dissabte, 3 de març de 2012

ROSA GAVIN




Llicenciada en Interpretació l’any 1976 (Institut del Teatre de Barcelona). En el 93 vaig fundar “Iris Audiovisuals”. Des de petita he participat en grups creatius, i des d’aleshores vaig començar a escriure. Al llarg de la vida m’he anat preparant en diferents branques de l’Art i l’Expressió. Aquests escrits van sorgir, com d’altres, amb la idea de que siguin lletres per a cançons. www.solilluna.com.es.
                                                 






El planeta

/El planeta
ple de llumeta,
roda, i roda…
i rodarà…/

/El…rodarà/

Uns éssers especials
estan fent equilibris.
Es diverteixen fent
tombarelles i piruetes.
Què “diver”!
Què “diver”!
Amb tantes voltetes
que també fa el nostre planeta,
no provoca que es caiguin
el éssers que l’habiten.
Li estarem sempre molt agraïts,
intentant tenir cura d’ell,
procurant no espatllar més cosetes.

/El…rodarà/


Diversitat

Que vagin en compte
en anar de posseïdors
de la veritat.
Han sentit
a parlar mai
de la diversitat?


Història

Hi ha molts exemples al llarg de la història
del què està passant.
I s’encarregaran el equips corresponents,
en fer-los memòria.


De moda!

Tornen a estar de moda
alguns mètodes
per anul·lar a la gent.
I ara, a més a més,
perquè traguin
merda somrient.
Van fent que s’entretinguin
amb les seves discussions,
mentre que altres van fent
el què els hi surt dels collons,
o del què els hi pengi.
A part del “morro” que se’l trepitgen.
Base estúpida,
conclusió de merda.
Estan molt acostumats
a programar-nos així,
com poden veure.


“Espejeando”

De cuando en cuando,
“espejeando”,
paseando, caminando.

Al cabo de un tiempo,
me miro en el espejo
y me despejo.

Y dejo de “espejear”
con los espejismos,
delante del espejo.


Potus (Set. 09)

Hola, potus!
Què boniqueta
és aquesta planteta!
Com alegra la saleta!
Mira!
Quina marxeta!
Va enfilant-se per l’escaleta.
Sembla que vagi d’excursió,
pujant una muntanyeta.
Només li falta una motxilleta.


Érase una vez (2011)

Érase una vez
cuando la gente se comunicaba,
y no esperaba que le adivinaran nada.
O que los demás se comieran el “coco” cada día,
para enterarse de algo
de lo que se trataba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada