diumenge, 4 de març de 2012

PAQUITA MULET PRATS



CAMPREDÓ                                                   



Escriure poesia m’ha ajudat a obrir una porta a la cultura que m’era desconeguda i a sentir-me més realitzada. Estic molt contenta d’estar al costat dels “Poetes de l’Ebre”
               






 Al poble

Traç d’una paraula, un estil, un perfil
d’on prové la saba vivificant,
i la joia al nostre cor
de tot un poble en qualitat d’amor.

En confiança i malgrat les nostres
dificultats com a persones que som,
creient en el treball, la virtut, la força,
aplicant i acceptant l’impuls del saber viure
cada dia, fem i vivim positivament en bondat.

Mirar el futur, anar fomentant la pau
d’on ens vindrà l’ajuda i les inspiracions.
Donar fortalesa al fonament de la nostra fe
en les coses normals del dia a dia.

L’esclat d’un poble, la trobada que així
ens agermana i la llum que ens asserena
afavoreixen l’esperança de seguir
sentint i estimant com és la tradició
de les festes majors amb tots els actes,
sempre en la presència de les damisel·les.

Unim el poble i donem les gràcies
sincerament a tots els que fan que
aquesta revetlla sigui de veritat,
el començament, amb humanitat, del benestar
i la vida al nostre poble Campredó.

                                                                       20 de juliol de 2007



Als nostres iaios

Avui festivitat de Sant Jaume,
tots reunits aquí sou.
Persones mai no vençudes
en les vostres lluites i afanys.
Sou els iaios.
Són tants els dies i anys
que han passat
de la vostra joventut!
Que quan sou reunits
la serenor dels vostres ulls
solen mirar amb bondat.

Enyoreu els anys passats?
Les experiències viscudes?
Aquells tràngols amargs,
que vos han tocat passar?

Iaios, sempre queda al cor
i als vostres sentiments
el llarg camí recorregut,
petjades que no tornen mai.

Veure i sentir la vostra pau,
el saber que espargeix
en l’amor als vostres néts.
Símbol sou de les nostres llars
i del poble respectats.

Sou els iaios!
Sou els nostres fonaments!
Sou la nostra veritat!

                                   25 de juliol de 1997


La festa del Nadal

Animats de força i llum,
amb caliu d’amor i pau
dintre dels nostres esperits,
ens disposem per rebre
la festa del Nadal.

Amb alegria i dolcesa
sentirem aquests moments
de joia esperançada
l’arribada de l’Infant.
Afermarem la nostra fe
d’amor, pau i caritat.

Als teus peus, Jesús Infant,
els cors humils,
et venim a adorar,
et demanem prosperitat,
naturalesa d’humanitat.
Llibertat als sentiments
per a sentir-nos germans.

Fes que l’anella de mans
sigui entre tots els humans.
Allò pel que cada any
véns a nosaltres nuet
i encara no ets abrigallat.

                                   4 de desembre 1995


Un món d’unió
amb mans, cors i sentiments.

Creem en els valors de la vida,
en el treball d’entrega d’un futur actiu
de calidesa en millorar ideals
del benestar amb quantitat i qualitat.

Amb presència física o moral,
tothom té el dret de ser feliç,
en el pensament de tota humanitat
d’aportar labors i projectes unint les mans.

Sí a la imatge, el deure en comú,
la recerca del cristal·lí benestar
en palpitacions i sinceritat alegre
de la sensibilitat dels nostres cors.

Igualtat sense fronteres en un món
més just, més solidari, més humà,
i més fratern en llibertat que és la suma
d’Amor i comprensió en sentiments.
                                              
2 d’abril de 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada