diumenge, 4 de març del 2012

ROSER LLANES




L’AMETLLA DE MAR

Les meves afeccions són el cant coral, pintar i intentar fer poesia. De tot això ja fa uns anys.
Estic contenta de pertànyer al Grup “Poetes de l’Ebre”, als quals dono les gràcies per haver-me acollit amb tanta cordialitat i dir-vos que per a mi és un al·licient molt bonic el que ens trobem per recitar i poder gaudir de la vostra amistat.






El primer viatge en tren

Els meus vuit anys,
el sotragueig de la vella màquina
tenia un so misteriós.
Era la primera vegada que l’escoltava.

Asseguts en unes tires de fusta
ens hi havíem d’estar,
movent-nos d’aquí cap allà.

A mi em neguitejava veure
que els arbres i les cases,
passaven davant meu amb tanta pressa.

Volia treure el cap per la finestra
quan ja m’havia cansat
d’escoltar converses de gent gran.

Res podria evitar que ho fes,
sentir-me el vent a la cara,
va ser molt divertit,
menys quant als ulls, un polsim
de carbonissa m’hi va entrar.

No em vaig queixar, l’aventura del viatge
feia que estigués encuriosida,
descobrint les novetats
que només havien començat.

En arribar a Barcelona,
la ciutat per a mi era un somni
que es feia realitat.

Dels jardins de la Ciutadella
n’havia sentit parlar,
vaig veure tantes bèsties,
de contar i no acabar!

Els que més gràcia em va fer
foren els micos i els elefants,
aquells feien cabrioles sempre tan enjogassats,
els altres, majestuosos, ens venien a demanar,
la gent feia comentaris,
que si els hi donàvem menjar
ells sempre se’n recordarien
de la nostra amabilitat.
Per últim a les “golondrines” ens embarcàrem
per posar-nos a navegar,
volíem seure una estona
doncs estàvem molt cansats.

Llavors cap a les rambles amunt
contemplant els llocs de flors
fins a la font de Canaletes,
vàrem beure i demanar
que complerts els requisits
sempre poguéssim tornar.



L’agost va marxant

A finals de juny, quan ve l’estiu,
el nostre carrer reviu,
em dóna alegria veure els veïns
que viuen a la ciutat, i com orenetes tornen al seu niu.

Ara sí que ens sembla,
asseguts al carrer les nits de calor,
que el lloc els pertany
ja que la canalla s’ha anat fent gran.

Algú va tenir la bona pensada
de fer un sopar junts,
per compartir cuines
i fer que els llaços de l’amistat
fossin més sòlids i no es desfessin.

Va ésser tot un èxit d’organització,
es va veure clar que el cor hi posaren,
a aquelles viandes que van presentar.

Hi va haver música,
per recordar anys d’unes cançons
que ja van passar,
ballaruga, cants, quelcom d’acudits,
tot feia festa.
La nit avançava i ningú pensava
d’anar cap al llit.

Quan l’agost ja marxa
no s’escolten les veus de la quitxalla
donant alegria al nostre carrer,
les cadires de la fresca ja les han plegat.
Sols ens hem quedat, fins al pròxim any
haurem d’esperar, on una altra festa
hi puguem organitzar.



Inquietud

Demà tornarem a casa,
el cor em pren d’arribar,
lluitarem contra aquests tràngols que ens esperen
i tan difícils de capejar.

El temporal implacable avança,
no l’importa fer sofrir
com un tirà es comporta
perquè es compleixi el destí.

La vida resulta dura
però quan tot va bé i no calen sacrificis,
doncs sempre els vas fer,
de cop es gira d’esquena, has de tirar endavant
pensant en el bonic que seria poder viure en harmonia
gaudint del que la vida t’ha donat,
mes no tens alternativa, acceptant el que vindrà,
prenent-ho amb filosofia
potser ho podràs suavitzar.

Necessito ser valenta, demano serenitat,
que el nervis no em traeixin,
el cap que el tingui molt clar.
Si tot això aconsegueixo
ja podré veure-hi més clar.


El passeig del vespre

Passeig de vora mar
de records llunyans,
tampoc no tant,
on la mar rebenta al teu roquer.

Un dia en calma, l’altre esvalotada,
corres esquitxant la cara
dels qui saltejant les pedres
volen jugar amb tu a esquivar-te.

S’asserena la ment tractant d’endevinar
el munt de colors que llueixes,
mirant tots els tons que es perceben.

Mai em canso de mirar-te,
com reflecteixen el cel, els núvols, els arbres
a les teves aigües, i em meravello
de pensar que això ho podré veure eternament
fins quan el Creador em tancarà les parpelles
havent gaudit de tantes coses belles.

2 d’agost de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada