JORDI DORCA
Ombra de l’arbre
inspirat en un poema visual de Toni Prat
L'ombra va lenta,
demana temps i més temps
i quasi un alè de matèria li és propi.
Món,
món en recança o en temença,
ja la fosca ens creix
i agombola,
sigues remor,
blau encís,
amatent oratge,
últim conhort
que aquests camps de neu
silents desitgen.
Però,
i de l'arbre,
qui en dirà tanta nuesa?
© Jordi Dorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada