al final
si em prometeu que la vostra veu
mai deixaré d’escoltar.

31 d’agost de 2011. Masdenverge, 10,30 de la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada